lunes, 21 de diciembre de 2015

LA LLEI DE L'EMBUT



AUTOR: DOMINGO GIMENO PEÑA

Els reisos de la Corona d`Arago ya desde Jaume II van anar creant els archius reals : Eren archius al servici particular del rei, ferramentes que els reisos tenien com arma diplomatica per a tindre constancia de les cartes, ordens i de tota la documentacio de la cancillería real . La costum de tindre constancia de tots els fets en llibres i documents va naixer en temps de Jaume I, propiciant l`us del paper. (El primer document en paper es el LLibre del Repartiment).

En el temps, la consideracio de propietat privada del rei se va anar perdent, per a ser d´us public.
En 1729 Frances Xavier Garma va ser nomenat archiver del Archiu Real de Barcelona i en una Maquiavelica operacio, li va cambiar el nom pel d`Archiu General de la Corona d`Arago, per aixina incorporar-li els fondos dels archius reals de Valencia, Zaragoza i el de la Real Audiencia de Mallorca, maniobra que no va conseguir, pero va retindre documents depositats alli en temps de guerra i que no tenen res que vore en Catalunya: el LLibre dels Privilegis de Mallorca, incautat en1244 quan la incorporacio d´este regne; el LLibre de Privilegis de Valencia, cancelat al ser derrotada La Unio en 1348; l` original de les Ordenacions de Pere el Ceremonios, aixina com la seua Cronica; el proces contra Jaume de Mallorca o el LLibre del Repartiment de Valencia, documents tots, d`una extraordinaria importancia i que devien ser custodiats pels regnes directament implicats.

En 1809 l`Archiu de Simancas va ser saquejat per les tropes de Napoleo i portades a França part dels seus fondos, entre ells els valencians perteneixents a la Secretaria del Regne de Valencia. Van permaneixer en França hasda 1852 quan els van tornar, pero sense causa justificada es van quedar en Barcelona, afegint-se als ya retinguts.

L`influent familia Bofarrull que en eixa epoca dominava l`archiu, va tornar esta volta en mès exit a l`antiga idea de Garma.

Entre els documents que ilegalment se conserven en Barcelona está l`instancia empleada en 1641 per a recollir de Madrid la documentacio : "El Archivero del Reino de Valencia, que está en la corte, pide que se de orden para recoger todos los procesos de aquel reino, conforme está mandado". (A.C.A., leg. 882). Esta instancia demostra que els documents pertanyen i deuen estar
 en Valencia, pero despres de varies ordens reals per a la seua devolucio continuen en Barcelona.

En l`inauguracio de l`ultima seu de l`archiu catala, va estar present l`entonces president valencià Joan Lerma donant-li llegitimitat, pero no va glapir, fent ell el mes gran dels ridiculs i deixant en evidencia a les nostres institucions. Els intents de fer complir l`acort pres en els anys 80 entre els quatre principals estats de la Corona, de crear un patronat per a que els regnes integrants participen en igualtat en la gestio de l`archiu, no han tingut cap resultat positiu i existixen evidencies de manipulacio documental que se podria repetir.

El govern català demana insistentment a l`Archiu General de la Guerra Civil de Salamanca els documents de la guerra civil relatius a Catalunya, i els partits valencians en llinage del "Pais Valencià" apoyen en entusiasme inclus en presencia fisica, totes les manifestacions convocades al respecte, pero no se`ls ocorríx en absolut demanar als catalans la devolucio del nostre patrimoni historic, que ells retenen de forma illegal.

Els partits politics catalans, com sempre, se regixen per la llei de l`embut, i els valencians en llinage del "Pais Valencià", deurien canviar-lo per atre que realment nos aclarixque els verdaders interessos que defenen.