Pep Guillen y Milla
Juny del 2003
Juny del 2003
3. Els valencians i la politica:
La realitat actual en que estem subsumits els valencians exigix per a la nostra terra tot el poder autonomic que la Constitucio Espanyola i l’Estatut d’Autonima amparen, per a que d’una vegà per totes la burocracia politica, que a pres a la nostra autonomia com un be patrimonial propi, en gran part per causa de l’inercia d’una societat en la que encara no ha calat l’alcanç i les consequencies de l’actuacio politica que du com a conseqüencia la situacio que podem actualment contemplar en amargura.
Per la via de l’obediencia politica als poders centralistes, es pudrixen voluntats, es desnaturalisen llealtats i es propicien traicions, convertint aixi als representants de les autonomies en delegats provincials del moviment politic al que perteneixen. En el cas valencià, representants del govern central digas PP o PSOE, com a mes importants en numero de votants.
En la Comunitat Valenciana es dona un cas paradogic per no dir esquisofrenic. Al principi comenti la peculiar catalanisacio que es dugue a terme en els anys de la majoria absoluta del PSOE. Posteriorment, vingue la renovacio politica en el triumf del PP, i la caiguda en picat d’UV. El PP. no es que a soles, a pesar de les seues promeses electorals, no va llevar la catalanisacio de l’administracio autonomica, sino que la va fomentar, aportant les condicions precises per a oficialisar el catala com a normativa oficial per a la Llengua Valenciana. Estic parlant de l’Academia Valenciana de la Llengua, quin objecte politic tots coneguem i que no es precis fer mes comentari aci.
Estem a temps de pensar en un partit politic que aglutine totes les sensibilitats politiques pero d’innegable obediencia, per part de tots, de la realitat historica del Poble Valencia, rebujant qualsevol ingerencia economica i cultural d’atres autonomies, tant veïnes com no, be refundant sobre les cendres del ya existent, be tallant pel carrer d’enmig.
Per a una resposta afirmativa, en u o atre sentit, es requerix:
- Una adhesio de persones quina biografia i transcendencia social constituiren garanties humanes de la possible prosperitat del proyecte.
- Una assistencia economica ingent que permitira montar la gestio administrativa en la magnitut que exigix la concurrencia en qui ya estan estructurats, en peu de guerra, per a en qualsevol moment movilisar tota la llogistica electoral.
- L’adhesio d’organisacions intermiges representatives de la societat valenciana que constituiran l’entramat social imprescindible per a aportar a cap una accio politica.
- L’adhesio, sense personalismes, de les societats culturals valencianistes, que constituiran l’entramat cultural i el fet inqüestionable de la personalitat diferent i diferencia del Poble Valencia.
- La busqueda i acceptacio de persones de reconeguda solvencia moral i dots politiques que conseguiren un moviment de les mases en la major quantia possible i, d’entre ells, un lider carismatic decidit a actuar en clau valenciana i valencianista.
- La concurrencia de la major quantitat possible de valencians de a peu, per a formar un entramat de propaganda escampant les bases fonamentals del partit, a banda d’atres activitats socials relacionaes totes elles en el llançament i sosteniment del mateix. Es dir, lo que es pot denominar com la militancia activa.
- El sacrifici de les tendencies politiques de tota la base militant. Es dir, que en primer lloc es
renuncie a nacionalismes, regionalismes, centralismes i qualsevol atra tendencia politica en ares de treballar pel principal objectiu: el valencianisme cultural i lligüistic com a premisa imnegociable i, a partir d’eixe punt, tot lo demes que precisa un poble per al seu desenroll social i economic. Hi ha que pensar que si no es conseguix que el nostre poble siga reconegut en el resto de l’Estat Espanyol per la seua diferenciacio, mai podren aplegar a les cotes d’autogovern que mos mereixem i la Constitucio Espanyola mos ampara.
Yo no concebix la creacio d’un nou partit si no es partix d’un supost: el que hi hasca una sola oferta, pactà o concreta, despres d’haver segut capaços de pospondre ambicions i tendencies politiques personals, i de conformar un programa electoral en clau netament valenciana i valencianista, un programa que justifique el fonament ideologic propi, autocton, sense obediencia ni dependencies, eixemple per al resto d’Espanya i d’unica i exclusiva obediencia valenciana, perque, aixi i a soles aixi, seriem l’alternativa seria als actuals moviments politics que prenen a la nostra terra com a moneda de canvi per als seus interessos politics, sempre alluntats de les necessitats i drets del Poble Valencia.
Els valencians d’este temps disposem del calce basic mediant el que aplegar a la ansià meta d’eixa independencia politica centralista. Tenim en les nostres mans el mole original d’un Estatut d’Autonomia que planteja una nova comprensio estructural de nostra dinamica com a poble diferent i diferenciat de qualsevol atre de l’Estat Espanyol, que mos ha de valdre per a aplegar a lo que Khon enten com a causa generaora del nacionalisme historic, es dir, la singlaura cap a un proces d’integracio de les mases en una formula i en un quefer politic, comu, i, yo afegix, sempre dins de l’estreta obediencia als drets inherents a la nostra Patria Valenciana.
Napoleo mantenia que “l’obra politica mes dificil consistix en obtindre la confiança abans que l’exit” I, per sa part, George Simmel apunta que “cap de lluita pot durar molt sense l’auxili d’un complex d’impulsos animics que es van produint lentament”.
Per aixo, els valencians, no podem seguir en la mateixa situacio politica que hui per hui domina en la nostra Comunitat que, com sabem des de l’instauracio de la democracia, i ya portem mes de vinticinc anys, no hem pogut conseguir una majoria absoluta per a un partit d’estricta obediencia valencia, pero, ull, partit defensor de les genuïnes senyes d’identitat que mos caracterisen als valencians, rebujant tot allo que estiga agenollat a causes alienes a la nostra terra. En aço tenim que ser molt clars i exigents. Els partits centralistes mai eixerceran una politica d’estricta obediencia valenciana -a soles tindran una obediencia castellana o catalana- per a aplicar en la nostra terra, lo mateix que aquells partits autoctons que encara que rebugen la politica castellanista, colaboren i fomenten politiques catalanistes, conseqüencia fonamental de la seua existencia.
En conclusio, lo Regne de Valencia (nom que mos perteneix per historia i per dret) es, sino el que mes, u dels mes historics, per davant d’atres autonomies com la gallega, vasca o catalana, autonomies que la Constitucio les considera com a “historiques” i, a la nostra, no. ¿motius? Molt senzill: Valencia no va ser reconeguda com a comunitat historica per la senzilla rao de que la guerra civil (1936-1939) interrompi el proces autonomic i, com a conseqüencia, el fet de que el nostre estatut aplegara al Parlament, i que els gallecs, vascos i catalans el teniem perque se’ls hi havia aprovat l’estatut pocs mesos abans de la contenda civil.
Continuem sense tindre opcio a l’articul 151 de la Constitucio Espanyola i, per tant, sense els mateixos drets que les denominaes “comunitats historiques”, encara que els politics de tanda s’afanen en fer-nos creure que tenim el mateix nivell d’autonomia que les “historiques” perque tenim les mateixes transferencies que les atres autonomies pero, entre atres coses, no tenim, per eixemple, el dret de modificacio del nostre estatut, ni la disolucio de les corts, ni la decisio de anticipar eleccions autonomiques sense la previa autorisacio de Madrit, quant les historiques si que ho tenen. Per lo tant, si els valencians considerem que a aplegat el moment d’introduir modificacions en la nostra particular carta magna, hui tindran que ser els politics centralistes (PP i PSOE) els que, si volen o els interesa, apreten el botonet des de Madrit per a dir-nos lo que tenim i podem fer.
Esta es la trista realitat politica, la maldicio que, junt en la cultural, continua pesant damunt de la personalitat del Poble Valencia.
La realitat actual en que estem subsumits els valencians exigix per a la nostra terra tot el poder autonomic que la Constitucio Espanyola i l’Estatut d’Autonima amparen, per a que d’una vegà per totes la burocracia politica, que a pres a la nostra autonomia com un be patrimonial propi, en gran part per causa de l’inercia d’una societat en la que encara no ha calat l’alcanç i les consequencies de l’actuacio politica que du com a conseqüencia la situacio que podem actualment contemplar en amargura.
Per la via de l’obediencia politica als poders centralistes, es pudrixen voluntats, es desnaturalisen llealtats i es propicien traicions, convertint aixi als representants de les autonomies en delegats provincials del moviment politic al que perteneixen. En el cas valencià, representants del govern central digas PP o PSOE, com a mes importants en numero de votants.
En la Comunitat Valenciana es dona un cas paradogic per no dir esquisofrenic. Al principi comenti la peculiar catalanisacio que es dugue a terme en els anys de la majoria absoluta del PSOE. Posteriorment, vingue la renovacio politica en el triumf del PP, i la caiguda en picat d’UV. El PP. no es que a soles, a pesar de les seues promeses electorals, no va llevar la catalanisacio de l’administracio autonomica, sino que la va fomentar, aportant les condicions precises per a oficialisar el catala com a normativa oficial per a la Llengua Valenciana. Estic parlant de l’Academia Valenciana de la Llengua, quin objecte politic tots coneguem i que no es precis fer mes comentari aci.
Estem a temps de pensar en un partit politic que aglutine totes les sensibilitats politiques pero d’innegable obediencia, per part de tots, de la realitat historica del Poble Valencia, rebujant qualsevol ingerencia economica i cultural d’atres autonomies, tant veïnes com no, be refundant sobre les cendres del ya existent, be tallant pel carrer d’enmig.
Per a una resposta afirmativa, en u o atre sentit, es requerix:
- Una adhesio de persones quina biografia i transcendencia social constituiren garanties humanes de la possible prosperitat del proyecte.
- Una assistencia economica ingent que permitira montar la gestio administrativa en la magnitut que exigix la concurrencia en qui ya estan estructurats, en peu de guerra, per a en qualsevol moment movilisar tota la llogistica electoral.
- L’adhesio d’organisacions intermiges representatives de la societat valenciana que constituiran l’entramat social imprescindible per a aportar a cap una accio politica.
- L’adhesio, sense personalismes, de les societats culturals valencianistes, que constituiran l’entramat cultural i el fet inqüestionable de la personalitat diferent i diferencia del Poble Valencia.
- La busqueda i acceptacio de persones de reconeguda solvencia moral i dots politiques que conseguiren un moviment de les mases en la major quantia possible i, d’entre ells, un lider carismatic decidit a actuar en clau valenciana i valencianista.
- La concurrencia de la major quantitat possible de valencians de a peu, per a formar un entramat de propaganda escampant les bases fonamentals del partit, a banda d’atres activitats socials relacionaes totes elles en el llançament i sosteniment del mateix. Es dir, lo que es pot denominar com la militancia activa.
- El sacrifici de les tendencies politiques de tota la base militant. Es dir, que en primer lloc es
renuncie a nacionalismes, regionalismes, centralismes i qualsevol atra tendencia politica en ares de treballar pel principal objectiu: el valencianisme cultural i lligüistic com a premisa imnegociable i, a partir d’eixe punt, tot lo demes que precisa un poble per al seu desenroll social i economic. Hi ha que pensar que si no es conseguix que el nostre poble siga reconegut en el resto de l’Estat Espanyol per la seua diferenciacio, mai podren aplegar a les cotes d’autogovern que mos mereixem i la Constitucio Espanyola mos ampara.
Yo no concebix la creacio d’un nou partit si no es partix d’un supost: el que hi hasca una sola oferta, pactà o concreta, despres d’haver segut capaços de pospondre ambicions i tendencies politiques personals, i de conformar un programa electoral en clau netament valenciana i valencianista, un programa que justifique el fonament ideologic propi, autocton, sense obediencia ni dependencies, eixemple per al resto d’Espanya i d’unica i exclusiva obediencia valenciana, perque, aixi i a soles aixi, seriem l’alternativa seria als actuals moviments politics que prenen a la nostra terra com a moneda de canvi per als seus interessos politics, sempre alluntats de les necessitats i drets del Poble Valencia.
Els valencians d’este temps disposem del calce basic mediant el que aplegar a la ansià meta d’eixa independencia politica centralista. Tenim en les nostres mans el mole original d’un Estatut d’Autonomia que planteja una nova comprensio estructural de nostra dinamica com a poble diferent i diferenciat de qualsevol atre de l’Estat Espanyol, que mos ha de valdre per a aplegar a lo que Khon enten com a causa generaora del nacionalisme historic, es dir, la singlaura cap a un proces d’integracio de les mases en una formula i en un quefer politic, comu, i, yo afegix, sempre dins de l’estreta obediencia als drets inherents a la nostra Patria Valenciana.
Napoleo mantenia que “l’obra politica mes dificil consistix en obtindre la confiança abans que l’exit” I, per sa part, George Simmel apunta que “cap de lluita pot durar molt sense l’auxili d’un complex d’impulsos animics que es van produint lentament”.
Per aixo, els valencians, no podem seguir en la mateixa situacio politica que hui per hui domina en la nostra Comunitat que, com sabem des de l’instauracio de la democracia, i ya portem mes de vinticinc anys, no hem pogut conseguir una majoria absoluta per a un partit d’estricta obediencia valencia, pero, ull, partit defensor de les genuïnes senyes d’identitat que mos caracterisen als valencians, rebujant tot allo que estiga agenollat a causes alienes a la nostra terra. En aço tenim que ser molt clars i exigents. Els partits centralistes mai eixerceran una politica d’estricta obediencia valenciana -a soles tindran una obediencia castellana o catalana- per a aplicar en la nostra terra, lo mateix que aquells partits autoctons que encara que rebugen la politica castellanista, colaboren i fomenten politiques catalanistes, conseqüencia fonamental de la seua existencia.
En conclusio, lo Regne de Valencia (nom que mos perteneix per historia i per dret) es, sino el que mes, u dels mes historics, per davant d’atres autonomies com la gallega, vasca o catalana, autonomies que la Constitucio les considera com a “historiques” i, a la nostra, no. ¿motius? Molt senzill: Valencia no va ser reconeguda com a comunitat historica per la senzilla rao de que la guerra civil (1936-1939) interrompi el proces autonomic i, com a conseqüencia, el fet de que el nostre estatut aplegara al Parlament, i que els gallecs, vascos i catalans el teniem perque se’ls hi havia aprovat l’estatut pocs mesos abans de la contenda civil.
Continuem sense tindre opcio a l’articul 151 de la Constitucio Espanyola i, per tant, sense els mateixos drets que les denominaes “comunitats historiques”, encara que els politics de tanda s’afanen en fer-nos creure que tenim el mateix nivell d’autonomia que les “historiques” perque tenim les mateixes transferencies que les atres autonomies pero, entre atres coses, no tenim, per eixemple, el dret de modificacio del nostre estatut, ni la disolucio de les corts, ni la decisio de anticipar eleccions autonomiques sense la previa autorisacio de Madrit, quant les historiques si que ho tenen. Per lo tant, si els valencians considerem que a aplegat el moment d’introduir modificacions en la nostra particular carta magna, hui tindran que ser els politics centralistes (PP i PSOE) els que, si volen o els interesa, apreten el botonet des de Madrit per a dir-nos lo que tenim i podem fer.
Esta es la trista realitat politica, la maldicio que, junt en la cultural, continua pesant damunt de la personalitat del Poble Valencia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario