L´ardua faena
de Guinot espigolant catalans i traguent-los de baix de les pedres, el fa anar
a documents del sigle XIV, per a seguir manipulant, i per supost, tot lo que
olga a valencià, per ad ell es català. La seua finalitat es que s´ha de trobar
justificacio, com siga, al dogma de partida.
I anem a vore
mes proves que invaliden el dogma. De la ponencia “Circuitos marítimos de
intercambio y comandas mercantiles en Valencia durante la primera mitad del
siglo XIV”, del XVIII Congrés d´història de la Corona d´Aragó, a carrec de Antonio
José Mira Jódar de l´Universitat de Valencia extraguem que de l´estudi de la “rica
documentación de carácter notarial conservada”, de la primera mitat del
XIV, es coneixen referencies de 167 comandes mercantils corresponents a 80
operacions. I el resultat de l´arc de relacions comercials es: “En primer
lugar los puertos del norte de África (24 operaciones, el 30 %): Alcudia,
Trípoli, Mostaganem, Túnez, Argel, Bugía, Honein, Alcoll, Bona, Tenes. En
segundo lugar la clásica y bien conocida "ruta de las islas", que
enlazaba Mallorca, Cerdeña Sicilia (22 operaciones, el 27 %). En tercer término
las costas del Languedoc y de la Provenza (17 operaciones, el 21%): Montpellier.
Colliure, Aigües Mortes, Marsella. Y por último la zona castellana.
especialmente Sevilla (11 operaciones, el 14 %).20 Llama la atención la práctica ausencia de vínculos mercantiles con
Cataluña (apenas 2 operaciones, con las ciudades de Barcelona y Girona)”
Es dir, quan les relacions comercials havien d´haver segut fluidissimes i
“naturals” pels vinculs familiars i d´orige (segons Guinot el 80% de
“fundadors” eren catalans), va i resulta que les relacions comercials en els
catalans es poden calificar ¡d´inexistents! I es que les mentires cauen per
elles a soles, i quan mes grans son ¡mes forta es la baquinada!
Hem de coneixer,
que la repoblacio de Valencia ha segut, en general, interessadament
magnificada. En el pacte de rendicio de “Çayen Regi, neto Regis Lupi” a Jaume I, consta que “volumus et concedimos quod omnes illi Mauri
qui romanere voluerint in termino Valentiae, remaneant in nostra fide salvi et
securi et quod componant cum dominis qui hereditates tenuerint”, es dir,
que garantia, que els moros que vullgueren, podien quedar-se en les seues
propietats. (pp.85-86 de “Colección de documentos inéditos para la historia de
España”) En l´any 1270, el rei Jaume es queixava de que el numero de
pobladors cristians no aplegava a 30.000, pensant que havien d´haver segut
100.000: “e no trobarem que en tot
lo regne de Valencia age poblat de Christians oltra XXX milia homens e per ço
quan nos havem vist quel regne no ha son compliment d'omens ni de gent, volemlo
y fer; car segons semblança nostra ben deuria aver cen millia Christians en el
regne de Valencia” (Colección diplomática de Jaime I, el Conquistador, ed.
A. Huici, 3 vols, doc. 1.341). Com un numero tan baixet no quadra en les tesis
catalanistes, Burns en “El regne croat de
València”, diu que el rei en Jaume es referix a caps de familia, rao per lo
qual els multiplica per 4, aplegant a 120.000. Segons aixo no s´entendria la
queixa de Jaume I, perque 120.000 son mes que 100.000. I si pensem que els
100.000 tambe hem de multiplicarlos per 4, resultaria que Jaume I volia
despoblar Arago i Catalunya, respecte de la demografía de les quals diu Guinot:
“la població d'ambdós països no arribava al
mig milió d'habitants” I tornem a lo de sempre: ¿Cuantes
idiotades se poden dir per a justificar lo injustificable? En la p.612 del
llibre d´Escolano “Decadas de la Historia
de Valencia”, pres de la cronica de Viciana, llegim document del rei Jaume
de l´any 1275, traduït del llati, que diu: “…de
los cavalleros que dejamos muy pocos hallamos, porque no habían quedado en Valencia
sino algunos de los que no tenían heredamientos en Aragón o en Cataluña… E que
ninguna cosa de estas cumplieron sino que vendieron los heredamientos que les
dimos y con los precios de ellos se fueron. Y otros que dejaron arruinar sus
heredamientos por estar ausentes.” Es coneguda l´alta freqüencia de
documents de persones en noms cristians que venen propietats a persones en noms
musulmans.
Referent a demografia, es interessant
coneixer que sobre un 30% del actual territori català, estava en poder dels
moros un sigle abans de la conquista de Valencia. Y en l´anterior, practicament
un 50%. En el s VIII, nomes un 15%, o no fon conquistat pels moros, o fon
recuperat molt pronte pels francs. Seguint les teories “repobladores” dels
catalanistes, ¿A on esta la poblacio autoctona? L´Enciclopedia Catalana, diu
d´El Ripollès, comarca catalana fronterera en França que en 880, “va tenir
com a tasca principal repoblar i reorganitzar aquestes terres”. ¿Hem de
creurenos que eixe 15% va repoblar tota la Catalunya actual, tot el Regne de
Valencia i segon alguns (Muntaner) inclus Murcia? ¿Seguirien algun sistema de
cria de catalans com el de les gallines en gabies? I es que les teories
rupturistes i de desplaçaments globals de poblacions no tenen ni el minim
soport i ultimament han segut desacreditades per la genetica.
Una ultima pinzellada d´un tema relacionat
en la genetica, es el de l´index cefalic. Es calcula per la relacio
entre l´amplaria i la llargaria maxima del cap. Del “Mapa del índice cefalométrico en España por F. Oloriz” (Madrid
1894), s´extrau que les tres provincies valencianes, son les uniques d´Espanya
que es troben dins del marge entre 76 i 76,99. Les tres provincies aragoneses
es troben entre 77 i 77,99. De les quatre provincies catalanes, Barcelona, Girona
i Lleida superen els 78 i Tarragona es troba entre 77 i 77,99. Les atres
provincies que fiten en el Regne de Valencia Conca, Albacete i Murcia, superen
els 78. Al respecte, hem de
saber que en l´any 2002, l´articul “A
reassessment of human cranial plasticity: Boas revisited” de Corey S.
Sparks i Richard L. Jantz trobà que “Results
indicate the relatively high genetic component of the head and face diameters”
es dir, que els resultants indiquen que la forma del
Com hem vist, els “coneiximents”
de Guinot, del sigle passat, s´han convertit en aigua passada (i bruta per
l´intent de manipulacio que amaguen). La genetica del s. XXI, li ha pegat un
bon carchot ¿Informarà als seus alumnes dels nous coneiximents”. Ho dubte.
I a modo de conclusio, i per a
tancar esta serie d´articuls, contestem a la pregunta ¿D´a on descendim els
valencians? I segons lo expost, els valencians descendiriem del homens del
paleolitic que dibuixaven en la Cova de la Sarga, dels homens del
postpaleolitic que pintaren en el Barranc de les Dogues, dels homens del
neolitic que imprimiren ceramica en la Cova de l´Or, dels homens del eneolitic
que feen figures antropomorfiques en la Cova de la Pastora, dels homens que
crearen la cultura del Argar i la cultura del Bronze valencià, dels homens de
l´edat del Ferro que feen les puntes de flecha de la Penya Negra, de
l´influencia fenicia, dels ibers (contestans, edetans i ilercavons) que feren
el guerrer de Moixent i la dama d´Elig, dels romans que fundaren Valentia, dels
visigots que nos deixaren el conjunt monumental de Ribarroja del Turia, dels
pocs araps, berebers i en general nortafricans que vingueren a la peninsula el
711, de la minoria de “conquistadors” que vingueren en Jaume I i es quedaren aci,
(navarros, aragonesos, lleitadans, catalans, occitans…) i de tots els que
historicament han vingut a treballar en esta terra, i que han segut ben
acollits nomes en la condicio de respectar als valencians.
No hay comentarios:
Publicar un comentario