El Pare Lluis Fullana i Mira
naixque en Benimarfull, comarca de l’Alcoya, en l’any 1871. En 1890 professà
com a francisca. Fon professor de françes en els coleges franciscans de Benissa
i Ontinyent, i llabors va iniciar els seus estudis de llengües romaniques.
El Pare Lluïs Fullana i Mira
recorregue tot el Regne de Valencia per a donar al seu Diccionari de la Llengua
Valenciana tota l’amplitut i riquea de les accepcions de les distintes
comarques. En certa ocasio digue: "Es tan gran l'afa que tinch per a la
propagacio de l'obra del DICCIONARI, qu'esta regio d'Ontinyent me resulta
chicoteta, y com capità afanyos de conquistar terres, vulch fer algunes
expedicions per la provincia d'Alacant, qu'es ahon millor es conserva nostra
llengua materna". (Fullana, 1902). Del seu gran esforç realisat escriu en
Decembre de 1910: "He recollit prop de mil accepcions del verp FER
arreplegantles d'aci i d'alla en lo llenguage vivent d'este Reyne. I despres
que diguen si es o no rica la nostra llengua. Acàs en hi ha atra, en lo mon,
mes abundant en mijos d'expresio?". El Diario de Valencia le publica les
“Normes Ortografiques” en l’any 1914 i el Padre Lluïs Fullana i Mira dona
quatre conferencies en l’Institut d’Estudis Catalans en l'any 1915, titulades,
“Diferencies Foniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques, Morfologiques i
Sintaxiques entre el Valencià i el Català”.
En l'Universitat de Valencia el
dia 27 de Giner de 1918 es crea una catedra de Llengua Valenciana per
iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, (entitat que despres passà a ser
la Real Academia de Cultura Valenciana), la qual fon regentada pel docte Pare
Lluïs Fullana, i aço donà orige a la creacio del “Patronat de Llengües” del
mencionat centre docent. Igualment, i a proposta d’este centre, el Pare Lluïs
Fullana fon el primer professor de Llengua Valenciana en l’Universitat
Lliteraria de Valencia. Sobre la competencia del seu magisteri, de les seues
documentades lliçons, i sabia didactica, es eloqüent el testimoni que en carta
del 29 de Març de 1974 escriu el catedratic de Paleografia i Diplomatica de
l’Universitat de Barcelona, En Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en
estos termens:
“Me pregunta V. concretamente mi
parecer sobre significación (del P. Fullana) como filósofo y le anticipo que
injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar
la auténtica gramática valenciana popular; porque el P. Fullana era un
gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un
filósofo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el
hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la
fonética de su comarca, viva, y que trata de enseñar la gramática a base de la
propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta." El Pare
Lluïs Fullana, en 1925, diu que les següents llengues romançs conegudes hui per
llengues italiana, françesa, portuguesa, gallega, castellana, valenciana,
catalana, provençal i mallorquina, tenen el seu orige en la llengua romana vulgar,
duta pels eixercits romans a quasi totes les parts occidentals d’Europa, sobre
tot a França, Espanya i Africa, al ser conquistades despres de continuades
lluites durant una guerra de sigles, convertint estes grans regions en atres
tantes provincies de l’Imperi Romà. El Pare Fullana en el seu discurs d'ingres
en la R.A.E (11-11-1928) com a Academic de la Llengua Valenciana, carrec per al
que fon nomenat el 10-03-1927, demostrà magistralment que les llengues
valenciana i catalana, podrien ser germanes, pero mai la mateixa i que abdos
provenen del llati.
El principal ministeri que
desempenyà el Pare Lluïs Fullana fon el de l’ensenyança. Ell mateix escriu, en
l’introduccio al segon curs de la seua Gramatica Llatina, que ha estat mes de
quaranta anys dedicat a l’ensenyança.
En la seua activitat docent
podem destacar dos camps: El colege “La Concepcio” d’Ontinyent i l’Universitat
Lliteraria de Valencia. En Ontinyent ensenya françes, principalment, i en
l’Universitat de Valencia, valencià.
En 1932 fon un dels firmants de
les normes de Castello, pero tambe fon qui en 1933 reedità la seua Ortografia
Valenciana que discrepa en la de Castello i que les principals entitats que els
firmaren foren Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana, hui RACV, i esta
nova reedicio de 1933 fon la que en anys posteriors donaren lloc a les Normes
d’El Puig.
Sabia el llati a perfeccio, el
françes, l’italià, l’angles i el grec .... En Octubre de 1940, en motiu de la
visita a Espanya, del Gran Visir del Protectorat Espanyol en Marroc, en
comissio de moros notables, el Pare Lluïs Fullana i Mira actuà d’interpret
requerit pel Ministeri d’Assunts Exteriors, pels seus coneiximents dels
dialectes del Rif. Tambe la Casa Real deposita la seua confiança en ell com a
home d’Iglesia, sent designat per la Regina Maria Cristina com a confessor seu.
El Princep de Saboya tambe el va cridar per a que li acompanyara en un viage a
Paris. En la seua carrera eclesiastica fundà el convent dels franciscans de
Sant Llorenç i fon superior de la seua comunitat, triant-li els franciscans
Ministre Provincial de Valencia, per quatre voltes. El Cardenal Aguirre el va
triar com a companyer i conseller seu en el Congres Eucaristic de Madrit.
Se coneixen els seus estudis, se
premien els seus treballs, se codicien les seues ensenyançes i les seues
teories sobre la llengua valenciana que arriben a formar escola... En Valencia
es el puntal del renaiximent valencianiste. Entre els multiples homenages que
ha rebut podem destacar:
- Nomenat Fill Adoptiu de
Cocentaina el 21 de Juliol de 1920.
- Nomenat Fill Predilecte de
Benimarfull el 22 de Maig de 1927.
- Se li va eregir un monument en
els Jardins del Real de Valencia Ciutat el 12 de Novembre de 1978, i en
Septembre de 1996 fon nomenat Fill Adoptiu de Valencia.
- Placa conmemorativa en la seua
casa natalicia de Benimarfull. L’associacio Lo Rat Penat li dedicà un atra en
el 50 aniversari de la seua mort.
- Homenage en el Palau de Musica
i en els Jardins de Vivers de Valencia ciutat en l’any 2003 per diferents associacions
dedicades a la llengua valenciana, en conmemoracio del 75 aniversari de la seua
presa de possesio com a academic de la RAE en representacio de la Llengua
Valenciana.
Entre el cabal d'obres d'este
eminent escritor sobre Filologia, citarem unes quantes per orde de publicacio,
totes elles deurien d’estar en la biblioteca de qualsevol amant de la llengua
valenciana.
1907. Morfologia del verp en la
Llengua Valenciana.
1908. Ullada general a la
Morfologia Valenciana.
1909. Estudi sobre Filologia
Valenciana.
1914. Normes ortografiques.
1915. Gramatica elemental de la
Llengua Valenciana.
1915. La Palatalisacio
Valenciana.
1915. Diferencies Foniques,
Grafiques u Ortografiques, Lexiques, Morfologiques i Sintactiques entre el
Valencià i el Català.
1916. Diferencies dialectals en
la Llengua Valenciana.
1918. Gramatica elemental de la
Llengua Valenciana. (2ª edicio).
1921. Vocabulari Ortografic
Valencià-Castellà
1922. Compendi de la Gramatica
Valenciana.
1925. Evolucio Fonografica de la
Llengua Valenciana.
1926. Temes practics per a
l'ensenyança de la Llengua Valenciana.
1928. Evolucio del verp en la
Llengua Valenciana.
1932. Ortografia Valenciana
1933. Ortografia Valenciana. (
2ª edicio)
El Pare Lluis Fullana faltà el
21 de Juny de 1948 en Madrit als 77 anys d’edat.
Treta del Colectiu Aitana
No hay comentarios:
Publicar un comentario