Autor: Valencia d'Elig
Comentaris fets al dictamen del 9 de febrer
del 2005 de l'Academia Valenciana de la Llengua (A.V.L.) en el que els seus
academics catalanistes, sense necessitat alguna i sense que ningu s'ho
demanara, han dictaminat que l'idioma Valencià i l'idioma català son els
mateixos, anant en contra del sentir majoritari de la societat valenciana i de
totes les manifestacions contraries a dita "unificacio" que al llarc
de l'historia han segut vertides pels més prestigiosos escriptors i
investigaors valencians i forasters.
Es més que evident que desde fa uns decenis la
faena de catalanisacio que ve patint la societat valenciana a mans del sistema
propagandistic i institucional pancatalaniste està donant els seus fruts i més
encara despues* d'introduirse dins de l'Academia Valenciana de la Llengua desde
a on desplega obertament i sense obstaculs la seua faena catalanisaora que te
coma objectiu ultim l'assimilacio del poble i les terres valencianes dins del
artificios i fictici proyecte politic conegut com els "Països
catalans".
"Dictamen de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la
denominació i l’entitat del valencià" (dictamen)
Monestir de Sant Miquel dels Reis
València, 9 de febrer del 2005
PREÀMBUL
Normes de Castelló, l’any 1932...
...el sistema acordat seria, en
el futur, «rectificat i millorat», «a base d’amples acords» superadors de punts
de vista diferents...
(¿A on estan eixos amples acorts que
justifiquen la substitucio de les "Normes de Castelló" per la
normativisacio catalana del I.E.C.? La A.V.L. no utilisa actualment les
"Normes de Castelló" (ya de per si catalanistes i mal fetes) sino un
calc de la normativa catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (I.E.C.) sense
que mai s'haja pres ningun "ample acort" entre els diversos sectors
valencianistes que ho valide).
...
la qüestió de l’entitat de l’idioma i de les
implicacions onomàstiques que se’n deriven dista encara d’estar superada des
d’una perspectiva sociolingüística, a pesar que, des del punt de vista de la
ciència filològica, per una banda, i de la legalitat estatutària valenciana,
per l’altra, el tema es puga considerar resolt.
(Sociollingüisticament està perfectament
resolt encara que el dictamen de la A.V.L. diga lo contrari. La disciplina
cientifica de la sociollingüistica determina de manera precisa que l'idioma Valencià
es un idioma diferenciat i independent del català, per tant es mentira lo que
el dictamen de la A.V.L. diu i eixa alusio es producte de la visio d'una
"elit illustrà" pancatalanista que amaga lo que realment diu la
disciplina cientifica de la sociollingüistica).
...
Com és sabut, un sector de la societat
valenciana considera que l’idioma propi dels valencians coincidix amb la
llengua que es parla en altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó, mentres
que un altre sector considera que és una llengua diferent.
(La part que considera que l'idioma Valencià
es una llengua diferent al Català es significativament molt més gran que la que
diu que l'idioma Valencià es el mateix que l'idioma Català, lo que passa es que
els pancatalanistes tenen darrere tot el sistema propagandistic català que
magnifica i amplifica artificiosament eixes veus catalanisaores).
DICTAMEN
1.
...la llengua pròpia i històrica
dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que
compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el
Principat d’Andorra...
...Els diferents parlars de tots
estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix «sistema
lingüístic»...
...Dins d’eixe conjunt de
parlars, el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra
modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques
pròpies que l’AVL preservarà i potenciarà d’acord amb la tradició lexicogràfica
i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització
consolidada a partir de les Normes de Castelló.
(La llengua propia i historica dels valencians
es la que ara mateix tenim i parlem els valencians coma poble
socio-politicament diferenciat i que desde una correcta perspectiva sociollingüistica
se tracta de "llengua Valenciana", "Valencià" o
"idioma Valencià", un idioma diferenciat i independent del Català o
del que siga. Per atra part, ademes de desijable, es exigible a la A.V.L. que
comence a substituir la normativisacio catalanisaora de l'Institut d'Estudis
Catalans (I.E.C.) que ara mateix oficialisa pera la llengua Valenciana, per una
atra propia i genuinament valenciana, algo que hauria d'haver fet ya fa molt de
temps tal i com ho exigix el seu reglament).
2. El fet que una llengua es
parle en diferents demarcacions polítiques o administratives no és una
característica exclusiva del valencià, sinó la situació més habitual en les
llengües del món...
...Així, el portugués es parla a
Portugal i al Brasil;...
(¿ Per qué no presenten el cas del Gallec i el
Portugues, el Chec i l'Eslovac, el Servi i el Croata a on cada idioma es
independent l'u de l'atre i conten en les seues normatives diferenciàes i
independents ? Eixos tipos de casos tambe son molt habituals i no existix ningun
problema en que dos idiomes que son molt pareguts vagen cada un pel seu cami,
més encara si la societat que el parla ho vol majoritariament aixina (com es en
el cas dels valencians)).
3. La llengua és un vehicle de
comunicació i de cultura. Compartir una llengua, per tant, equival també a
compartir el llegat cultural que s’ha transmés en eixa llengua...
...francesos i quebequesos, que
compartixen el francés; entre portuguesos i brasilers, que compartixen el
portugués, o entre anglesos, irlandesos, nord-americans o australians, que
compartixen l’anglés, etc...
...I això sense perjuí que
cadascun d’estos pobles tinga la seua entitat política, social i cultural
pròpia.
(Lo que la A.V.L. deuria de manifestar es que
el poble Valencià no es producte d'una "implantacio catalana" tal i
com subliminalment sugerix en alguns dels eixemples indicats. Per atra part les
seues paraules convindria que les tingueren en conte tots els politics i
institucions politic-culturals catalanes que de manera manifesta i declarà
defenen uns "Països catalans" politics a on claven sense ningun tipo
de fonament a la Comunitat Valenciana).
4. En l’àmbit territorial de
l’actual Comunitat Valenciana, la llengua pròpia dels valencians ha rebut
majoritàriament el nom de valencià o llengua valenciana...
...la consciència de posseir una
llengua compartida amb altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó s’ha
mantingut constant fins a època contemporània (annex 4). Per això, la
denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català,...
(Es completament fals que la societat
valenciana tinga una consciencia de "llengua compartida". Ademes, la
consciencia llingüistica d'un poble evoluciona i tota mida involucionista per
tornar arrere té un component fasciste i anti-natura que en este cas amaga
ambicions politiques imperialistes ("Països catalans"), hui en dia la
societat valenciana no te ninguna necessitat de "compartir" la seua
llengua Valenciana en ningun atre territori (entre atres coses perque els
valencians sempre ham estat separats del catalans), lo que fa falta es que se
regularise i normativise el Valencià segons les caracteristiques propies i
genuines del parlar valencià (cosa que ara la A.V.L. no fa). Ademes es del tot
fals el que els valencians considerem al nom "català" coma sinonim
pera "idioma Valencià" o "llengua Valenciana" (sino que
majoritariament es tot lo contrari).
5. La denominació de valencià és,
a més, l’establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Per
tant, d’acord amb la tradició i amb la legalitat estatutària, l’AVL considera
que el terme més adequat per a designar la llengua pròpia en la Comunitat
Valenciana és el de valencià, denominació que s’ha preservat legalment, ja que
és una de les principals senyes d’identitat del nostre poble. Este nom pot
designar tant la globalitat de la llengua que compartim amb els territoris de
l’antiga Corona d’Aragó ja esmentats, com també, amb un abast semàntic més
restringit, la modalitat idiomàtica que ens caracteritza dins d’eixa mateixa llengua.
Així mateix, és plenament vàlida la denominació de llengua valenciana, sense
que este ús implique que es tracte d’un idioma diferent del compartit amb els
altres territoris ja indicats.
("Valencià" es el terme més adecuat
pera denominar l'idioma dels valencians. Tambe se considera valit el de
"llengua Valenciana". Pero en ningun cas els termens de
"Català" o "llengua Catalana" se mencionen coma valits pera
ser utilisats coma denominacions de l'idioma dels valencians ("Valencià").
En este punt la A.V.L. resol que nomenar coma "català" l'idioma propi
parlat pels valencians es una possibilitat que queda fora de la llegalitat
vigent. Per atra part, com desde la disciplina cientifica de la
sociollingüistica l'idioma Valencià si que es un idioma diferenciat i
independent del Català no te ningun sentit que el terme "Valencià"
puga ser utilisat pera denominar tambe l'idioma parlat en Catalunya o atres
puestos).
6. És un fet que a Espanya hi ha
dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià,
establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català,
reconeguda en els estatuts d’autonomia de Catalunya i les Illes Balears...
...l’AVL considera necessari que
els governs autonòmics implicats, en col•laboració amb el Govern espanyol,
adopten les mesures pertinents...a fi que, especialment fora d’eixe àmbit
lingüístic, s’harmonitze la dualitat onomàstica del nostre idioma amb la
projecció d’este com a una entitat cohesionada i no fragmentada.
(Com desde la disciplina cientifica de la
sociollingüistica l'idioma Valencià es un idioma diferenciat i independent del
Català el nom a utilisar en "l'exterior" no pot ser atre que el de
"idioma Valencià", "Valencià" o "llengua Valenciana").
7. En relació amb el model de
codificació de la llengua...
...El que es proposa, per al
conjunt de la llengua és, per tant, una codificació policèntrica alhora que
convergent.
(Com desde la disciplina cientifica de la
sociollingüistica l'idioma Valencià es un idioma diferenciat i independent del
Català la codificacio de l'idioma Valencià ha de ser genuinament valenciana
sense tindre que "convergir" en el Català o atres idiomes
emparentats. Seria convenient que la A.V.L. substituira la normativisacio
catalanista que ara mateix oficialisa per una atra propia i genuinament
valenciana si es que de veritat tant li interessa salvar a la verdadera llengua
Valenciana).
8. Partint d’estos criteris, en
l’àmbit territorial valencià, la codificació s’ha fet i es fa d’acord amb un
model que incorpora les característiques pròpies dels parlars valencians, tal
com es reflectix en els acords normatius adoptats fins ara per l’AVL.
(Aixo es fals, la A.V.L. hasta* ara ha fet lo
que l'Institut d'Estudis Catalans (I.E.C.) l'ha manat, deixant fora de la
normativisacio de l'idioma Valencià moltes senyes propies i genuines del
Valencià i implantant artificiosament atres senyes catalanes forasteres a la
llengua Valenciana).
9. Sense perjuí del que assenyala
el punt anterior, en els usos oficials i institucionals de l’idioma que, amb un
abast general, es facen fora del conjunt de tot el seu àmbit territorial,
s’hauria d’utilitzar un model de llengua convergent.
(Com desde la disciplina cientifica de la
sociollingüistica l'idioma Valencià es un idioma diferenciat i independent del
Català, no te ningun sentit en fer un model convergent o "pastiche
artificial" de Valencià i Català pera "l'exterior". L'idioma
Valencià te el prestigi i l'integritat pera representarse per ell mateixa en
l'ambit que siga. Si els academics de la A.V.L. son uns acomplexats o
colaboracionistes dels catalans i no tenen la dignitat pera defendre el genui
idioma Valencià aci i a on siga, lo millor que poden fer es dimitir i deixar a
gent verdaderament valencianista que defenga en orgull la verdadera llengua
Valenciana).
- l’AVL...insta totes les
institucions valencianes, les administracions, els poders públics i el sistema
educatiu, així com els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i
les empreses de titularitat pública o que compten amb finançament públic a
ajustar les seues iniciatives en defensa de la denominació i l’entitat del
valencià als principis i criteris continguts en el present dictamen...
(Be està que els que utilisen el terme
"català" en conte d'idioma Valencià el substituixquen pel de
"Valencià" (per eixemple l'universitat i les institucions catalanes)
i que ademes utilisen una genuina codificacio valenciana en conte de la
catalana).
- l’AVL fa una crida a tots els
parlants del nostre idioma perquè, amb la màxima generositat i flexibilitat,
cooperen en la solució del denominat conflicte lingüístic valencià amb sentit
comú i visió de futur.
(La "generositat i flexibilitat" no
han de donar peu a l'irresponsabilitat o al "deixarse catalanisar".
La perspectiva de futur que la A.V.L. li dòna a la genuina i verdadera llengua
Valenciana en els acorts, normatives i codificacions que ara mateix oficialisa
es prou curta. Per tant, si volem donarli a l'idioma Valencià un futur més
llarc, la A.V.L. tindra que descatalanisar tota la normativa que ara
oficialisa, començar a pensar en clau estrictament valenciana i deixar de ser
una mera comparsa de l'Institut d'Estudis Catalans (I.E.C.)).
Es una vergonya vore com estos membres de la
A.V.L. apesebrats uns per un jornal millonari i catalanistes atres al servici
de la maquinaria imperialista catalana no fan una atra cosa que destruir i
desprestigiar cada volta més la Llengua Valenciana en conte de defendrela en
orgull i conviccio.
Si l'actual govern valencià tinguera una
miqueta de decencia i fora honest en els valencians, en conte de beneir este
dictamen lo que faria es dissoldre esta academia de vergonya i obrir una atra
nova en academics verdaderament valencianistes amants de la seua genuina i
independent Llengua Valenciana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario