La introduccio que, tot seguit, reflexe es part inicial d'un treball que sobre el conflicte socio-politic, cultural i economic produit en la nostra terra valencia com a conseqüencia de la egoltria anexionista catalaniste, vaix realiçar en l'any 2003. En entregues sucessives anire donant a coneixer part del mateix, treball que vaig mampendre, con dic en la dita intriduccio, per a que les generacions posteriors sapien i s'adonen de lo que els valencianistes hem i estem patint per la defensa de les nostres senyes d'identitat i de la nostra personalitat valenciana.
Pep Guillén i Milla.
En Valencia, Cap i Casal del Regne de Valencia,
Any 2003
INTRODUCCIO
M’a agradaria molt, sincerament, que en anys per vindre i en el cas (segur) de que yaos no estiga en este mon, els meus descendents llegiren tot lo que seguit exposei que naix del meu interes per a que coneguen quins han segut el motius pels que en els albors del sigle XXI, quan em decidixca fer este treball, el Regne de Valencia (Comunitat Valenciana, nom politic adoptat pel l’Estatut d’Autonomia i que accepte a soles per imperatiu llegal) es troba en la situacio d’indefensio propicià pels moviments politics valencians, que no han sabut ni han volgut defendre l’identitat historica del Poble Valencià, fent una dexacio de responsabilitats com a conseqüencia dels seus interessos politics al marge dels dels valencians.
Este treball compren una recapitulacio de part de llibres escrits per valencians, en la normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana, normativa que coneguem com a les Normes d’El Puig, les mes representatives a nivell de poble del parlar nostre, a on es fan comentaris, referencies i demes circunstamcies produides sobre tota la ingerencia en qüestio cultural que per part dels catalans està patint el nostre poble valencià.
Per a que el que em lligga comprenga un poc millor tot allo de lo que vullc deixar constancia per al futur, aclarir que el proyecte de despersonalisacio del Poble Valencià naix fa mes de cents anys en Catalunya, com a conseqüencia –per als catalans, llogica- de que pensen que Valencia, lo Regne de Valencia, forma part de la nacio catalana perque, fonamentalment, segons el propis catalans, parlem la mateixa llengua.
No obstant, esta premisa, mils de vegaes difundida per tots els mijos possibles, es la tapaora de l’autentica rao per la que els catalans volen l’unificacio de les dites autonomies –ademes de Mallorca i la part oriental d’Arago- per a obtindre un imperi economic a on totes estes regions estiguen subsumides en el proyecte dels “Països Catalans”, “Catalunya Gran” o l’ultima invencio de les forces politiques catalanes d’esquerres (especialment el PSC) “l’unificacio dels antics territoris de la Corona d’Arago” o una “eurorregio europea” a on convergixen els territoris de parla catalana.
Com es veu la megalomania dels catalans aplega a extrems de lucubracions mentals, que no es sostenen ni historica ni culturalment, pero ells, respaldats per la resta de partits politics, es troben en una situacio dominant per a aplegar al fi unic per al que estan treballant. Obtindre les seues ambicions i, sobre tot, tracten d’amagar el seu complex d’inferioritat al no contar con una historia tan antiga i tan noble com les regions –especialment el Regne de Valencia- que volen engolir. Catalunya, des de l’Edat Mija, sempre ha segut un territori totalment sojujat, en principi als francs (quin rei mes representatiu va ser Carlomagno) i, posteriorment, a la Corona d’Arago, a on els actuals territotis de esta regio eren merament contats, sense mes importancia i molt manco relevancia dins de la dita Corona, contats coneguts com la “Marca Hispanica”.
Recomanaria a tots aquells que en un futur mes o manco proxim tingueren la curiositat o necessitat de llegir este treball, que ho feren baix un punt de vista, a ser possible, d'imparcialitat. Yo bo sap que es lo que en seguritat el futur depararà ad este Poble Valencià pero, per les meues vivencies personals, puc cpensar que els interessos politics per a que lo Regne de Valencia siga absorbit per Catalunya, faran lo possible per a que ad aço aplegue a ser una realitat. M’agradaria, molt, moltissim, que este proyecte d’anexionisme catalaniste no aplegara a produir-se pero, torne a dir, desgraciadament els politics actuen en funcio dels seus interessos. El poble per ad ells no conta res, no mes que per a demanar-li en vot quan apleguen les eleccions i, hui per hui, qui ne te la clau de la governabilitat en España no son els partits majoritaris, sino aquells que, en absencia de majories absolutes, poseixen la dita clau en l’Estat Espanyol, es dir, aquells partits que pel seu escas numero de escanys poden fer que la balança s’acoste a una banda o atra. Hui, i des de fa uns quants anys, es el cas de Esquerra Republicana de Catalunya i Convergencia i Unio de Catalunya, i aixo els permitix pressionar al govern central de tanda per a obtindre totes aquelles posicions de força en ares dels interessos particulars de la seua autonomia.
El Poble Valencià ha segut, es i pense que en el futur continuarà sent-ho, un poble coneixidor de les seues riquees culturals pero no molt preocupat per la defensa d’elles. Nostra identitat cultural està ahí, pensa que ningu va vindre a furtar-nos-la (vore l’apartat “Reflexions” mes avant). Tambe tenim que dir, sempre baix el nostre criteri, que el “meninfotisme” (paraula que odiem pero que entenem representa molt l’actuacio d’alguns, massa, valencians) sempre ha fet mella i tambe aço ha propiciat la situacio en la que hui mos trobem.
A banda d’aço, existix l’atra vertient, la d’alguns valencians que per estreta mentalitat han acceptat les tesis catalanisaores i s’han convertit en treballaors actius per al fi de que les tesis catalanistes en la nostra terra apleguen a bon terme.
Per a la confeccio d’este treball vaig pensar que, en absencia de la calitat lliteraria que ne tinc i de les reduides formes d’expressio que em caracterisen, lo millor era fer un recull de parts de llibres, articuls, retalls de premsa, manifests i atres formes d’expressio, escrites per gents que considere molt mes preparaes que yo per a aplegar a que es comprenga d’una manera clara i concisa tot est embroll, tota esta esquisofrenia que els valencians venim patint, especialment per les codicies del poble catala, en relacio a la nostra riquea cultural i economica.
En tot aço, ne te una especial i gran relavancia la Llengua Valenciana, nostra llengua materna, base inicial del conflicte. La Llengua Valenciana ha segut sempre el motiu fonamental en el que els catalans se han basat per a dir que tant valencians com catalans tenim el mateix idioma i, per tant, ne son la mateixa nacio. Mentira moltes voltes repetida per tots els mijos possibles, comprant voluntats, premiant a molts coleges valencians pels seus treballs encaminats a la catalanisacio dels nostres chiquets, sempre, sempre, en el vist i plau dels governants autonomics complaguts en tot aço i colaboraors molts eficassos en el proyecte catalaniste per a fer possible l’unitat llingüistica com a primer fi i, al remat, l’unitat politica i economica mediant una confederacio d’autonomies que, hui per hui, la Constitucio Espanyola –que els catalans se la pasen pel forro- prohibix taxativament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario