VALENCIANISME SOCIO-CULTURAL Y POLITIC (VIII)

Pep Guillen y Milla
Juny del 2003

3. El mon de les Falles:

No cap dubte que les Falles han segut un eixemple de democracia interna en els temps en que esta paraula careixia de significat en la vida dels valencians i, per supost, del resto dels espanyols. S’entenc que estic referint-me als temps de l’ultima dictaura politica.

Elles contribuiren al manteniment d’una especial senya d’identitat del nostre poble i, per supost, a servir de folgament durant els dies de festa, de fer oblidar atres penuries que es patien en els dificils temps de la pre i postguerra.

Per sort aquells temps de penuria passaren i, per desgracia, l’evolucio del mon faller cap a l’actual situacio en que es troba, anà transformant-se des de la critica politica especialment a una connivencia molt acusà en el poder politic.

Hi ha que reconeixer que en l’aspecte llingüistic, les falles, per mig d’u dels seus congresos fallers, decidiren que la normativa per a les seues expressions en llengua valenciana seria la de la Real Academia de Cultura Valenciana, la normativa que coneguem com les Normes de El Puig, per a eixir al pas de la galopant catalanisacio que de les seues manifestacions culturals venia duguent-se a terme.

A pesar d’eixe acort democratic pres per assamblea general de la Junta Central Fallera, els llibrets en l’explicacio i relacio de la falla, aixi com els cartellets dels monuments fallers abocaren a una despersonalisacio tal -lliggas catalanisacio- que hui encara subsistix i s’acrecenta cada vegà mes. Escasissimes ne son les falles que utilisen la normativa genüinament valenciana i no mes hi ha que fullejar els llibrets per a adonar-se de la seua submissio al poder politic.

Per atra banda, en la nostra Comunitat l’afluencia d’inmigrants, tant espanyols com estrangers, cada vegà va en aument i les festes dels barris, les mes genuïnes, les falles, els atrauen perque es una forma d’esparciment, per atre costat molt llogic, per a sustraure’s dels problemes quotidians. Es una forma d’integracio pero tambe de despersonalisacio de l’identitat valenciana. Hi ha que tindre en conte que son els barris periferics els que atrauen mes foraneos i la situacio real es que una de les primeres activitats que monten es una comisssio de falla, pero la realitat es que, el fondo de la qüestio es eixa, la festa i a soles la festa. L’utilisacio, defensa i el respecte cap a la llengua valenciana, se’ls la trau a la fresca. Acaten la catalanisacio tant si es per a obtindre aportacions economiques com que no.

Per tant, yo pense, i puc estar equivocat, que salvo honroses excepcions, hui en dia les falles contribuixen a ser un vehicul mes de propaganda de l’inmersio llingüistica catalanisant.