Autor: Ferrer.
5-5-2005.
Els ultims temps son tragics per al valencianisme. Fa poc ha faltat Josep Maria Guinot i Galan, un erudit al servici de la Llengua Valenciana. Doctor en Teologia i en Filologia Romanica, Catedratic de Religio i Llati, docent, traductor, escritor, articuliste... Home de vasta cultura, Guinot parlava espanyol, Valencià, catala, llati, grec, angles, alema... El galardonaren en el segon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1999.
Fon el fundador i el president de la valencianista Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello, i autor d’ una serie d’ obres imprescindibles per a la codificacio de la llengua com Fonetica de la Llengua valenciana , Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana , La llengua Valenciana, hui, Valencia i catala comparats, etc. Academic de la RACV, fon un artifexs de la creacio de l’ obispat Sogorp-Castello, a les comarques del Nort.
A lo llarc de la seua vida compaginà les seues dos grans passions: el sacerdoci i la docencia. Des de ben menut es va interessar per la Llengua Valenciana –a pesar de la prohibicio expressa del seu yayo de no parlar-la-. De fet, ya escribia en Llengua Valenciana molt abans fins i tot de firmar-se les Normes del 32. Orfe de pare, salvà la vida de milacre a la Guerra Civil –per la persecucio religiosa de l’ epoca- i sempre lluità contra la pena de mort.
Sempre he dit que els millors valencianistes son els naixcuts en les comarques del Nort i del Sur, precissament per la dificultat afegida de ser-ho en estos territoris, mes afectats pel provincianisme. I Josep Maria Guinot fon un patriota de cap a peus, un home de conviccions i d’ una fe profunda. Fe en Deu, en la Llengua Valenciana i en la seua patria. La fe que precissament li falta al poble valencià per a tornar a ser la gran nacio que una volta fon.
5-5-2005.
Els ultims temps son tragics per al valencianisme. Fa poc ha faltat Josep Maria Guinot i Galan, un erudit al servici de la Llengua Valenciana. Doctor en Teologia i en Filologia Romanica, Catedratic de Religio i Llati, docent, traductor, escritor, articuliste... Home de vasta cultura, Guinot parlava espanyol, Valencià, catala, llati, grec, angles, alema... El galardonaren en el segon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1999.
Fon el fundador i el president de la valencianista Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello, i autor d’ una serie d’ obres imprescindibles per a la codificacio de la llengua com Fonetica de la Llengua valenciana , Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana , La llengua Valenciana, hui, Valencia i catala comparats, etc. Academic de la RACV, fon un artifexs de la creacio de l’ obispat Sogorp-Castello, a les comarques del Nort.
A lo llarc de la seua vida compaginà les seues dos grans passions: el sacerdoci i la docencia. Des de ben menut es va interessar per la Llengua Valenciana –a pesar de la prohibicio expressa del seu yayo de no parlar-la-. De fet, ya escribia en Llengua Valenciana molt abans fins i tot de firmar-se les Normes del 32. Orfe de pare, salvà la vida de milacre a la Guerra Civil –per la persecucio religiosa de l’ epoca- i sempre lluità contra la pena de mort.
Sempre he dit que els millors valencianistes son els naixcuts en les comarques del Nort i del Sur, precissament per la dificultat afegida de ser-ho en estos territoris, mes afectats pel provincianisme. I Josep Maria Guinot fon un patriota de cap a peus, un home de conviccions i d’ una fe profunda. Fe en Deu, en la Llengua Valenciana i en la seua patria. La fe que precissament li falta al poble valencià per a tornar a ser la gran nacio que una volta fon.
No hay comentarios:
Publicar un comentario