martes, 13 de septiembre de 2016

"LO PRIMER ES LO PRIMER"


2-6-2004

Sigam practics. Tenim que ser practics.
Tenim un malalt prou fotut que aguanta a males penes i que no pot estar
aixina per al "infinitum". Arribarà un dia en el que, de continuar la cosa
com ara, se'n anirà per a sempre.
Me estic referint a la "Nació Valenciana".
O per dir-ho de un atra manera: a la "identitat Valenciana". Eixa abstracció
que es la suma de una serie de peculiaritats propies i uniques en el mon que
conformen "LO Valencià".

La "nació Valenciana", la "identitat Valenciana", LO "valencià", com vullgau
anomenar-ho, naix, se forma i pot existir gracies a unes senyes de identitat
que son exclusives de MOSATROS els Valencians.
Tenim la Llengua Valenciana, tenim la Terra Valenciana, tenim la Cultura
Valenciana, tenim la Bandera Valenciana...
Si perdem quasevol de estes coses, estem perdent "LO Valencià". Y en uns
casos mes que en uns atres.
Per exemple, podem estar cent anys sense la senyera en blau i al cap de eixe
temps tornarla a recuperar.
Pero no podem pedre ni un sols dia la LLENGUA VALENCIANA PARLADA perque aixó
voldria dir que la havem deixat morir i que ya mai tornarem a tindrela entre
mosatros.

¿ Se pot construir sense la Llengua Valenciana una "Nació Valenciana", una
"identitat Valenciana", "LO Valencià" ?

No.
El "malalt Valencià" estaria mort i ben soterrat.

Hui en dia el "malalt Valencià" no patix nomes una malaltia, en té moltes
per desgracia. Ara be, no totes son igual de critiques. En te unes que son
"croniques", en les que pot "anar tirant" mes o menys en apanyos. Pero en te
unes atres "agudes" a les que se les ha de fer front rapidament si no volem
que el malalt passe a "mijor vida".
Com ya he comentat abans, la Llengua Valenciana, una de les nostres senyes
basiques i fonamentals (yo pense que no hi ha una atra que mos done mes
identitat valenciana que ésta), està patint una malatia aguda per culpa del
imperialisme pancatalanista que se manifesta cada dia mes agresiu entre
mosatros (per si no tinguerem prou en el "clasic" pancastellanisme de tota
la vida).

¿ Quina es la solució a tot este desproposit i patiment ?

Arribar al "poder".
Tindre representació politica honesta que se preocupe de lluitar per "curar"
la precarietat en la que viuen les senyes de identitat Valencianes.
Començant per la que mes falta li fà: La Llengua Valenciana.

Ara be, les coses no se fan de la nit al dia, un projecte de "Nació
Valenciana" no se fa en una semana, ni en un any, i pot ser, tal i com estan
les coses que, fent-ho be, molts de els que estem aci, no ho pogam vore
realisat en la seua totalitat.
Un projecte de "Nació Valenciana" es un projecte a molt llarc plaç, que
transcendix el temps de una vida humana. Pot ser que ho puguen vore atres
generacions de Valencians (si se comença ara a fer les coses be). En tot cas
sempre li quedarà a cada uno de mosatros la satisfacció personal de haver
aportat un gra de arena al projecte. La unió de totes eixes aportacions es
lo que farà possible la creació de la "Nació Valenciana".

Per aixo jo demane un espiritu practic i constructiu. Deixar a un costat les
presses o les demandes excessivament radicals, que ara mateix no son
factibles i de les que no se trau res mes que paraules i somnits. En hi ha
que ser realista i tindre paciencia. Cada cosa al seu temps. La fruita se te
que menjar madura i mai la podrem cogir si no son capaços de fer creixtre el
abre de la "identitat Valenciana".
La "Nació Valenciana" es una "realitat" que naix per la identificació dels
Valencians en "LO Valencià". Per els conviccions de nomes uns quants
intelectuals aillats no se fa cap "Nació Valenciana". Fa falta que el poble
se involucre i faça sentir la seua veu, i per a tot aixó es imprescindible
conectar en ell, donarli projectes reals i practics en els que se
identifiquen, i informarlo en tot lo que es el verdader Valencianisme per a
dessarrollar la seua "identitat Valenciana" i desintoxicarlo de tota la
propaganda pancatalanista desnaturalisadora que li estan clavant en el cap.

A eixos que senten un "Nacionalisme Valencià" batre en el seu cor yo els
demanaria que no foren excesivament exigents, puristes o impacients, i que
no rebujaren atres projectes valencianistes "transicionals", que no se
autonomenen "nacionalistes", perque pot ser que eixos projectes siguen
necessaris com a escalons previs abans de arribar al "nacionalisme" mes pur.

Tenim que fer entre tots que el chicotet abre de la "Nació Valenciana"
creixca i agarre força per a demanarli entonces atres fruits mes sabrosos.

Jaume el de la Serra

Valencià d'Elig
http://www.valenciadelig.cjb.net