BREU CRONOLOGIA DE L'EXTERMINI D'UNA LLENGUA
1861 Com
diu Garcia Moya en el seu articul Historias de la
"normalització" en eixe
any Manuel Mila i Fontanals inventà la teoria de nomenar a l'idioma valenciá "dialecte
occidental catala ".
1868 "La mesela valenciana, mallorquina o catalana, es igual, puix las tres no son sino rames d'un mateix tronc, pero mai llemosina" - 1868 Victor Balaguer. Estes frases , poc a poc, anirien ferintmos fins conseguir que, hui en dia, la llengua valencian puga donarse com a desapareguda.
1906 Primer Congres Internacional de la Llengua Catalana: s'oficialisa la denominacio "catala " en substitucio de "llemosi". Fins este moment, la teoria acceptá pels llingüistes es que'l catala es un dialecte del llemosí. Bona mostra d'aço es "Oda a la patria" composta per Aribau en 1834, que servix als catalans com a inici de la Renaixença. En esta poesia nomena ni més ni manco qu'en cinc vegaes la "llengua llemosina" com sa llengua materna.
1911 Creacio de l'Institut d'Estudis Catalans
1932 El 21 de decembre firmaven en la seu de la "Sociedad Castellonense de Cultura" les Normes d'Ortografia Valenciana posteriorment denominaes Normes de Castello. En elles nomes se buscava acabar en l'anarquia ortografica d'eixa epoca i per aixo, a pesar d'estar calcaes de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans, apareixen entre els firmants personalitats contraries a la unitat de la llengua. El puesto d'honor fon reservat al pare Fullana, unic filoleg dels firmants, encà aixo sabem hui en dia que va ser l'ultim en firmarles i deixant clar que estes eren provisionals.
1951 En plena dictadura franquista s'edità el primer numero de la Revista Valenciana de Filologia, cavall de Troya que portava en sa pancha i en les seues paginesl'Institut d´Estudis Catalans en ple, inclosos alevins i simpatisants:El comte Martí de Riquer, Badia Margarit, Bassol, Aramon i Serra, Turell, Romeu,Brull, Joan Amades, Pere Bohigas, Casacuberta, Gunter Haensch, Gulsoy, Puertolas,Montoliu, Dolç. ("La normalització de correaje, camisa azul y pistolon", Ricardo Garcia Moya)
1998 Aprovacio de la Lley de Creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua. Este invent producte d'un pacte entre el PP y el PSOE se pot dir que sentecia a mort la llengua valenciana ya que elimina la restriccio denominativa de la llengua propia del valencians y manifesta que el valencià forma part del sistema llingüistic catala.
2004 El 26 de març l'AVLL aprova el document "Propostes per a un llibre d'estil que servixca de marc de referencia a les editorials valencianes per a l'elaboracio de material curricular en valencià". En el se recomana lo següent:"convergencia amb els models de tot el sistema linguistic". ¿A que sistema se referixen? "recomana l'us de paraules be "documentades" i de molta extensio en els nostres parlars actuals", y posa entre atres, els eixemples seguents: avi, sorra, claveguera, seny, petit.
(Cortesia
de "EN BLANC I NEGRE") any Manuel Mila i Fontanals inventà la teoria de nomenar a l'idioma valenciá "dialecte
occidental catala ".
1868 "La mesela valenciana, mallorquina o catalana, es igual, puix las tres no son sino rames d'un mateix tronc, pero mai llemosina" - 1868 Victor Balaguer. Estes frases , poc a poc, anirien ferintmos fins conseguir que, hui en dia, la llengua valencian puga donarse com a desapareguda.
1906 Primer Congres Internacional de la Llengua Catalana: s'oficialisa la denominacio "catala " en substitucio de "llemosi". Fins este moment, la teoria acceptá pels llingüistes es que'l catala es un dialecte del llemosí. Bona mostra d'aço es "Oda a la patria" composta per Aribau en 1834, que servix als catalans com a inici de la Renaixença. En esta poesia nomena ni més ni manco qu'en cinc vegaes la "llengua llemosina" com sa llengua materna.
1911 Creacio de l'Institut d'Estudis Catalans
1932 El 21 de decembre firmaven en la seu de la "Sociedad Castellonense de Cultura" les Normes d'Ortografia Valenciana posteriorment denominaes Normes de Castello. En elles nomes se buscava acabar en l'anarquia ortografica d'eixa epoca i per aixo, a pesar d'estar calcaes de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans, apareixen entre els firmants personalitats contraries a la unitat de la llengua. El puesto d'honor fon reservat al pare Fullana, unic filoleg dels firmants, encà aixo sabem hui en dia que va ser l'ultim en firmarles i deixant clar que estes eren provisionals.
1951 En plena dictadura franquista s'edità el primer numero de la Revista Valenciana de Filologia, cavall de Troya que portava en sa pancha i en les seues paginesl'Institut d´Estudis Catalans en ple, inclosos alevins i simpatisants:El comte Martí de Riquer, Badia Margarit, Bassol, Aramon i Serra, Turell, Romeu,Brull, Joan Amades, Pere Bohigas, Casacuberta, Gunter Haensch, Gulsoy, Puertolas,Montoliu, Dolç. ("La normalització de correaje, camisa azul y pistolon", Ricardo Garcia Moya)
1998 Aprovacio de la Lley de Creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua. Este invent producte d'un pacte entre el PP y el PSOE se pot dir que sentecia a mort la llengua valenciana ya que elimina la restriccio denominativa de la llengua propia del valencians y manifesta que el valencià forma part del sistema llingüistic catala.
2004 El 26 de març l'AVLL aprova el document "Propostes per a un llibre d'estil que servixca de marc de referencia a les editorials valencianes per a l'elaboracio de material curricular en valencià". En el se recomana lo següent:"convergencia amb els models de tot el sistema linguistic". ¿A que sistema se referixen? "recomana l'us de paraules be "documentades" i de molta extensio en els nostres parlars actuals", y posa entre atres, els eixemples seguents: avi, sorra, claveguera, seny, petit.
Copyright © por Valenciafreedom.com
Derechos Reservados.
Publicado en: 2005-10-24 (1041 Lecturas)
No hay comentarios:
Publicar un comentario