Autor: Federico Bonillo.
El següent escrit o chicotet articul, esta fonamentat en una
peticio d’informe sobre el nom, en valencià i en castellà, del poble d’Alboraya
dirigit al Deca En Xavier Casp de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)
, solicitat pel regidor del PP del que per raons obvies, omitire lo seu nom i
llinages. Ademes incloure, els estudis referents a la mateixa qüestio,
realisats per profesionals del mon de l’historia i la llengua ( uns afins al PP
i uns atres afins al PSOE ) i que tant uns com atres, al final de les proves
encontrades documentalment, fan del nom d’Alboraya lo contrari de lo que la
documentacio historica diu, o millor dit, fan lo de sempre: “catalanisar-ho”
tot.
Dit informe es remonta a desembre de 1996 i en ell, En Xavier Casp i segons la documentacio que consta en la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, respon al regidor del PP de l’ajuntament d’Alboraya:
“El toponim ALBORAYA apareix documentat des de ben antic i en quantiosos casos, de manera quasi invariable. Es dir, que la forma actual “Alboraya” no es una forma castellanisada i coincidix perfectament en la forma historica i tradicional” (sic)
Com a referencies historiques documentades ne tenim a monto, i que entre atres son les següents:
1. En l’any 1238 apareix documentat el toponim “Alboraya” en lo Llibre del Repartiment en varies voltes, sent la primera en la donacio que el Rei En Jaume-I fa a B. pesador de Tortosa (pertanyent a la Corona d’Arago i no a la llavors inexistent Catalunya -afegit com a nota per l’autor del present articul-): “II iovatas in villa d’Alboraya”. En lo mateix llibre i any , apareix Alboraya en la donacio de Jaume-I al bisbe d’Osca: “locum qui dicitur Alborayatz”. Curiosament, tambe en l’any 1238 en lo Llibre del Repartiment trobem una forma diminutiva del toponim Alboraya: “Alborayet”
2. En 1376 trobem documentat el toponim Alboraya en el Real document 488 de l’Archiu del Regne de Valencia.
3. En 1415 trobem Alboraya en l’Impost del Morabatì, en l’Archiu del Regne de Valencia. Mestre Racional, 10870.
4. En 1427 trobem Alboraya en lo memorial dels llocs que paguen per escolta del Llibre Blanch, pag. 362.
5. En 1499 trobem Alboraya documentada en l’obra de R. Ferrer Navarro, Estructura de la población en el Reino de Valencia. Siglos XIII, XIV y XV.
Curiosament i davant la solicitud d’aclarir la valencianitat o castellanisacio del nom d’Alboraya i davant la proposta del grup PS-PV del poble en la qual demanaven cambiar el nom d'Alboraya pel catalanisat d'Alboraia, s’acorda en un ple de l’ajuntament que abdos grups politics majoritaris, emitiren un informe documentat del toponim d’Alboraya, per a que en data posterior i en un atre ple, es volcaren dits informes i acordar la conveniencia o no, de cambiar-li el nom al poble.
Els informes son demoledors en quant a la documentacio encontrada, encara quels del PS-PV, en la capçalera del seu informe, al escriure el nom, ya ho feen en “i” llatina, ficant ALBORAIA (V) .
A continuacio vorem els informes:
A). L’informe del PS-PV fon el que com a estudi dels castells i torres del ”Pais Valencià”, presentà Vicent Boix en els premis Ciutat de Xativa l’any 1982:
Any 1238: vila, alqueria o lloc d’Alborayeg, prop de Rascanya, Almassera i el mar (Llibre del Repartiment, en variants tals com: Alborayatç, Albohayel, Alborayatz i tambe en BARRAGAN-2)
Any 1240: “via que vadit ad A’lbirayatz “ i “ terres d’Almassera i Alboraaix” (Llibre del Repartiment)
Any 1244: “ Alqueria d’Alborayet, prop Almassera” (Llibre del Repartiment) i
Any 1270: “Alqueria d’Alboraya” (MF-1), ademes s’adjunta l’etimologia del toponim:
- De l’arab /al-burayyaj/ “la torreta”. Es tracta d’un diminutiu
masculi de l’arab andalusi (CORRIENTES 5.8.0)Dit informe es remonta a desembre de 1996 i en ell, En Xavier Casp i segons la documentacio que consta en la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, respon al regidor del PP de l’ajuntament d’Alboraya:
“El toponim ALBORAYA apareix documentat des de ben antic i en quantiosos casos, de manera quasi invariable. Es dir, que la forma actual “Alboraya” no es una forma castellanisada i coincidix perfectament en la forma historica i tradicional” (sic)
Com a referencies historiques documentades ne tenim a monto, i que entre atres son les següents:
1. En l’any 1238 apareix documentat el toponim “Alboraya” en lo Llibre del Repartiment en varies voltes, sent la primera en la donacio que el Rei En Jaume-I fa a B. pesador de Tortosa (pertanyent a la Corona d’Arago i no a la llavors inexistent Catalunya -afegit com a nota per l’autor del present articul-): “II iovatas in villa d’Alboraya”. En lo mateix llibre i any , apareix Alboraya en la donacio de Jaume-I al bisbe d’Osca: “locum qui dicitur Alborayatz”. Curiosament, tambe en l’any 1238 en lo Llibre del Repartiment trobem una forma diminutiva del toponim Alboraya: “Alborayet”
2. En 1376 trobem documentat el toponim Alboraya en el Real document 488 de l’Archiu del Regne de Valencia.
3. En 1415 trobem Alboraya en l’Impost del Morabatì, en l’Archiu del Regne de Valencia. Mestre Racional, 10870.
4. En 1427 trobem Alboraya en lo memorial dels llocs que paguen per escolta del Llibre Blanch, pag. 362.
5. En 1499 trobem Alboraya documentada en l’obra de R. Ferrer Navarro, Estructura de la población en el Reino de Valencia. Siglos XIII, XIV y XV.
Curiosament i davant la solicitud d’aclarir la valencianitat o castellanisacio del nom d’Alboraya i davant la proposta del grup PS-PV del poble en la qual demanaven cambiar el nom d'Alboraya pel catalanisat d'Alboraia, s’acorda en un ple de l’ajuntament que abdos grups politics majoritaris, emitiren un informe documentat del toponim d’Alboraya, per a que en data posterior i en un atre ple, es volcaren dits informes i acordar la conveniencia o no, de cambiar-li el nom al poble.
Els informes son demoledors en quant a la documentacio encontrada, encara quels del PS-PV, en la capçalera del seu informe, al escriure el nom, ya ho feen en “i” llatina, ficant ALBORAIA (V) .
A continuacio vorem els informes:
A). L’informe del PS-PV fon el que com a estudi dels castells i torres del ”Pais Valencià”, presentà Vicent Boix en els premis Ciutat de Xativa l’any 1982:
Any 1238: vila, alqueria o lloc d’Alborayeg, prop de Rascanya, Almassera i el mar (Llibre del Repartiment, en variants tals com: Alborayatç, Albohayel, Alborayatz i tambe en BARRAGAN-2)
Any 1240: “via que vadit ad A’lbirayatz “ i “ terres d’Almassera i Alboraaix” (Llibre del Repartiment)
Any 1244: “ Alqueria d’Alborayet, prop Almassera” (Llibre del Repartiment) i
Any 1270: “Alqueria d’Alboraya” (MF-1), ademes s’adjunta l’etimologia del toponim:
- Segons Escolano “ su antiguo nombre es Alborag o Alboraya; y dieronsele los Moros, por significar entre ellos lo mismo que Torre: que esso deuia ser ella en aquel tiempo”
B). L’informe presentat per el PP es basa en un estudi titulat DOCUMENTOS Y DATOS PARA UN ESTUDIO TOPONIMICO DE LA REGIÓN VALENCIANA, realisat per: Mª Desamparados Cabanes Pecourt, Ramón Ferrer Navaro i Abelardo Herrero Alonso. Ad estos l’escomençen escrivint ALBORAYA (Valencia) i diuen lo següent en castellà, encara que yo ho posare traduit al valencià:
Apareix molt enjor documentat el toponim: 1238 (donacio d’En Jaume-I a B. Pesador de Tortosa) “ II iovatas in villa d’Alboraya” (Llibre Repartiment., I, pag.40)
En el mateix any de 1238 (donacio d’En Jaume-I al bisbe d’Osca) “ locum qui dicitur Alborayatz” (id., pag.111)
En l’any 1427 (Memorial dels llocs que pagen per escolta) “Alboraya” ( PEREZ, Llibre Blanch., pag.362
Any 1376 “Alboraya” (Archiu Regne de Valencia., Real 488)
Any 1415 (Impost del Morabatì) “Alboraya” (ARV., Mestre Racional, 10870)
Any 1499 “Alboraya” (FERRER NAVARRO, Estructura).
Sanchis Sivera, recull algunes variants del nom, com “Alborraya”, “ Alborayats”, pero atres son de molta dudosa identitat ab la nostra veu geografica (Cfr. SANCHIS, Nomenclator, pag.29)
En l’any 1238 una forma diminutiva del toponim apariex ya en el Repartiment: “Alborayet”, forma que encontra dos corresponets homonims en Mallorca.
Des d’el punt de vista etimologic n’hi ha que partir d’una base arap molt similara la del toponim anterior: al-burayya “la torrecilla” (ASÍN, Contribuciones., pag.49)
Aço ultim, tambe ho diu Xavier Casp en lo seu informe, es mes, conclou dient: Tant per etimologia com per documentacio historica i tradicio, la forma “Alboraya”, en (Y grega), es la que correspon al toponim en valencià. D’esta manera apareix sempre documentada a lo llarc de l'historia i es la forma que s’ha de mantindre i respectar, sense modificar-la per a adaptar-la a determinada e interessada nova ortografia . Canviar “Alboraya” per “Alboraia” no supon la traduccio al valencià o la valencianisacio del toponim, ya que la forma valenciana des de l’any 1238 es “ALBORAYA”. En este cas els documents no donen lloc a dubtes (sic)
Confiant haver-lo complagut, el saluda atentament,
Firmat: Xavier Casp
Com s’explica, que baix tota una ampla docuemtacio historica i per sort, ben documentada del nom d’Alboraya, uns i atres (PP, PS-PV, BLOC, ERPV, etc, etc), tots, pero tots, es pleguen als dictamens d’un fals consens llingüistic , quan la rao es merament politica, davant els desijos de Catalunya i dels seus acolits i sicaris i dels governs de tanda interessats en lo poder que els dona l’opcio de governar tota una nacio o un estat.
No deixem que mos canvien els nostres toponims i gentilicis tradicionals i que tenim per historics, perque d’aci poquet mos canviaran el nom i els llinages i: els Vicent seran Vicens, els Joaquim, no seran Chimo, sino Ximo, Quim o Quimet, els Giner seran Gener, els Domenech o Blanch seran Domenec i Blanc i segur que Roig sera Vermell.
A hui en dia, encara no sabem per quina rao l’ajuntament del PP en lo seu moment, no va portar al Consell Valencià de Cultura ( CVC ) el tramit definitiu de la solicitud de la “Carta “ acreditativa del toponim d’Alboraya, si be fonts no oficials, diuen que “no era politicament adecuat” ¿Seria perque eixa carta-document -de carácter llingüistic-, la deuria haver fet oficial la catalanista AVLl? i evidentment fer-ho supon reconeixer l’existencia en l’alfabet valencià de la “y” i no, no mes quan representa graficament el so “ñ” –ny- . Seria reconeixer el “yo” i no el “jo”, el “ya” i no el “ja”, “yayo/a” i no “iaio/a” o per si no tenim prou “jaio/a (encara que aci, en correcte valencià convergent, ¿historica i tradicionalment documentat? seria “avi/avia”), yodisme, etc,etc. ¿Sera perque ho deuria haver fet el CVC? que de valencià tambe ne te ben poc i manco encara de cultura valenciana. ¿Seria provocar mes enfrontaments en el sì del PP? No ho se…, el cas es que des de llavors hasda ara, el nom d’Alboraya es com un tros de plastelina, que cada qual i cada qui, li dona la forma que vol, pero cap de tots en la valencianitat que te i que es mereix. En l’actualitat, el ara tambe ajuntament del PP, tampoc ho ha fet. ¡¡QUINA VERGONYA!!
En lo poble d’Alboraya, a 5 de julio de 2006.
No hay comentarios:
Publicar un comentario