Manuel Latorre i Castillo
President del Grup d’Accio Valencianista
Quan en el Grup d'Accio Valencianista
parlem de "la Paraeta" tot lo mon sap que mos estem referint a tot un
simbol de lluita i valenciania. No cal especificar mes, "la Paraeta"
es nostre punt d'encontre, nostra targeta de visita per a tot aquell que encara
no mos coneix, es l'embaixada permanent de la valencianitat mes pura. Es en
definitiva la punta de llança del valencianisme mes actiu i ho es des de fa mes
de 30 anys, perque ya ho era quan el GAV encara no s' havia fundat.
Encara que repetida moltes vegades cal tornar a contar que va ser al voltant d'una paraeta que montaren un grup de jovens en l'any 1976 d'a on un any despres naixeria el Grup d'Accio Valencianista i en ell el valencianisme modern. Al voltant de deu persones de les que acodien a les tertulies dels dijous en Lo Rat Penat ( Que diferent aquell Rat a l'actual d'Enric Esteve) trobaren en la formula de montar una paraeta tots els dumenges la millor manera de canalisar tota la rabia que les bollia dins de vore tot lo que escomençava a eixir a la llum i que el catalanisme portava durant tots els ultims anys del franquisme preparant per baix ma. Conta Manolo Zarzo, u d'aquells jovens, que el detonant va ser l'aparicio d'un mapa dels Països Catalans. La millor manera que trobaren aquells primigenis valencianistes per a denunciar-ho va ser la de fer fotocopies d'aquell mapa i junt a un escrit fet en ciclostil (Maquina que encara se conserva en el Grup) eixir als carrers dels nostres pobles a intentar concienciar a tot aquell que s'acostara a "la Paraeta" del perill real que se mos venia damunt. Imagineu-vos la dificultat d'allo en l'any 1976 quan encara hui en dia te trobes en gent que te diu que eres un exagerat i que lo dels Països Catalans son fantasmes nostres.
Encara que repetida moltes vegades cal tornar a contar que va ser al voltant d'una paraeta que montaren un grup de jovens en l'any 1976 d'a on un any despres naixeria el Grup d'Accio Valencianista i en ell el valencianisme modern. Al voltant de deu persones de les que acodien a les tertulies dels dijous en Lo Rat Penat ( Que diferent aquell Rat a l'actual d'Enric Esteve) trobaren en la formula de montar una paraeta tots els dumenges la millor manera de canalisar tota la rabia que les bollia dins de vore tot lo que escomençava a eixir a la llum i que el catalanisme portava durant tots els ultims anys del franquisme preparant per baix ma. Conta Manolo Zarzo, u d'aquells jovens, que el detonant va ser l'aparicio d'un mapa dels Països Catalans. La millor manera que trobaren aquells primigenis valencianistes per a denunciar-ho va ser la de fer fotocopies d'aquell mapa i junt a un escrit fet en ciclostil (Maquina que encara se conserva en el Grup) eixir als carrers dels nostres pobles a intentar concienciar a tot aquell que s'acostara a "la Paraeta" del perill real que se mos venia damunt. Imagineu-vos la dificultat d'allo en l'any 1976 quan encara hui en dia te trobes en gent que te diu que eres un exagerat i que lo dels Països Catalans son fantasmes nostres.
La realitat es que l'exit d'aquella iniciativa va ser tal que un any despres i desencantats de l'escasa acollida que trobaren en un Rat Penat mes preocupat en les baralles internes entre Casp i Emili Beut, deciciren fundar una entitat que tinguera com a primer objetiu la defensa de les nostres senyes d'identitat davant de l'atac catalaniste. Havia naixcut el Grup d'Accio Valencianista i ho havia fet al calor de "la Paraeta", paraeta que per supost continuà sent part fonamental de la nova entitat. Des de la primera junta directiva del GAV que presidi Rafael Orellano fins a l'actual mai ha deixat d'existir una vocalia de "Paraeta" perque sempre hem tingut molt clar l'importancia i el valor que te per a tots mosatros.
En els anys de "La Batalla de Valencia" quan el valencianisme se reunia tots els dumenges en El Parterre del Cap i Casal ho fea al voltant d'un entarimat i de dos paraetes, "la Paraeta" del GAV i la de la revista Murta, revista que fundaren alguns dels mateixos jovens que escomençaren el valencianisme en aquelles tertulies dels dijous ades nomenades. En "la Paraeta" es venien llibres, es cobraven quotes, es liquidaven loteries, es repartien fotocopies de l'actualitat apareguda en prensa durant tota la semana ( d'ahi naixeria "El Roure Valencia"), es feen contactes per anar despres a fer les accions mes diverses. En definitiva i mentres dalt del entarimat ballava Pilareta, cantava "El Chiquet del Turia" o parlava Pascual Martin Villalba en "laParaeta" se prenia la pols de l'anima valencianista.
Despres, quan Perez Casado mos tirà del Parterre, el GAV intentà trobar un puesto digne per almenys poder montar-la tots els dumenges, conscients de que no podiem deixar d'estar presents en lo carrer per mig d'ella. Per supost que acodirem a quantes manifestacions, festes i fires se mos convidà a donar testimoni de nostra especial manera d'entendre i sentir el valencianisme pero no va ser fins l'any 1996 en que els actuals "Vocals de Paraeta", Enric Vacas i Paquita Chilet, trobaren el puesto ideal per a montar-la tots els dumenges: En el carrer Sant Vicent de Valencia a l'altura de la plaza dels Pinazo i front a la Plaza Redona.
El passat dia 15 d'abril la Policia Local de Valencia mos obligà a desmontar-la baix amenaces i digen-mos: " i den gracias que no les requisamos todo el material". De res va servir que els responsables de la mateixa ensenyaren tots els documents acreditatius de que l'Ajuntament de Rita Barbera mai ha contestat a les nostres peticions de llicencia. No es la primera volta que els responsables del PP traten de fer-nos desistir i casualment sempre ho fan quan s'acosta una cita electoral, per supost no ho fan massa prop de les eleccions perque aixo podria perjudicar la seua image ¿valencianista?. L'ultima volta que se mos intentà fer desmontar "la Paraeta" va ser aproximadament fa quatre anys, tambe quan faltaven uns mesos per a que escomençara la campanya preelectoral de 2003. ¿ Que por li entra al PP cada volta que te que compareixer davant els ciutadans? ¿Tal volta no te la conciencia tranquila en lo tocant a la seua actuacio en defensa de les nostres senyes d'identitat? ¿No sera que le molesten els llibres que se venen en "la Paraeta" i aon se denuncia la traïcio de la AVLL? ¿Acas no volen que arrepleguem firmes en favor de la LLengua Valenciana en Europa? ¿O es el fet de vore tots els dumenges dos senyeres en sendos crespons negres en senyal de dol per la catalanisacio que patixen els nostres fills en els coleges?
Siga lo que siga lo que moleste a la senyora Rita Barbera de "la Paraeta" pot tindre la seguritat de que des de’l GAV tenim la ferma voluntat de continuar acodint tots els dumenges a la nostra cita en tots els valencians i que anem a fer-ho en la conviccio de que no fem mal a ningu, mes be al contrari ya que la nostra experiencia mos diu que tots els dies que eixim a lo carrer n'hi ha algun valencia que obri els ulls i es dona conte de la mentira que representa el discurs del PP en lo referent a la defensa de la Personalitat Valenciana. No mes per aixo ya val la pena continuar avant en la nostra "Paraeta".
Los valencianos necesitamos una normativa
"formal o culta" estrictamente valenciana con la que poder
expresarnos e identificarnos plenamente y que sirva para potenciar con orgullo
nuestro genuino Idioma Valenciano.
¿ Es capaz de tal cometido la actual
"Academia Valenciana de la Lengua" ?
Parece improbable que ésto sea así
ateniéndonos a los resultados obtenidos hasta el momento. Resulta, por tanto,
más lógico exigir su disolución y su reemplazo por una "Academia de la
Lengua Valenciana" compuesta por académicos que defiendan con orgullo y
convicción nuestro propio e independiente idioma Valenciano.
No hay comentarios:
Publicar un comentario