VALENCIANISME SOCIO-CULTURAL Y POLITIC (IX)

Pep Guillen y Milla
Juny del 2003

7. Necessaria conscienciacio dels valencians:

Sempre he rebujat, per considerar-la ofensiva per a alguns valencians, la paraula “meninfotisme”. Crec sincerament que existix en Valencia una societat dividida entre els que tenim com a brega ineludible la defensa dels nostres arraïls i aquells que, sentint-se valencians, no consideren necessari el moure un dit per a defendre la seua cultura i llengua. Es molt mes comodo seguir la corrent inmersora que mampendre una actitut beligerant en contra la organisà catalanisacio, organisà des de tots els punts en que l’Administracio autonomica ne te competencies.

Incloc dins d’estos ultims ad aquells que presumixen de considerar-se mes valencians que ningu perque treballen per a les falles, plorem en el “trasllat” i en “l’ofrena” s’emocionem quant “baixa la senyera” i, entre atres coses, omplin la pancha de paella, aspectes que no deixen de ser actes que mos identifiquen com a poble diferent i diferenciat, pero no estan gens disposts a treballar per a defendre la seua terra, la seua cultura i la seua llengua. Aixo con que no porta mes que disgusts, inclus enfrontaments en amics i en la propia familia, l’obvien. Aixo ya es una atra cosa.

No son capaços de vore que la despersonalisacio de la nostra identitat es un fet que ne tenen com a objectiu prioritari els partits politics, centralistes o no. L’ofensiva especialment cultural contra els valencians passa per vendre –mos a un proyecte federalista auspiciat per la politica catalana i consensuat (paraula que tant gusta d’utilisar als politics) en les altes esferes del govern central.

Ad estos valencians, dels que encara tenim que sentir-mos: “sempre esteu en lo mateix”, “sempre esteu veen fantasmes”, “a mi no me faran ser lo que no vullga ser”, “els meus fills estudien en catala pero en casa parlen valencia” I yo em pregunte: ¿i com ho escriuen?, ¿i com ne tenen viciat el llenguage?. I tantes i tantes frases manossejaes que a soles els servixen per a justificar la seua manca de consciencia valenciana. Ad estos tambe van dirigides estes reflexions, precisament per a que s’adonen d’una vegà per totes de lo que mos estem juant i en lo que està colaborant la seua passivitat .

Estos valencians que per comoditat o per consciencia han adoptat esta posicio d’indiferencia en els problemes que mos acucien, son els que vullc que reflexionen, encara que siga per uns moments, en el silenci de la seua soletat, sense que ningu puga escoltar les seues reflexions, si lo que mos estan fent es lo que mos mereixem els valencians.