Autor: Desconocido
Extraído de Internet
collita i la
fecunditat i abdós deuen d'anar nugades en un llaç en la quatribarrada rodejant
un llibre.
D'esta manera
Catalunya exporta al món sancer eixa maravellosa festa. ¡Que bonico!
Pero res més
llunt de la realitat, puix a soles nos trobem abans d'una nova megalomania, tot
és absolutament mentira.
Podríem
començar dient que, si realment fora una festa en orígens catalans, no es
celebraria el dia de la mort d'un escritor castellà, sino català, pero hi ha
més coses i més consistents.
El "Dia
mundial del llibre i el dret d'autor" fon formalment instaurat per la
UNESCO en 1995.
No obstant, els
orígens d'esta celebració es remonten a l'any 1926, quan en Valéncia, l'editor
Vicent Clavel i Andrés, propongué dedicar un dia de l'any en homenage als
llibres.
Estava clar que
eixe dia devia estar relacionat, d'alguna manera, en el màxim exponent de la
nostra lliteratura castellana: Miguel de Cervantes Saaverda. Pero al no
saber-se en exactitut que dia naixqué, (encara que per 4 anys es celebrà el Dia
del Llibre el 7 d'octubre, una de les dates provables del seu naiximent), en
1930 es trià definitivament la data del seu decés: 23 d'abril de 1616.
La tradició que
s'inicià en Valéncia, es feu ferma en Espanya i començà a estendre's. En 1964
l'adoptaren tots els països de llengua castellana i portuguesa, i en 1993 també
la Comunitat Europea. Eixos grans antecedents dugueren al govern d'Espanya (en
el recolzament de l'Unió Internacional d'Editors) a presentar abans la UNESCO
(Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura)
l'idea de proclamar el 23 d'abril com "Dia Mundial del Llibre".
La proposta,
junt en l'agregat sobre el, "Dret d'autor" propost per Rússia, fon
aprovada unànimement per tots els estats membres durant la 28° sessió de la
Conferència General de la UNESCO. Aixina quedà definit el 23 d'abril de cada
any com "Dia Mundial del Llibre i el Dret d'Autor".
Clar que per a
conseguir esta aprovació unànim no era suficient en l'homenage a qui fora el
més ilustre autor de llengua castellana, sino que s'ha sumat la notable
coincidència de que també William Shakespeare (el màxim exponent de la llengua
anglesa) fallí en eixa mateixa data. I per a completar les coincidències, també
el destacadíssim Garcilaso de la Vega (l'Inca) fallí el 23 d'abril de 1616. Açò
explica l'unanimitat que s'ha donat en quant a l'adopció d'esta data, degut a
que es tracta de dos de les més insignes figures de tota la lliteratura
universal.
Valga de totes
maneres un desembroll, si be Shakespeare fallí el mateix any i més que
Cervantes i Garcilaso, no fon exactament el mateix dia, perque per eixa época
els anglesos encara tenien el seu calendari desfasat uns dies en respecte al
món catòlic, per lo qual Sir William morí en deu dies de diferència (abans o
després segons diverses fonts) en respecte a, El Manco de Lepanto i l'Inca.
La resolució
Transcriurem a
continuació la resolució de la Conferencia General de la UNESCO que fixa el 23
d'abril com "Dia del llibre i el dret d'autor":
"Considerant
que el llibre ha segut, històricament, l'element més poderós de difusió del
coneiximent i el mig més eficaç per a la seua conservació. Considerant, per
conseqüent, que tota iniciativa que promulgue la seua divulgació redundarà
oportunament no a soles en l'enriquiment cultural de quants tinguen accés ad
ell, sino en el màxim desenroll de les sensibilitats colectives respecte dels
patrimonis culturals mundials i l'inspiració de comportaments d'enteniment,
tolerància i diàlec. Considerant que una de les maneres més eficaces per a la
promoció i difusió del llibre -com lo demostra l'experiència de varis països
membres de la UNESCO- és l'establiment d'un "Dia del llibre", en la
corresponent organisació de fires i exposicions. I observant que no s'ha
adoptat una mida similar a nivell mundial. Esta Organisació subscriu l'idea i
proclama "Dia Mundial del Llibre i el Dret d'Autor" el 23 d'abril de
cada any, per ser la data en que coincidiren, en 1616, els decesos de Miguel de
Cervantes Saavedra, William Shakespeare i l'Inca, Garcilaso de la Vega."
Resolució
aprovada el 15 de novembre de 1995.
Koichiro
Matsuura, Director General de la UNESCO, es referí recentment a l'importància
d'esta celebració, en els següents térmens:
"En més de
huitanta països, millons de sers humans s'han unit, inclús les poblacions
afectades per la pobrea i la violència, per a manifestar la seua adhesió al
llibre, símbol d'esperança i de vida. Una de les missions essencials del llibre
és estar al servici de l'educació. Per allò, és necessari dispondre de materials
suplementaris que permeten a tots els estudiants iniciar i mantindre una
amistat íntima i permanent en la paraula escrita. La donació de llibres
pertinents i de calitat a les poblacions, especialment als chiquets i jóvens
més desfavorits, promourà el gest de compartir el saber i el coneiximent al
mateix temps que la comprensió i el respecte mutu entre els pobles."
Com es pot comprovar per lo dit, lo qual és totalment
contrastable i verificable, a soles es deu a la coincidència i la casualitat,
allò de que la festa del, Dia del Llibre i el Dret d'Autor, es celebre el dia
de Sant Jordi, casualitat que els catalans, catalanistes i pancatalanistes, han
sabut aprofitar fortament en el seu propi benefici, com fan sempre en tot, puix
eixa és la seua filosofia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario