VALENCIANISME SOCIO-CULTURAL Y POLITIC (VI)

Pep Guillen y Milla
Juny del 2003

3. Els Partits Politics:

No cal estendre’s molt en el desenroll d’est apartat. Els valencians estem patint les consequencies de la nostra manca de conscienciacio dels nostres arraïls, especialment de les nostres senyes d’identitat.

Els partits de combregacio centralista ya s’han ocupat de procurar i conseguir la desunio dels valencians, cegant en promeses politiques els ulls ad aquells que la seua consciencia de pertanyer a un poble diferent i diferenciat no la tenen ni assumida i, per supost, pareix que ni els interessa.

En l’any 1982 naixque en Valencia un partit en quins estatuts es reflexava l’estricta obediencia valencianista. Estic parlant d’UV. Pronte es va produir l’ascens dins de l’arc politic valencià, especialment per la força de les seues bases militants que no estalviaren sacrificis per a tractar de fer d’ell un partit fort i solidificat valencianiste, que es fea precis tindre per a enfrontar-se en els d’ambit centraliste. O siga, la veu valenciana en el parlament autonomic i la veu valenciana en el parlament espanyol.

Desgraciadament i despres d’un aument de representativitat politica en corts i ajuntaments, els orguens directius donaren pas a una serie d’elements, rebotats d’atres partits no valencianistes, que s’encarregaren a soles de conseguir els seus interessos personals. El principi del fi d’UV estava cantat en un pacte antinaturalea per a donar-li al PP l’alcaldia de Valencia. Hasda hui que els resultats de les ultimes eleccions han situat a UV fora de la representacio en ajuntaments i corts valencianes. Tot aço mos te que fer reflexionar sobre lo que politicament necessitem els valencians.

Aquell partit que naixque en les sanes intencions de defendre com a premisa institucional les senyes d’identitat del Poble Valencia: himne, senyera, llengua, denominacio, hasda aplegar a obtindre per a les seues sigles, la presidencia de les Corts Valencianes. Pero ahí tambe varen fer mella les ambicions politiques dels seus dirigents: poltrones, prebendes i mamandurries varies concedides pel PP. feren que la venda de voluntats fora un fet i l’ambicio d’alguns dels seus dirigents ofegaren un proyecte que podia haver segut la solucio politica per a la nostra terra.

Possiblement no pensaren -o potser fora l’objectiu politic de molts d’ells- que els valencians anavem a compendre les seues manipulacions i no caigueren ¿o si? en que la desfeta del partit estava mes que cantà. Les urnes, que mes pronte o mes tart passen factura, foren clares: perdua de la representacio parlamentaria i en els ajuntaments. Al remat, infortuni per als seus dirigents i “mala llet” per als seus militants que treballaren de calent per a fer realitat les seues ansies de tindre un partit politic netament valencià i valencianiste.

Hui en dia per la desunio, quina llavor han fomentat els partits centralistes i, perque no dir-ho, la manca d’interes politic i cultural de la majoria dels valencians, considere que es prou dificil el que tornem a tindre un partit, d’estricta obediencia valencianista, en representacio parlamentaria en el Congres i Senat espanyols i en les Corts Valencianes. No obstant, pense que encara que dificil no impossible recuperar la dita presencia en l’espectre politic valencià pero no a curt ni a mig plaç.