miércoles, 23 de mayo de 2012

AUSIAS MARCH, CAVALLER I POETA VALENCIÀ (I)



Per Xavier Gimeno Alonso
Extraído de Internet
1. Introduccio
No mai m´havia plantejat fer un treball sobre un dels personages valencians mes importants de nostra historia, com ho es Ausias March, perque considerava que s´ha estudiat i tractat molt durant els ultims temps, i tambe per no vorem capaç d´esta gran empresa. Fa un temps, un amic meu, Vicent, em comentà que la Societat Castellonenca de Cultura havia publicat uns articuls del Pare Fullana sobre la valencianitat d´Ausias March en els anys 1935 i 36, cosa que m´obrí els ulls per sa importancia.
Tambe considere que es important donar a coneixer al poble valencià ad este gran personage, figura cimera del Sigle d´Or de la Lliteratura Valenciana, que s´esten cronologicament entre dos senyes historiques importants per al Regne de Valencia: la pujada del llinage dels Trastamara (Ferrando I) al tro de la Corona d´Arago en 1412, i el final de la Guerra de les Germanies en 1521.
2. Un poc d´historia
2.1 La seua epoca
Ausias March (1397-1459), cronologicament coincidix ab el rei Alfons V el Magnanim (1396-1458), III de Valencia, per tant estem parlant de finals del sigle XIV i durant el sigle XV. Coincidix l´epoca en el final de l´Edat Mija i l´inici del Renaiximent. Ausias sera coetaneu d´alguns reis: Marti l´Huma, Ferrando d´Antequera, Alfons el Magnanim… cadascu en un pes especific en l´epoca, en el regne i en la vida del poeta. Pero Alfons V será en qui mes se relacionarà, tant en les batalles com en la vida cortesana i civil. Conforme diu el professor Bayarri, Alfons el Magnanim fon el rei mes valencià de tots els de la Corona d´Arago, visitant el nostre regne molt a sovint i sa dona, la reina Maria de Castella, residi, part de sa vida, en la ciutat de Valencia, morint en 1458, dos mesos despres del seu marit, en el Palau Real de Valencia (hui desaparegut). Alfons el Magnanim va ser un gran amant de l´art i de les lletres, encomanant tota classe de llibres, alcançant sa biblioteca en Napols vora 2.500 eixemplars, dels aproximadament 1.000 volums que es portaren a terres valencianes queden localisats nomes 230, principalment en la Biblioteca Universitaria de Valencia.
El sigle XIV, fon un sigle marcat en tota Europa per guerres i calamitats socials, pero fon extraordinariament positiu per al Regne de Valencia que inicià, des de 1350, la seua epoca de major floriment economic, lliterari i cultural, i es prolongà a lo llarc del XV. Valencia es convertix en potencia mediterranea, en un fluit comerç, tant cap al nort d´Europa com al d´Africa. N´hi ha un increment de la calitat de vida, un gran comerç i un equilibri entre preus i salaris. Este gran comerç i el propi caracter del poble valencià facilita l´arribada d´influencies humanistes dels regnes italians, aixina com, de mercaders estrangers: venecians, florentins, alemanys, etc… Alguns historiadors consideren, com es el cas del Dr. Ferrer Navarro, que l´esplendor es referix exclusivament a la ciutat de Valencia, mentres la resta del regne viu majors dificultats demografiques, economiques, etc…
El desenroll financer alcançat pel Regne de Valencia dona lloc a l´expansio urbana i el creiximent demografic (Valencia era la capital mes poblada de la Corona d´Arago, en vora quarantamil habitants) que fara possible el sorgiment d´un gran numero d´escritors. La cultura i lliteratura valenciana alcancen el seu cim en la ciutat de Valencia. La gran depressio en que es troba afonada la ciutat de Barcelona despres de la crisis del sigle XIV i els conflictes socials i politics del XV, choca en l´esplendor valencià. Valencia pren el relleu en el concert mediterraneu i eixercirà una hegemonia indiscutible en la Corona d´Arago.
Nuria Blaya, comenta que el sigle XV considerat com el Sigle d´Or de la cultura valenciana i el resorgiment del mon artistic, mentres en el camp de la pintura les obres mes emblematiques son casi exclusivament de tematica religiosa, la lliteratura s´expressa a traves de diverses vies, inclus la religiosa, mon cortesà i cavalleresc de Jordi de Sant Jordi (finals s. XIV-abans de 1425), la novela realista de cavalleria de Joanot Martorell, la novela satirica, burguesa i cortesana de Jaume Roig (1402?-1478) o la religiosa d´intimitat espiritual de la monja clarisa Sor Isabel de Villena (1430-1490). Aixina com el dominic de l´orde dels predicadors Sant Vicent Ferrer (1350-1419) com a predicador, el franciscà Francesc Eiximenis (1327-1409), el tambe dominic Antoni Canals (1352-1419) i Joan Roïç de Corella (1435-1497).
Els primers grans poetes son Pere March (Valencia, 1336), son pare; i Jaume March (Valencia, 1335), son tio; Arnau March, son cosi; Gilabert de Proxita, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, entre atres, fins a la poesia d´Ausias March, de pur sentiment desgarrat, sorgix directe des del cor, des de lo mes fondo del seu ser, naix del dolor, de la tristea, del desengany i no està escrit pensant en qui ho va a llegir, es un vehicul d´expressio dels seus sentiments.

No hay comentarios: