Per Xavier Gimeno Alonso
Extraído de Internet
1. Introduccio
No mai m´havia plantejat fer un treball sobre un dels personages valencians
mes importants de nostra historia, com ho es Ausias March, perque considerava
que s´ha estudiat i tractat molt durant els ultims temps, i tambe per no vorem
capaç d´esta gran empresa. Fa un temps, un amic meu, Vicent, em comentà que la
Societat Castellonenca de Cultura havia publicat uns articuls del Pare Fullana
sobre la valencianitat d´Ausias March en els anys 1935 i 36, cosa que m´obrí
els ulls per sa importancia.
Tambe considere que es important donar a coneixer al poble valencià ad este
gran personage, figura cimera del Sigle d´Or de la Lliteratura Valenciana, que
s´esten cronologicament entre dos senyes historiques importants per al Regne de
Valencia: la pujada del llinage dels Trastamara (Ferrando I) al tro de la
Corona d´Arago en 1412, i el final de la Guerra de les Germanies en 1521.
2. Un poc d´historia
2.1 La seua epoca
Ausias March (1397-1459), cronologicament coincidix ab el rei Alfons V el
Magnanim (1396-1458), III de Valencia, per tant estem parlant de finals del
sigle XIV i durant el sigle XV. Coincidix l´epoca en el final de l´Edat Mija i
l´inici del Renaiximent. Ausias sera coetaneu d´alguns reis: Marti l´Huma,
Ferrando d´Antequera, Alfons el Magnanim… cadascu en un pes especific en
l´epoca, en el regne i en la vida del poeta. Pero Alfons V será en qui mes se
relacionarà, tant en les batalles com en la vida cortesana i civil. Conforme
diu el professor Bayarri, Alfons el Magnanim fon el rei mes valencià de tots
els de la Corona d´Arago, visitant el nostre regne molt a sovint i sa dona, la
reina Maria de Castella, residi, part de sa vida, en la ciutat de Valencia,
morint en 1458, dos mesos despres del seu marit, en el Palau Real de Valencia
(hui desaparegut). Alfons el Magnanim va ser un gran amant de l´art i de les
lletres, encomanant tota classe de llibres, alcançant sa biblioteca en Napols
vora 2.500 eixemplars, dels aproximadament 1.000 volums que es portaren a
terres valencianes queden localisats nomes 230, principalment en la Biblioteca
Universitaria de Valencia.
El sigle XIV, fon un sigle marcat en tota Europa per guerres i calamitats
socials, pero fon extraordinariament positiu per al Regne de Valencia que
inicià, des de 1350, la seua epoca de major floriment economic, lliterari i
cultural, i es prolongà a lo llarc del XV. Valencia es convertix en potencia
mediterranea, en un fluit comerç, tant cap al nort d´Europa com al d´Africa.
N´hi ha un increment de la calitat de vida, un gran comerç i un equilibri entre
preus i salaris. Este gran comerç i el propi caracter del poble valencià
facilita l´arribada d´influencies humanistes dels regnes italians, aixina com,
de mercaders estrangers: venecians, florentins, alemanys, etc… Alguns
historiadors consideren, com es el cas del Dr. Ferrer Navarro, que l´esplendor
es referix exclusivament a la ciutat de Valencia, mentres la resta del regne
viu majors dificultats demografiques, economiques, etc…
El desenroll financer alcançat pel Regne de Valencia dona lloc a l´expansio
urbana i el creiximent demografic (Valencia era la capital mes poblada de la
Corona d´Arago, en vora quarantamil habitants) que fara possible el sorgiment
d´un gran numero d´escritors. La cultura i lliteratura valenciana alcancen el
seu cim en la ciutat de Valencia. La gran depressio en que es troba afonada la
ciutat de Barcelona despres de la crisis del sigle XIV i els conflictes socials
i politics del XV, choca en l´esplendor valencià. Valencia pren el relleu en el
concert mediterraneu i eixercirà una hegemonia indiscutible en la Corona
d´Arago.
Nuria Blaya, comenta que el sigle XV considerat com el Sigle d´Or de la
cultura valenciana i el resorgiment del mon artistic, mentres en el camp de la
pintura les obres mes emblematiques son casi exclusivament de tematica
religiosa, la lliteratura s´expressa a traves de diverses vies, inclus la
religiosa, mon cortesà i cavalleresc de Jordi de Sant Jordi (finals s.
XIV-abans de 1425), la novela realista de cavalleria de Joanot Martorell, la
novela satirica, burguesa i cortesana de Jaume Roig (1402?-1478) o la religiosa
d´intimitat espiritual de la monja clarisa Sor Isabel de Villena (1430-1490).
Aixina com el dominic de l´orde dels predicadors Sant Vicent Ferrer (1350-1419)
com a predicador, el franciscà Francesc Eiximenis (1327-1409), el tambe dominic
Antoni Canals (1352-1419) i Joan Roïç de Corella (1435-1497).
Els primers grans poetes son Pere March (Valencia, 1336), son pare; i Jaume
March (Valencia, 1335), son tio; Arnau March, son cosi; Gilabert de Proxita,
Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, entre atres, fins a la poesia d´Ausias March,
de pur sentiment desgarrat, sorgix directe des del cor, des de lo mes fondo del
seu ser, naix del dolor, de la tristea, del desengany i no està escrit pensant
en qui ho va a llegir, es un vehicul d´expressio dels seus sentiments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario