HISTORIA DE VALENCIA DES DE SA FUNDACIO

Font: Historia Viva de Valencia “Las Provincias” 1.988

ROMANS: UNA CIUTAT EN UNA ILLA. 

L’historia de Valencia, evidentment, no escomença en Jaume I d’Arago. Abans de 1.238 i la conquista hi havia agut aci molta vida, molt quefer, molts sigles de treball, inclus dins d’uns llimits modests, algun esplendor. Valencia hi havia  segut fundà pels romans en l’any de 138 abans de Jesucrist pero abans hi havia agut en tota la franja mediterranea una floreixent cultura ibera. Quan Valencia naixque, Sagunt, Denia, Lliria, Xativa, Sogorp, Elig, Alacant... –i citem a soles algunes de les ara existents- eren ciutats forts i poblaes, en una llarga historia a ses esquenes.

Cap a l’any 305 fon martirisat en Valencia el diacà Vicent i en torn a lo que es supon que fon la seua tomba, es fundà un centre de pietat en lo que hui es la Roqueta. Valencia, era una ciutat assentà en un illot del riu que, gracies als distints barrancs, inundava els ultims quilometros de curs hasda la mar.

Els romans hi havien fet una incipient transformacio agricola i havien construit les bases d’una mateixa irrigacio. Tenien muralles en quatre portes, dos carrers principals que es creuaven en lo seu mig, foro, temple i edificis publics. La ciutat s’assentava en el promontori que te son centre en lo que hui es la plaça de la Mare de Deu. Les excavacions fetes en el caixco antic i, singularment, les que se venen fent en l’Almoina parlen d’una ciutat mija pero desenrollà, en vida agricola i comercial que es beneficiava de la proximitat de la mar i del pas per la ruta romana que discurria per la costa de nort a sur.

El periodo visigot n’ha deixat grans restos arqueologics. Hi havia una iglesia organiçà en Valencia, de la que hi ha noticies fidedignes a partir de l’any 500, i bisbat. Un absit i soterrament de l’epoca estan siguent estudiats pels tecnics a raïl dels trobaments de l’Almoina, prop d’eixa plaça que fon sempre el centre de la vida, religio i administracio de la ciutat.

MUSULMANS: SIS SIGLES DE VIDA.

Valencia entrà en lo sigle VIII, com bona part de la peninsula iberica, en el mon musulma que aplegà i assimilà, per a millorar-ho, quant hi havia de positiu en la ciutat i son territori: Milloren els regadius i l’agricultura, eixamplen la ciutat, que escomença a contar i apareixer en freqüencia en els documents. Hi ha noticia de que Abderraman I manà destruir la ciutat en l’any 778, per haver participat en un intent per a destronar-ho. Un princip omeya, fill d’Abderraman, de nom Al Balansy es el primer personage que porta un apelatiu relacionat en la paraula Valencia. Fon el repoblaor de la ciutat despres de sa destruccio.

El sigle X i el XI, serien, no obstant, els dels desenroll urba de la Valencia musulmana. Entre l’any 950 i l’aplegà d’En Jaume  hi ha en Valencia floreiximent agricola i urba, construccio de la muralla i de l’alcasser, construccio dels primers ponts –u d’ells de pedra-  i un cert prestigi que la proyecta ya com a cap d’un territori ric i apetible. Sa medina, o ciutat comercial, era ampla: Valencia tenia almudi, seu de lo seu governaor, casa per a la justicia i distintes mesquites, una de les quals, la major, s’assentava en l’area que hi havia segut abans temple romà i visigot i que es correspon a l’actual Catedral. Fora dels murs, distints barris s’extenien per l’horta, a una i atra vora del riu, que encara configuraven una illa en la que s’assentava la ciutat. La ciutat es calcula que tindria uns 15.000 habitants i era la mes poblà de tot el llitoral mediterraneu.

El regne taifa d’Abdelazid Ibn Abu Almir, net d’Almançor, comprenia, poc despres de l’any 1.000, Valencia d’una part i d’atra Murcia i Almeria. Denia, Alpont i Tortosa eren capsaleres d’atres regnes de taifes.  Regnà quaranta anys i en ells Valencia adquiri  gran esplendor. Ell fon  qui manà construir les muralles i portes que va trobar el Cit al pendre la ciutat.

EL CIT; UN EPISODI DE DEU ANYS.

Guerrers castellans prengueren Valencia en l’any 1.086 i imposaren aci un rei despotic que lis resultava fidel: Al Qadir. Valencia era ya una fruita abellida i es disputaren el rei moro de Saragossa,  aliat en el comte de Barcelona y, el Cit, aliat ocasionalment a Al Qadir, la defenia.  Ramon Berenguer atacà Valencia en l’any 1.088 i el Cit li fiu alçar el siti, lo que no encaixa en els habituals esquemes separaors de moros i cristians separats i eternament enfrontats que son en freqüencia trencats pels fets reals. Al Qadir de Valencia, fon trbutari de Roderic Diaz de Vivar, el Cit, que decidia sobre la ciutat encara que no estiguera en ella. El guerrer castellà vence en l’any 1.090 a l’eixercit que  Ramon Berenguer posà a disposicio dels reis moros de Saragossa i Lleida per a pendre  Valencia, lo que li va permetre tindre com a tributari un ampli regne que incluia Saragossa, Albarraci, Tortosa, Alpont, Valencia i Alacant en Denia.

Alfons VI de Castella posà siti a Valencia ajudat per naus de Genova i Pisa en l’any 1.092, per a llevar a Roderic lo seu poder. Este, que estava en Saragossa, respongue arrasant La Rioja, lo que v’obligar al rei castellà a deixar tranquila a Valencia. No obstant, un any abans Al Qadir de Valencia hi havia segut mort durant una revolta i se governava autonomament mediant una especie de senat que hi havia triat a un cadí, Ibn Djahaf, que es va revelar contra la proteccio de Roderic Diaz de Vivar.

La resposta cidià fon el siti de la ciutat, que es desenrollà entre 1.092 i 1.093. Ibn Djahaf cedi, es sublevaren contra ell els murcians i el Cit estretà mes lo cerc. El 15 de juny de 1.094 el Cit prengue la ciutat que, tras vint mesos de siti, estava assolà per la fam.  En decembre, el Cit va vencer a una gran tropa almoravit que vullgue prenir Valencia i manà ajusticiar a Ibn Djahaf que va morir soterrat hasda la cintura i cremat. Roderic mori en l’any 1.099 i els esforçs de sa viuda Na Jimena no pogueren retindre la ciutat per mes temps. Valencia fon de nou almoravit en 1.102. 

CORREGUDES, INTENTS I VASSALLAGE (1.102-1.238).

No pot dir-se que Valencia “deixara de ser mora” durant el temps breu que estigue en mans d’el Cit. No pergue les estructures culturals, economiques i socials, sa forma de viure i organisar-se en eixos breus deu anys. Eixe canvi no es va donar hasda Jaime I en 1.238.

Alfons el Batallaor d’Arago va fer correries per Valencia en 1.125 pero no prengue la ciutat. Ramon Berenguer IV, en 1.148, prengue Valencia de forma efimera, encara que deixant obligacio de vassallage i tribut. El Regne d’Arago fon alvançant ya cap al sur i en lo tractat de Tudilen, en 1.151, quedà pactat que Valencia, al remat, corresponia a Arago per conquista. Els almohades prengueren la ciutat als almoravits en 1.171. Alfons el Cast d’Arago atacà de nou Valencia en l’any següent i consegui doblar el tribut que cobrava de la ciutat . Yusuf I visità Valencia en 1.173 i el regne fon prou be governat i repoblat per  Abul Hadjaj hasda l’any 1.186, sempre pagant tributs als aragonesos. En 1.179, en Cazorla, els dos Alfons: el Cast d’Arago i el VIII de Castella pactaven de nou el repart futur dels regnes i Valencia segui en l’esfera de les conquistes aragoneses hasda Denia. L’actual Alacant, en Murcia, quedava reservà a Castella. El pare d’En Jaume I, Pere II d’Arago, aplegà a les portes de Valencia sense prenir-la. Fon una expedicio de castic. Pero si va pendre Ademus en 1.210. Jaime I hi havia naixcut dos anys abans. En 1.212, en les Naves de Tolosa, els distints regnes cristians venceren als regnes musulmans de forma tant contundent que quebraren lo seu poder de forma defintiva.

En 1.228 Valencia fon asedià per Al Djudzani, caudill del regne veï de Murcia que hi havia dominat tota l’actual provincia d’Alacant i les voreres del Xuquer.

Pero no pogue pendre la ciutat, gracies  a la defensa de Abu Zeit, el popularment conegut com el Moro Zeit. No obstant, la ciutat i lo seu entorn eren vassalls, des de 1.226 de Jaume I, que regnava des de 1.213 en  minoria d’edat i des de 1.218 personalment.

LA CAMPANYA D’EN JAUME.

En abril de 1.223, en Alcanyis, Hugo de Fullalquer i Blasco d’Alagon raonaven al rei Jaume I sobre el bon regne que seria Valencia per a la seua corona i sobre la conveniencia de prenir-la. Jaume I hi havia pres ya Mallorca en 1.229. En 1.232 Blasco d’Alagon hi havia pres ya Morella. Pero l’assalt de Valencia s’inicià en la primavera d’estiu de 1.233. El 15 de juliol de 1.233 en la conquista de Borriana tras un alvanç rapit per la costa es tingue el primer fruit. Borriana escomençà a ser poblà a furs de Saragossa.

Torrent i Silla s’havien concedit als Hospitalaris eixe any, abans de ser prenides. Les donacions es feren en bon numero. Gimen d’Urrea va rebre l’Alcalaten; els Templaris Chivert i lo seu castell, Penyiscola es va rendir en 1.234, en Cervera del Maestrat.

Hi hague en 1.234 i 1.235 descans i poc alvanç . La documentacio d’eixa epoca es mes confusa. A partir de les Corts de Monço de 1.236, no obstant, se reviu la campanya. En 1.237 l’eixercit concentrat en Terol escomença a baixar pel Palancia. Es pren Uxo, Nules, Almenara, Betera i la seua torre, Paterna, Moncada...

El següent objectiu fon El Puig, una fortalea que permitia el domini de la planura de l’horta. Zayan rei de Valencia, que hi havia destronat a Abu Zeit, no controlava tot l’interior regne moro i En Jaume pogue intervindre en sa lluita intestina en lo seu favor. Zayan fon derrotat en agost de 1.237 en El Puig i allo fon el pas decisiu per al siti de Valencia. El Papa, eixe mateix any, donava bula de creuà per a pendre la Ciutat.

El siti de Valencia s’inicià el 22 d’abril de 1.238 en uns trescents cavallers i mil infants. El rei En Jaume instalà lo seu principal campament en Russafa i desplegà ses hosts –aragonesos, cavalleria dels Templaris, cavallers de Sant Jordi d’Alfama, tropes mercenaries o de fortuna de molt diversa procedencia, entre les que es trobaven un numero insignificant de gent del comtat de Barcelona- en els barris i hortes que rodejen la ciutat amurallà. Zayan demanà ajuda i a soles tingue una chicoteta resposta. El 28 de setembre de 1.238 la ciutat capitulà i el 9 d’octubre següent entrà lo rei En Jaume en ella.