(Alcalá de la Jovada 1208-Alcoy?).
Caudillo musulmá senyor d’Alcala, Ebo, Gallinera, Laguar, Pego, Perpuchent, Pop, Tarbena i atres valls.
Passá part de sa joventut en Granada i va realiçar importants reformes en el cultiu de les seus terres, dotant-las de recs perfeccionats, particularment en la Vall de Pego, a on va fer desecar les zones pantanoses.
Quant les tropes de Jaume I El Conquistaor aplegaren als limits del seu territori, Al-Azraq, firmá en el fill i representant del Rei, Alfons, un tractat en el lloc d’Alcalá cridat El Pouet, el 14 d’abril de 1244 (segons la versio valenciana) o el 15 de la dhulcada del 642 de l’Hegira, que coreespon al 13 d’abril de 1245 del calendari cristiá (en el tex arap), segons el qual, el musulma entregaria a l’infant al cap de tres anys, els castells de Margarida, Cairols, Castells i Gallinera; l’incumpliment d’esta clausula motivá la primera sublevacio.
Quant les tropes de Jaume I El Conquistaor aplegaren als limits del seu territori, Al-Azraq, firmá en el fill i representant del Rei, Alfons, un tractat en el lloc d’Alcalá cridat El Pouet, el 14 d’abril de 1244 (segons la versio valenciana) o el 15 de la dhulcada del 642 de l’Hegira, que coreespon al 13 d’abril de 1245 del calendari cristiá (en el tex arap), segons el qual, el musulma entregaria a l’infant al cap de tres anys, els castells de Margarida, Cairols, Castells i Gallinera; l’incumpliment d’esta clausula motivá la primera sublevacio.
Derrotat Al-Azraq i expulsat del Regne, durant lo seu exili de 17 anys en 1275, aprofitant un moti contra els prohomens de la Ciutat de Valencia, i d’acort en el Emirs del Marroc i Granada, alçá en armes als moros sometits a Castella i Arago en el Regnes de Valencia i Murcia. No obstant, ses aliats concertaren una tregua en el Rei de Castella, debilitant aixina l’insurreccio.
En abril de 1276, es va produir l’ultim episodi important en les lluites entre Al-Azraq i Jaume I, al morir el musulma quant intentava asaltar la vila d’Alcoy. El substitui un nebot i homonim seu que mori en 1279 en la batalla de Lluchent, tambe contra Jaume I.
En abril de 1276, es va produir l’ultim episodi important en les lluites entre Al-Azraq i Jaume I, al morir el musulma quant intentava asaltar la vila d’Alcoy. El substitui un nebot i homonim seu que mori en 1279 en la batalla de Lluchent, tambe contra Jaume I.
Alcoy conmemora en les festes de Moros i Cristians la victoria obtinguda en 1276 per les tropes cristianes valencianes sobre Al-Azraq en les inmediacions de la ciutat.
Font: Gran Enciclopedia de la Regio Valenciana – Valencia 1972 – Tom 2 – pag. 30
Font: Gran Enciclopedia de la Regio Valenciana – Valencia 1972 – Tom 2 – pag. 30
No hay comentarios:
Publicar un comentario