lunes, 29 de febrero de 2016

LA SOLETAT DE LA DIGNITAT


Juan Garcia i Sentandreu

El Grup d'Accio Valencianista, veu de la valencianitat

He de confessar que a lo llarc dels 7 anys que he segut president del Grup he acumulat vivencies d'una plenitut personal de les que curtixen a qualsevol. D'entre eixes vivencies guarde en zel per a la meua memoria les emocions de compartir lo bo en els millors, sense dubte, del valencianisme i no haver pogut impedir lo roïn als roïns del valencianisme. Crec que vaig fer lo que tenia que fer encara que aço suponguera l'aïllament social de l'entitat. Lo contrari haguera supost la cessio i la renuncia i encara em queda vergonya i dignitat per a sostindre en public i en privat lo que sempre he defes encara que a u nomes li queden els justs, els necessaris... els de sempre. Atres podran hui estar rodejats de mijos de comunicacio, oropels i pompes oficials pero algu, algun dia, els senyalarà per a sempre lo que foren i deixaren de ser, en qui estigueren i als que abandonaren.

 Quan mire cap arrere, veig en immediatea els fets i persones que han marcat el nostre fracas. Sense vacilacio: nostre fracas. ¿A qui tenim que enganyar?

Es veritat que no res ha segut igual ni en Valencia ni en el valencianisme des de la manifestacio del 13 de Juny de 1997 quan el poble valencià se manifestà massivament demanant el reconeiximent oficial de les dites Normes de El Puig, Normes de la Real Academia de Cultura Valenciana.

I no ho ha segut perque despres d'ella es tancà el pacte de la llengua que hui culmina en la composicio i nomenament dels academics de l'A.V.LL.

La batalla, a la fi, l'ha guanyat a curt i mig determini l'expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana. A llarc determini el P.S.O.E. I a curt, mig i llarc plaç, el catalanisme, si no ho remediem.

Pero no ha segut una victoria neta. Es important que sapiam que l'A.V.LL. te els seus fonaments en la corrupcio ideologica, en la defeccio politica i en el preu.

El preu, atra vegada el preu. Zaplana campa pels seus respectes i torna en son millor argument. El mes convincent. El que mai falla.

Convertit el conflicte llingüistic en un negoci, Zaplana, el comprador, tenia que buscar els interlocutors, aquells que socialment eren els que titulisaven l'enfrontament, els que invocaven i reclamaven per a sí la competencia llingüistica i els que s'erigien com intermediaris mediatics d'un i atre. Estos garantirien al comprador una interpretacio i visio del negoci com un pacte pacific, la reconciliacio, la pau.

Pero sería "la pau dels cementeris" a la que aludiria Josep Boronat en el seu vot particular contra el Dictamen de la llengua en el si del Consell Valencià de Cultura del 98. Despres del nomenament dels academics s'esten un mant de silenci i se nos impon la prohibicio tacita de tornar a parlar de l'assunt. "El tema de la llengua s'ha tancat" diu Zaplana. Els mijos de comunicacio censuren qualsevol postura contra este discurs.

Pero la culpa no a soles l'ha tinguda Zaplana i el seu cor mediatic. La culpa d'este desastre l'ha tinguda una reduida colla de valencianistes que han acceptat el preu.

Perque els catalanistes anaven a la d'ells. Sense recolzament social, atrincherats en l'universitat i en els coleges, reivindicaven i patrimonisaven la llengua perque era "un assunt cientific". Al drap d'esta mentira entrà un PP en totes les seues debilitats, complexes i servituts, no volent acceptar l'autoritat de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV).

Pero la culpa de que la A.V.LL. s'haja constituit i siga majoritariament catalanista no es culpa catalanista, la culpa ha segut dels dirigents de nostra Real Academia de Cultura Valenciana, de Xavier Casp i els seus que jugaven a la politica i tenien a l'institucio academica i al seu diccionari com a elements del negoci. Sempre el negoci. Perque si com diguerem en son dia, el valencianisme no haguera acceptat estar en la A.V.LL. no hauria hagut pacte. Dos no pacten si u no vol.

Quan u pacta i accepta estar manifestament en minoria, 5 de 21, es perque renuncia a les seues posicions i accepta la derrota. Casp se confessa i nos diu que "quan se pert la guerra u arreplega lo que pot".

I es que Xavier Casp sempre ha arreplegat lo que ha pogut. A costa de tots i de tot. Ell i nomes que ell, es l'autentic responsable d'esta cessio remunerada, d'este negoci. Ni la seua ancianitat pot ser invocada com a excusa davant de tamanya desvergonya. La seua felonia no desperta cap de pietat. Nomes ell ha segut responsable de que el tiraren a patades de la Real Academia.

Buscant la soldada politica vinculà nostra RACV al mes pur partidisme. Va ser diputat mut per Unio Valenciana i es dedicà a fer els prolecs dels llibres de Vicent Gonzalez Lizondo lo que produi aïllament i desvalorisacio de nostra Academia.

Despres, el famos diccionari de l'Academia, resultà no ser de l'Academia, sino d'ell, o millor dit d'una societat mercantil nomes seua, sense ser ell l'autor ni el promotor. Pero si que ho vengue al millor postor quan feu falta en el moment precis del pacte de la llengua. El preu -atra vegada el preu- el cobrà ell i no l'Academia. Era l'Any 1977. Despres li donaren l'Alta Distincio de la Generalitat Valenciana, guardo pensionat vitaliciament.

I fins ara cobrava, ademes, 9'5 millons anuals com a flamant membre de sa nova Academia. La de la llengua que no te nom. La dels que no tenen dignitat i nos han entregat nugats de mans i peus a un catalanisme socialment minoritari pero que ha guanyat esta batalla per culpa del mercachifle de Zaplana, el comprador, i per culpa de tots els traïdors que han acceptat el preu d'esta felonia.

Nomes pensar que tot aço s'hauria evitat, que la A.V.LL. no hauria existit jamai sense el nostre consentiment i participacio, pensar que sense la nostra miserable i humiliant acceptacio hem llançat a perdre 25 anys de lluita i que aço haja vingut de la ma del PP en la colaboracio dels que diuen que son un 100 % valencians i d'un titere academic al qui ara tots li doren la pildora de sa grandea lliteraria quan en vida el machacaren, el corage que produix est erro, esta traïcio, l'impotencia, son les proves del gran erro d'este poble que no ha segut capaç de generar el patriotisme colectiu necessari per a impedir l'enormitat que se nos ve damunt.

Davant de tanta defeccio el Grup s'erigix dramaticament com els ultims i els primers d'una batalla que ha perdut el valencianisme nomes perque els seus interlocutors academics i mediatics han sucumbit davant de les seues miseries personals, a les seues baixees i ambicions, a les seues corrupteles i les seues frustracions personals.

Que l'historia nos exonere de qualsevol responsabilitat al Grup i ad ells que els la demande.

Xavier Casp sempre ha arreplegat lo que ha pogut. A costa de tots i de tot. Ell i nomes que ell, es l'autentic responsable d'esta cessio remunerada, d'este negoci. Ni la seua ancianitat pot ser invocada com a excusa davant de tamanya desvergonya. La seua felonia no desperta cap de pietat. Nomes ell ha segut responsable de que el tiraren a patades de la Real Academia.
El famos diccionari de l'Academia, resultà no ser de l'Academia, sino d'ell, o millor dit d'una societat mercantil nomes seua, sense ser ell l'autor ni el promotor. Pero si que ho vengue al millor postor quan feu falta en el moment precis del pacte de la llengua. El preu -atra vegada el preu- ho cobrà ell i no l'Academia