Colectiu
Valldaura.
La Real
Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana.
El motiu pel que els pancatalanistes volen que
la llengua valenciana siga un mero dialecte del catala es purament politic. Les
persones interesades NO VOLEN "desmembrar el País Valenciano de la
comunidad idiomática v cultural catalana". Afirmar que la Ilengua
valenciana no es dialecte del catala es, per ad ells, "un intento"
contrari a la finalitat política que perseguixen que existisca una comunititat
catalana dins de la qual estiga Valencia.
No existix una Comunitat Catalana que englobe a
la valenciana, ni jurídica o llegal, historica, ni idiomatica, ni
cultural.
A.-Valencia, historicament, mai catalana.
En cap moment de la seua
historia Valencia ha segut una part de Catalunya. Ni en temps anteriors a la Reconquista. ni en ella
quan Jaume I creá el Regne de Valencia en 1'intencio clarissima de que fora
independent de tot lo que era el Regne d’Arago i els seus contats de 1'orient
aragones. El Regne de Valencia tenía tan sols vinculacio a la seua persona real
i a les persones dels seus descendents, en la "Corona d'Arago",
reunint-se les Corts a on manava el rei, pero independentment de les atres.
I no trobarém mai en temps posteriors res que
faça pensar ni de llunt en una vinculacio historica de catalans i valencians.
B.- Valencia mai llegalment catalana
En cap moment, ni abans ni ara, ha hagut Ilei alguna
que unira a Valencia i Catalunva. Tan sols la pertenencia de les dos Comunitats
autonomes a Espaya. En l’ordenament juridic espanyol no hi ha cap de vinculacio
jurídica que supedite unes autonomies ad atres, ni que les vincule especificament de
forma diferent a les demes. Es mes, l’Estatut d'Autonomia de la Comunitat
Valenciana es va obtindre contant en els vots reglamentaris de les tres
provincies que la constituixen. En canvi, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya no
es va obtindre aixina, llegalment, perque Tarragona no arriba al numero de vots
necessaris i es va tindre que acodir a una argucia llegal per a poder donar a
Catalunya el seu Estatut, que estrictament no havien d'haver-li donat.
Catalunya no ha pogut absorbir a Valencia, com hagueren volgut i intentat si en Valencia no
haguera eixit l'Estatut i si que ho hagueren tret en Catalunya. Pero el fet es
que Valencia es Comunitat Autonoma, en mes resposta popular que la que va tindre
Catalunya.
C- Valencia mai culturalment catalana.
Es aberrant afirmar que Valencia
i Catalunva tenen la mateixa cultura.
El conjunt d'activitats,
comportaments i creencies que componen I'entramat vital d'un poble es la Cultura, com afirma el
Prof. D. Juliá San Valero Aparisi: la serie de creacions materials, les
solucions i creacions sociologiques i les espirituals de arts, ciencies,
creencies, llengua en un conjunt organic, com diu Ortega, i dinamic, com recalca
San Valero.
Observant i estudiant este conjunt que
constituix la Cultura dels dos pobles, es evident que no es solapen ni coincidixen. Son
clarament diferents i distinguibles.
L’idiosincrasia del poble valenciá es distinta
i en moltes coses contraposta a la dels catalans. No fa falta aportar
autoritats que ho confirmen. Salta a la vista.
Les manifestacions culturals valencianes tenen
una qualitat, una varietat. unes formes. unes caracteristiques, que es
distinguixen individual i colectivament de les que puguen sorgir en Catalunya.
Clar está que, volent Catalunya absorbir a
Valencia, está gastant molts esforçs en propagar falsament que les
manifestacions culturals valencianes son "catalanes".
D'una forma que, si no fora trágica, sería
risible, han arribat, i continuen fent-ho, a atribuir a Catalunya les abundoses
maravilles de tot lo valenciá: l'art arquitectonic (¡Llonja!), pictoric
(¡Sorolla!), gastronomic (¡paella!), la ceramica (¡Manises!), i sobre tot,
ignominosament, els classics de la llengua valenciana.
Se1s atribuixen. Pero es fals. No son catalanes
les manifestacions de la Cultura Valenciana. Valencia no ha segut mai
culturalment catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario