Autor: Chimo Lanuza
Extraído de Internet
(Nomes versio en Valencià · Solo
versión en Valenciano)
Yo, pobre catala del sur, voldria ser un bon
catala. De veres, ho intente continuament.
Per eixemple, faig terapia de grup –es diu
“Panquetes anonims”- a on primerament mos reconeixem blaveros declarats i
despres passem a contar les nostres experiencies, frustracions, impotencies,
fobies, etc i acabem aconsellant-nos “els uns als altres”. Pero es fotut, em
costa un monto. ¿Quines coses practique? A vore, de nit, per a dormir-me,
m’imagine tota la peninsula –no, tota Europa; no, el mon sancer- coberts per
l’ombra d’una marfega flamejant sobre els ciutadans terraqueus. Pero, quan em
venen les arcades, ho deixe perque, en lloc de dormir-me, em posa en un estat
d’ansietat molt desagradable ya que les barres roges acaben convertint-se enla
meua imaginacio en barrots de preso.
En unes atres ocasions, em pose dos anous en
la boca i intente parlar aixina, en la boca plena, per a emular el mes autentic
i genuï parlar catala. Em tornen a vindre les arcades i no ho soporte; aixina
es que tambe abandone tal practica.
Pero, clar, tot aço em produix una gran
frustracio, ya que, ¿com no vaig a voler ser catala? Si tots els “sabuts” diuen
que som catalans, que parlem catala, que ser valencia i parlar valencià es la
nostra manera de ser/parlar catala... ¡Si Catalunya es lo mes gran del mon! I
“nosaltres, els valencians”, fent la ma.
¿Com nos resistim a formar part de la gran
Catalunya si es tan guai? Mireu:
No som deu millons de parlants, no; es dona
eixa cifra per allo de l’humiltat. En realitat, en som 23; si, 23 millons de
parlants: Catalunya estricta, el Païs Valencià, les Illes, la Franja, L’Alguer,
el sur de França, el nort de Madagascar, dos illes del Pacific, 123 habitants
de Nova York, un troç de L’Irak, una ralla de Bolivia i tres tribus de l’Africa
central... parlem catala. Total, aixo, 23 millons de catalanoparlants. De fet,
els EEUU s’estan plantejant considerar-la tercera llengua oficial del païs.
¿I com es que no vullc ser catala quan tants
grans personages historics ho foren? A vore, ya sabeu que tots els grans
escritors valencians i mallorquins eren catalans i escrivien en catala (Ovidi,
Cervantes i Shakespeare tambe eren catalans pero, com no escrivien en catala,
no conten. De moment). Pero tambe eren catalans Jesucrits, Espartaco, Colon,
Confuci, el matrimoni Curie, els germans Lumière, el primer home que chafà la
lluna, el segon imperi austro-hongares, el “Tercer home” i el “Último de la fila”.
Els vikingos, ¿sabeu?, tambe eren catalans, de Vic –per aixo voreu en algunes
pelicules de vikingos que porten marfegues en els pals dels seus barcos. L’unic
personage historic que no era catala era Sant Tomeu d’Aquino, per aixo es
conegut en eixe nom: Sant Tomeu d’aqui, no.
Pero hi ha mes. ¿Qui va formular la teoria de
la relativitat que diu “tot es en relacio a... lo catala?, ¿qui va ser el
primer en pegar-li la volta al mon –en l’imaginacio, pero li pegà la volta al
mon-?, ¿qui va descubrir l’imprenta ans que Gutenberg –en ditades, pero
imprimien-?, ¿qui es l’autentic creador de Windows que originalment es
denominava “Finestres” pero adoptà la forma anglesa per allo del mercat?...
¡Catalans, tots catalans, naturalment! Lo de Hitler s’ho callen perque
actualment te mala prensa. pero Hiler era d’orige catala i va fugir a una illa
del Mediterraneu... catala, clar.
La paella, plat tipic catala; el
“Misteri d’Elig”, catala; la Corona d’Arago, catalana; i catalans son l’orchata
de chufa, el pa en tomaca, la lluna d’abril, els cants de les sirenes i la gola
del llop... ¡Ai...! I nosatres encabotats en no ser-ho. ¡Es que no tenim remei!
Petons, nois.
No hay comentarios:
Publicar un comentario