lunes, 29 de febrero de 2016

LA SENYERA



Autor: Rafa Medina

      Abans de començar en esta serie d’articuls que clarifiquen part de la nostra personalitat, vullc fer una reflexio previa; yo soc un jove de hui llicenciat en arquitectura.
      Este es un poble molt especial, tal volta encara te per recuperar part de la seua consciencia, de la qual son part irrenunciable els seus simbols. Hem d’entendre que l’autonomia nos ha tornat l’autogovern i que hem de profundisar en l’essencia nacional valenciana.
      U dels simbols que representa al nostre poble es la Senyera, la bandera dels valencians, de tots els valencians i valencianes.
      Nosatres nos trobem en una epoca de consolidacio democratica pero aci en el nostre vell regne s’adolix, en alguns aspectes, d’una verdadera democracia; falta sensibilitat al referir-nos i jujar als adversaris politics, falta tolerancia cap a les diferents formes d’entendre al nostre poble i falta una vertebracio real de tota la nacio valenciana en harmonia i en esperances de futur. A hores d’ara, partits tan importants com PSPV-PSOE i Esquerra Unida o sindicats com UGT o CCOO encara gasten en els seus anagrames una simbologia erronea, antidemocratica i inconstitucional.
      Anem a imaginar, per un moment, que l’historia de la nostra bandera es reduira als pocs anys d’autonomia. ¿Que passaria?. En algun moment naixen els simbols o son assumits per tot un colectiu. Per eixemple moltes de les banderes autonomiques es crearen al temps dels seus estatuts. Hi han inclus algunes banderes de nacionalitats historiques com la famosa ikurrinya que naixque a penes fa un segle, inventada per Sabino Arana, i crec que no tenen ningun complexe per la seua novellea historica. Senzillament tots els pobles que vullguen; tenien, tenen i tindran el dret a reclamar un lloc en l’historia. ¿Que nos passa, puix, als valencians?.
      Lo ben cert es que el poble valencià se reafermà com a nacionalitat historica constituint-se com a comunitat autonoma i adoptà l’historica Senyera, que va ser bandera del Regne de Valencia com a simbol d’unio de tots els valencians al llarc de l’historia, abans, ara i en lo futur.
      Fon el 14 de juliol de 1982 quan es publicà en el Diari Oficial de la Generalitat el text de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. A on en l’articul 5, punt 1, es pot llegir: “La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronada sobre franja blava junt a l’asta”. Per cert, escrit en la mateixa ortografia en la que estic escrivint est articul, feta per valencians (algun d’esta bella vila ) per als valencians. Fins aci puix, pocs arguments els queden a tots eixos disgregadors i antidemocratics senyors que s’empenyen en confondre al personal i maregen quan gasten la bandera historica del Regne d’Arago com a emblema dels valencians.
      Clar que, dins d’esta confusio vullc posar un poc de llum perque les animalades que s’han dit passarien, sino fora pel mal que han fet, als anals de l’antologia del desbarats. Que si el blau el posà Franco o Felip V com a castic als valencians per opondre’s ad ells, que si era a soles de la Ciutat de Valencia i no de tot el Regne, que si el peno es mes antic... Tot manco explicar la veritat historica i contribuir a recuperar l’orgull de ser valencians dividint-nos i enfrontant-nos entre les nefastes provincies.
      Varis son els autors que han tractat el tema de la Senyera i als quals farem referencia en est articul, pero sense dubte l’estudi mes exaustiu que sobre el tema s’ha fet es el llibre de Ricardo Garcia Moya:“Tratado de la Real Señera”(1) i que sera la referencia constant perque en ell es troba la millor aportacio documental i grafica fins ara publicada.
      Començarem dient que les barres roges sobre fondo dorat son les propies armes dels reis d’Arago. L’orige de les quals estaria en el dret d’usar els colors de l’Iglesia, el roig i dorat dels emperadors romans, per ser el regne d’Arago feudatari del Papa i els seus reis ganfanoners o abanderats d’ell, com es posa de manifest en la coronacio del rei Pere II d’Arago “...fos coronat e consagrat per papa Ignocent terç en la ciutat de Roma, en l’any MCCIIII, e lo dit papa lo feu ganfanoner, per a ell e tots los reys de Arago qui apres vindran”(2). Quede puix clar que l’orige de les barres no estaria en els comtes de Barcelona, que abans de l’unio en Arago utilisaven a soles la creu roja ara reduida a l’escut de Barcelona.
      En l’incorporacio del regne musulma de Valencia a la cristiandat a mans del  rei Jaume I, escomença l’heraldica actual valenciana. En ella, tal volta expressant la dualitat de l’esperit valencià sempre enfrontat germa contra germa, coexistiran dos simbologies que encara perduren en diversos escuts; estes son una ciutat sobre les aigües i l’atra, mes apreciada pels valencians, sera les barres del Rei en losange, dos en un principi i coronades des de 1377 per orde del Rei Pere II de Valencia, el Cerimonios, i que mes tart quedarien ampliades a quatre.
      Jaume I nos otorgà  la nostra forma juridica: els Furs de Valencia que si be foren compartits en el nostre territori durant mes d’un segle en atres lleis foranees acabaren sent adoptats  per totes les ciutats i viles. Tambe nos concedi l’us de la seua bandera, que sent “Senyal Real” era de tot el Regne i no a soles de la Ciutat de Valencia com alguns han volgut fer creure.
      Hem de tindre en conte que la Ciutat de Valencia era el Cap i Casal del Regne, un regne que precisament havia pres el nom de la ciutat. (circumstancia que ara tan nos perjudica, gracies a la desmembracio nacional que patim, per rivalitats ciutadanes fomentades i interessos aliens als del nostre poble, perque l’unio fa la força i si estem desunits mai tornarem a ser forts i dignes). Cosa que des de Roma i el seu imperi era prou habitual en esta epoca veja’s sino el cas de la ciutat de Leon i el seu regne, les republiques italianes de Genova i Venecia... Moltes voltes els jurats i consellers de la capital parlaven en nom de la “Ciutat e Regne de Valencia” perque en numeroses ocasions representaven a totes les ciutats del regne, recordem el cas de Vinatea en el segle XIV.
      Des de temps de Jaume I, per concessio del rei, totes les viles que obtenien el titul de reals, conseguien els mateixos privilegis que la Ciutat de Valencia i eren viles junt a la Ciutat de Valencia i totes juntes formaven l’estament real de la Diputacio General i de les Corts Valencianes, i totes adoptaven les armes de la Ciutat i Regne de Valencia. Si nos fixem ara en els escuts de totes les ciutats i viles reals vorem vestigis de les dos simbologies que he mencionat ades (en la ciutat d’Alacant perviuen les dos), sobre tot de la losange en les barres del rei d’Arago coronades.
      Es dir “les armes que ostentava la Senyera Real i de la Ciutat de Valencia, en barres coronades en el teixit, mes el Rat Penat (no el Drach alat del rei) sobre l’asta, eren i son representatives de tot el territori valencià”.(3)
      Tants anys d’imperialisme castellà i uns quants de catala han conseguit en part borrar gran part de la memoria historica dels valencians i confondre-nos prou, pero lo ben cert es que ya en els furs constava que: “tots els cavallers de la  Ciutat o del terme o de qualsevol lloc que foren estaven obligats a seguir a la Senyera”. La disposicio nomenada prova que la Senyera havia de ser seguida per tots els subdits del rei i per tant per tots els del Regne. Aço es recordava cada volta que esta anava a traure’s.
      Per a eixir la Senyera era passada per damunt de la muralla colocada en les torres de serrans per a fer la crida i posteriorment baixada de manera vertical, per a que no s’inclinara, com a prova de dignitat; cerimonial que encara es recorda hui quan ix de l’archiu a on està guardada.
      Com a eixemple d’esta obligacio transcric les ordenacions fetes pel consell de la ciutat en decembre de 1356 en motiu de la guerra en Castella. Dien aixina:
      “- Que tot lo mon, tant d’a peu com d’a cavall, estiguera a punt per a seguir a la Senyera quan repicara la campana de la Seu.
       - Que quan ixca la Senyera vagen alguns homens per  l’horta  avisant-ho.
        - Que s’escriguera a Morvedre, Burriana i Vall d’Uxo per a que els seus homens vinguen a seguir a la Senyera.”
      Eixemples d’estos hi han innumerables en els documents de la nostra epoca foral. Tambe el virrei la portava per a revestir-se de major autoritat, perque en ella es simbolisava el Regne, aixina l’any 1526 “ixque la Bandera ab lo Rat Penat de Valencia i ana fins a la vila de Honda per fer espalles al Excellentissim Duch de Sogorp, que era capita de sa Magestat ab lo Governador Don Jeroni Cabanyelles contra los moros que sen eren muntats a la muntanya de Espada.”
      De la data en que es confecciona la primera Senyera no tenim noticies documentades, pero sabem que esta Senyera primerenca tenia a soles dos barres roges sobre camp d’or, que era l’emblema real.