Juan Garcia i Sentandreu
El Grup d'Accio Valencianista,
veu de la valencianitat
He de confessar que a lo llarc dels 7 anys que he segut president del Grup he acumulat vivencies d'una plenitut personal de les que curtixen a qualsevol. D'entre eixes vivencies guarde en zel per a la meua memoria les emocions de compartir lo bo en els millors, sense dubte, del valencianisme i no haver pogut impedir lo roïn als roïns del valencianisme. Crec que vaig fer lo que tenia que fer encara que aço suponguera l'aïllament social de l'entitat. Lo contrari haguera supost la cessio i la renuncia i encara em queda vergonya i dignitat per a sostindre en public i en privat lo que sempre he defes encara que a u nomes li queden els justs, els necessaris... els de sempre. Atres podran hui estar rodejats de mijos de comunicacio, oropels i pompes oficials pero algu, algun dia, els senyalarà per a sempre lo que foren i deixaren de ser, en qui estigueren i als que abandonaren.
Quan mire cap
arrere, veig en immediatea els fets i persones que han marcat el nostre fracas.
Sense vacilacio: nostre fracas. ¿A qui tenim que enganyar?
Es veritat que no res ha segut igual ni en Valencia
ni en el valencianisme des de la manifestacio del 13 de Juny de 1997 quan el
poble valencià se manifestà massivament demanant el reconeiximent oficial de
les dites Normes de El Puig, Normes de la Real Academia de Cultura Valenciana.
I no ho ha segut perque despres d'ella es tancà el
pacte de la llengua que hui culmina en la composicio i nomenament dels
academics de l'A.V.LL.
La batalla, a la fi, l'ha guanyat a curt i mig
determini l'expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana. A llarc determini
el P.S.O.E. I a curt, mig i llarc plaç, el catalanisme, si no ho remediem.
Pero no ha segut una victoria neta. Es important que
sapiam que l'A.V.LL. te els seus fonaments en la corrupcio ideologica, en la
defeccio politica i en el preu.
El preu, atra vegada el preu. Zaplana campa pels
seus respectes i torna en son millor argument. El mes convincent. El que mai
falla.
Convertit el conflicte llingüistic en un negoci,
Zaplana, el comprador, tenia que buscar els interlocutors, aquells que
socialment eren els que titulisaven l'enfrontament, els que invocaven i
reclamaven per a sí la competencia llingüistica i els que s'erigien com
intermediaris mediatics d'un i atre. Estos garantirien al comprador una
interpretacio i visio del negoci com un pacte pacific, la reconciliacio, la
pau.
Pero sería "la pau dels cementeris" a la
que aludiria Josep Boronat en el seu vot particular contra el Dictamen de la
llengua en el si del Consell Valencià de Cultura del 98. Despres del nomenament
dels academics s'esten un mant de silenci i se nos impon la prohibicio tacita
de tornar a parlar de l'assunt. "El tema de la llengua s'ha tancat"
diu Zaplana. Els mijos de comunicacio censuren qualsevol postura contra este
discurs.
Pero la culpa no a soles l'ha tinguda Zaplana i el
seu cor mediatic. La culpa d'este desastre l'ha tinguda una reduida colla de
valencianistes que han acceptat el preu.
Perque els catalanistes anaven a la d'ells. Sense
recolzament social, atrincherats en l'universitat i en els coleges,
reivindicaven i patrimonisaven la llengua perque era "un assunt
cientific". Al drap d'esta mentira entrà un PP en totes les seues
debilitats, complexes i servituts, no volent acceptar l'autoritat de la Real
Academia de Cultura Valenciana (RACV).
Pero la culpa de que la A.V.LL. s'haja constituit i
siga majoritariament catalanista no es culpa catalanista, la culpa ha segut
dels dirigents de nostra Real Academia de Cultura Valenciana, de Xavier Casp i
els seus que jugaven a la politica i tenien a l'institucio academica i al seu
diccionari com a elements del negoci. Sempre el negoci. Perque si com diguerem
en son dia, el valencianisme no haguera acceptat estar en la A.V.LL. no hauria
hagut pacte. Dos no pacten si u no vol.
Quan u pacta i accepta estar manifestament en
minoria, 5 de 21, es perque renuncia a les seues posicions i accepta la
derrota. Casp se confessa i nos diu que "quan se pert la guerra u
arreplega lo que pot".
I es que Xavier Casp sempre ha arreplegat lo que ha
pogut. A costa de tots i de tot. Ell i nomes que ell, es l'autentic responsable
d'esta cessio remunerada, d'este negoci. Ni la seua ancianitat pot ser invocada
com a excusa davant de tamanya desvergonya. La seua felonia no desperta cap de
pietat. Nomes ell ha segut responsable de que el tiraren a patades de la Real
Academia.
Buscant la soldada politica vinculà nostra RACV al
mes pur partidisme. Va ser diputat mut per Unio Valenciana i es dedicà a fer
els prolecs dels llibres de Vicent Gonzalez Lizondo lo que produi aïllament i
desvalorisacio de nostra Academia.
Despres, el famos diccionari de l'Academia, resultà
no ser de l'Academia, sino d'ell, o millor dit d'una societat mercantil nomes
seua, sense ser ell l'autor ni el promotor. Pero si que ho vengue al millor
postor quan feu falta en el moment precis del pacte de la llengua. El preu
-atra vegada el preu- el cobrà ell i no l'Academia. Era l'Any 1977. Despres li
donaren l'Alta Distincio de la Generalitat Valenciana, guardo pensionat
vitaliciament.
I fins ara cobrava, ademes, 9'5 millons anuals com a
flamant membre de sa nova Academia. La de la llengua que no te nom. La dels que
no tenen dignitat i nos han entregat nugats de mans i peus a un catalanisme
socialment minoritari pero que ha guanyat esta batalla per culpa del
mercachifle de Zaplana, el comprador, i per culpa de tots els traïdors que han
acceptat el preu d'esta felonia.
Nomes pensar que tot aço s'hauria evitat, que la
A.V.LL. no hauria existit jamai sense el nostre consentiment i participacio,
pensar que sense la nostra miserable i humiliant acceptacio hem llançat a
perdre 25 anys de lluita i que aço haja vingut de la ma del PP en la colaboracio
dels que diuen que son un 100 % valencians i d'un titere academic al qui ara
tots li doren la pildora de sa grandea lliteraria quan en vida el machacaren,
el corage que produix est erro, esta traïcio, l'impotencia, son les proves del
gran erro d'este poble que no ha segut capaç de generar el patriotisme colectiu
necessari per a impedir l'enormitat que se nos ve damunt.
Davant de tanta defeccio el Grup s'erigix
dramaticament com els ultims i els primers d'una batalla que ha perdut el
valencianisme nomes perque els seus interlocutors academics i mediatics han
sucumbit davant de les seues miseries personals, a les seues baixees i
ambicions, a les seues corrupteles i les seues frustracions personals.
Que l'historia nos exonere de qualsevol responsabilitat
al Grup i ad ells que els la demande.
Xavier Casp sempre ha arreplegat
lo que ha pogut. A costa de tots i de tot. Ell i nomes que ell, es l'autentic
responsable d'esta cessio remunerada, d'este negoci. Ni la seua ancianitat pot
ser invocada com a excusa davant de tamanya desvergonya. La seua felonia no
desperta cap de pietat. Nomes ell ha segut responsable de que el tiraren a
patades de la Real Academia.
El famos diccionari de
l'Academia, resultà no ser de l'Academia, sino d'ell, o millor dit d'una societat
mercantil nomes seua, sense ser ell l'autor ni el promotor. Pero si que ho
vengue al millor postor quan feu falta en el moment precis del pacte de la
llengua. El preu -atra vegada el preu- ho cobrà ell i no l'Academia
No hay comentarios:
Publicar un comentario