JAUME I I LO “SEU” REGNE DE VALENCIA

Autor: Joan Ferrando Badia - 1987

Es deu subrallar la correlacio intima que existia durant el migevo, entre la concepcio patrimonial del Regnum i la monarquia absoluta. El Rex era el titular propietari del Regnum i, com a conseqüencia, tenia una potestat d’imperi sobre aquells ses vasalls que llavoraven en ses terres... El Regnum no era independent... sobira... del Rex. El Regnum no era nacio... Digam puix que la concepcio patrimonial del Regnum desembocava, llogicament, en la monarquia absoluta. El carácter absolut i sa intensitat variava de estat a estat... i encara en lo seu mateix pais o territori ho era mes en els seus escomeçaments migevals que en els albors de l’epoca moderna, que encara que en esta fase aplega a la seua culminacio, n’obstant, en lo seu mateix si ya s’estaven segregant els factors socials (la burguesia) transformaors de sa propia evolucio cap a la monarquia llimitá.

El Regne de Valencia

En lo cas del Regne de Valencia lo seu “corpus juris” está basat en el dret romá iustiniá, que fonamentava la plenitut del poder real. Jaume I no vullgue organisar lo seu nou regne segons el model aragones i el del comtat de Barcelona, puix en estos lo seu poder es trobava llimitat, Jaume I volia mes poder... i el dret iustiniá li va servir con anell al dit, Per aixo Jaume I no va crear les Corts Valencianes -com a instrument de llimitacio de les seues prerrogatives- sino que es va vore obligat a constitur-les, puix com diu l’historiaor Francesc Martinez Aloy, tan sols en 1.261 el rei Jaume I, el 21 d’abril del dit any, acceptava s’existencia quant es va vore obligat a prestar jurament de que no revocaria jamai els privilegis que voluntariament hi havia anat concedint a la ciutat i ad algunes viles valencianes.

“Aço tingue lloc en un privilegi del dia 11 d’abril de 1.261, en que consta la celebracio quatre dies abans, de les primeres corts valencianes, en les quals en rei Jaume I jurá els Furs i les Costums de Valencia, i va dispondre que, del mateix modo que ell ha jurat i confirmat els furs i les costums, ses successors els juren tambe en cort general, durant un mes que hi ha de passar en la Ciutat de Valencia al començament de lo seu regnat” (Arcadi Garcia i Sanz). Sense est acte el rei Jaume I no hi haguera conseguit de la Ciutat de Valencia i d’algunes viles els donatius suficients per a cubrir els gastos de la creuá que Jaume I preparava en desti a Palestina... D’ahí que els Furs adquirisen un carácter paccional. Serien irrevocables per part del rei sen sel consentiment de les Corts. El reconeiximent llegal de les Corts es portá a cap en 1.329 en l’epoca d’Alfons II de Valencia i IV d’Arago, el cridat Alfons el Benigne...

Jaume I i lo “seu” Regne de Valencia

La personalitat diferenciá de Valencia, mantinguda pels mossaraps i enfortida per la cultura arap obligá a que el rei Jaume I no poguera -a banda de que tampoc l’interessava per motius economics i de son propi interes politic- anexionar els antics regnes araps ni a Arago ni a l’antic comtat de Barcelona. I Jaume I consegui ses finalitats, construint un regne propi, concebint-ho en un sentit patrimonial; es dir, engrossá “seu” propi patrimoni, i no els patrimonis de la noblea aragonesa i barcelonina, ni tampoc de l’Iglesia. El rei En Jaume creá lo “seu” regne i considerá les terres conquistaes com de lo “seu” patrimoni real. D’esta manera el rei no caigue en mans de la noblea barcelonina i, fonamentalment, de la aragonesa. Tot lo que conquistaria perteneixeria a lo seu patrimoni: era patrimoni real. Per aixo el rei pogue despres dividir son patrimoni com jujá convenient, com aixi ho va fer, tras sa mort el 27 de juny de 1.276. Al constituir un Regnum com a patrimoni del Rex, aquel quedava insert en la Corona d’Arago. Pero la fortalea del rei radicava en el fet de que, a mes de tindre “ses” terres en propietat, els vassalls encara que foren protegits pel rei front a la noblea i l’iglesia (al excloure-los de qualsevol vincul juridic privat, propi del feudalisme), n’obstant, estos anaven a ser l’estat pla pagaor exclusiu -al menys de fet- d’imposts dels que s’alimentava l’erari del rei. (Vore: Miquel Adlert Noguerol, “L’esperit juridic del rei En Jaume”, Valencia 1.980). Els bens de la noblea i de l’iglesia no estaven subjects a imposts. D’ahí que a l’estar exentos d’impost estos estaments Jaume I s’oposava -no sempre en exit- a que els bens de ses vassalls passaren a mans dels estaments privilegiats. Els vassalls eren, puix, els que soportaven en ses imposts els gastos de l’Estat i no la noblea ni l’iglesia. El rei tenia de lo “seu” Regnum el mateix concepte patrimonial que els nobles tenien de ses senyorius. Per aixo, el concepte de Regne de Valencia que tenia Jaume I es trobava insert en la visio propia de l’Edat Mija: visio “iusprivatista” de lo politc.

No vaig a restar-li merits al “cristianissim” rei Jaume I, ni tampoc infravalorar lo seu “autentic” espirit juridic tantes vegaes exalçat -encara que habria que escodrinyar les intencionalitats de Jaume I de assumir tan facilment el dret romá iustiniá- ni tampoc infravalorare la “seua” obra cumbre qual fon la creacio del Regne de Valencia i el concepte que de regne tenia Jaume I i que va posar de relleu el tradicional F. Elias de Tejada. Solament volem deixar constancia d’este fet: el rei Jaume I tingue una concepcio patrimonial de lo “seu” Regnum i la seua monarquia era encasellable en la categoria de monarquia absoluta. El Rex Jaume I era el titular propietari del Regnum i, com a conseqüencia, tenia una potestat d’imperi sobre els “seus” vassalls que llavoraven en ses terres. El Regnum Valentiae, com a propietat que era de Jaume I, podia ser alienat o trossejat com aixi succei tras la seua mort, en 1.276.En cumpliment de la seua voluntat testamentaria, el succeix en el Regne de Valencia, Pere (1.276-1.286) i en el de Mallorca son atre fill Jaume.

Es deu pensar que la “Costum” de Valencia promulgá pel rei Jaume en 1.240 -i que fon extendint-se a atres poblacions- lo mateix que els demes privilegis i franquicies que el rei hi haguera concedit podien ser revocats a voluntat del mateix rei. Per aixo la ciutat i algunes viles valencianes trataren d’obtindre l’irrevocabilitat del dret valenciá per part del rei i la definitiva constitucio del regne com a cos politic. Aço tingue lloc, com digueren, en un privilegi del 11 d’abril de 1.261. D’ell es deduix que el rei jurá els Furs i Costums de Valencia.... El dit jurament va supondre un canvi en l’organisacio juridica valenciana.