HISTORIA DEL VALENCIANISME

A poc que haguem investigat un poquet observarem que la historia del
Valencianisme - secularment, pero sobre tot la que hem vixcut directament-
es la historia d'una frustracio, generacio darrere de generacio -pero eixe
Experiencia no es privativa dels valencians, molts atres pobles l'han patit
o la patixen en mes o menys gravetat.

Es per lo anterior, que considere huma -i per tant comprensible- que els que
porten anys de compromis en la nostra Lluïta, en els que el Valencianisme
forma part de la seua biografia, quan ya han passat varios nivells de
desengany, tendixen a la sospita, i a la minima premissa que -mes o menys-
el siga favorable a la sospita, traguen l'astral i tota la frustracio
acumulada i la descarreguen contra el sospitat, sense mes. Es una reaccio
visceral, i per tant irreflexiva. Per lo que nos pot conduir a l'erro en
molta facilitat, i per tant a l'injusticia.

En primer lloc vullguera aprofitar per a dir que en lo poquet que he pogut
sentir parlar a Felip Bens i Pep Guillen, m'he sentit identificat en les
seues reflexions i conviccions, per lo que considere que son, els dos, per
lo manco, be quantitativa, be qualitativament, mes valencianistes que yo.
Aixina que si dubteu de la seua valenciania, dubteu de la meua. Si en les
meus mensages anteriors alguna persona de la Llista Blava s'ha pogut sentir
molesta injustament, li demane publicament disculpes, perque m'hauré deixat
llevar, i hauré, irresponsablement i irrespetuosament per a TOTS, deixat
"que la sanc se me puge al cap" -com digué el poeta-. D'igual manera me
pareix just excluir de la disculpa anterior a aquells que no se molesten
honestament, si no hipocritament ("quien se pica ajos come").

Ara be, atra cosa son les contradiccions, i les llimitacions que TOTES LES
PERSONES HUMANES TENIM. Sent desenganyar a mes d'un, pero tant Xavier Casp,
Pasqual Martin Villalba, Vicente Ramos Pérez, Miguel Ramon Izquierdo,Vicente
González Lizondo, Héctor Villalba, Juan Garcia Sentandreu, José María
Chiquillo,... son o eren persones, ni mes ni menys, com tú i com yo. I
inclus alguns d'élls en mes llimitacions, incogruencies, contradiccions i
pecats dels que pensem. Pero no es el moment del "Juï Final", ni conec a
ningu "pur" que puga fer de juje suprem, encara que sempre patim el perill
de que ixca algu voluntari "gilipoya" (que els n'hi han ¿veritat?).

En segon lloc, i centrar-nos en l'orige d'esta desagradable escena. L'assunt
es centrava sobre la conveniencia d'introduir normes d'accentuacio en la
Gramatica Valenciana. Com casi sempre (sempre) se nos ha oblidat dos coses:
explicar-nos be i escoltar millor.

Per lo poquet que he pogut observar -i aci vullguera subrayar que la meua
observacio es molt superficial, i que es dec de
profundisar -responsablement-en l'actitut de coneixer sincerament lo que diu
l'atre- en la coyuntura actual de l'Idioma Valencià es donen dos postures.

Estes postures tracten de respondre a la qüestio:

¿Quina es l'estrategia mes convenient per a que l'Idioma Valencià supere
l'actual coyuntura?

Ara no vaig a explicar la coyuntura, es supon que tots la coneixem
suficientment, i sabem que l'element mes distorsionador ha segut l'AVL.

Per tant l'estrategia que es busca deu de compendre l'existencia de l'AVLL
¿correcte el raonament fins aci?

Supongam que dius que si. Continuem.

Aplegats ad este moment es quan surgix el desacort. I es donen dos
propostes:

Proposta A: El Valencianisme te que obviar l'existencia de l'AVLL.

Proposta B. El Valencianisme te que considerar l'existencia de l'AVLL.

Ara tindriem que profundisar en els arguments de les dos propostes,
segurament me deixaria algunes, i molt aclaridores, pero vullguera resultar
sintetic, sobretot per a no caure en les discussions confondidores a on
caent en detalls i parant-nos en eixemples, caent en allo de que "els arbres
no nos deixem vore el bosc".

Per a la proposta A, m'atreviria a dir -i pregue per favor, i en ares de la
millor comprensio se me corregixca pels que participen de la mateixa- que la
premisa principal recidix en admetre que l'AVLL es un producte politic
antivalencianiste
, que no sols justifica la sustitucio induïda (etnocidi llingüistic) de la
Llengua valenciana pel catala, si no lo que es pijor i es que castra a la
Llengua Valenciana de consolidar-se i recuperar els seus parlants fomentant
la sustitucio voluntaria pel castellà (els partits que la
constituiren -partits estatalistes PP i PSOE-, damunt volen
institucionalisar-la ficant-la en el text de l'Estatut d'Autonomia ), pero
encara la repercusio politica que tindria aço va mes enllà, i es que l'AVLL
es la pedra que impossibilita que l'alternativa nacionalista valenciana puga
tindre relevancia electoral alguna volta, enfrontant a la base social d'eixe
potencial electorat. I estic segur que este raonament s'ha fet des de la
preocupacio comu per la supervivencia de la Llengua Valenciana, i en un anim
honest.

Per la proposta B, m'atreviria a dir -i pregue per favor, i en ares de la
millor comprensio se me corregixca pels que participen de la mateixa- que la
premisa principal recidix en admetre que l'AVLL es una realitat, de la que
no s'està d'acort ni en la seu genesis ni en la seu concepcio, pero esta
ahi, i tenim que afrontar-la, i des del Valencianisme, lo mes conseqüent es
intentar fer un esforç per a influir en les seues decissions. Per atra
banda, existix una realitat editorial, un public al que les publicacions
valencianistes va dirigit, pero no endogamicament, si no que coherentment el
Valencianisme va dirigit a tota Nostra Societat (4.200.000 persones) i per
tant, resulta optim des d'un eixercici de "donar-li la volta al calceti",
vore que reclama aquell sector del Public que potencialment estaria
interessat a llegir en Llengua Valenciana, puix be, des d'una optica de
Marketing, es veuen certs inconvenients formals (desconec si l'enquesta s'ha
fet en rigor, o es suficientment representativa, suponc que per lo menys
s'ha tret una vissio aclaridora o en tot cas orientadora). I estic segur
que este raonament s'ha fet des de la preocupacio comu per la supervivencia
de la Llengua Valenciana, i en un anim honest.

Evidentment, i sempre des de la bona fe, es fa obvi que ha mancat
"Verständigung". Pero esta manca deve cronicament en el Valencianisme -en
totes les seues dimensions- per una manca d'estructuracio. Es a dir,
¿existix en el V.C. un foro a on es pugen plantejar obertament per al seu
estudi estes qüestions de forma serena i inteligent? ¿existix en el V.C.
unes vies per a donar a coneixer les conclussions d'eixe foro, explicar-les
a les Entitats valencianistes, a les seues basses i a la Societat valenciana
en general? ¿existix en el Valencianisme una vertebracio entre el V.C. i el
V.P. per a que éste fasa seues les resolucions del primer i genere
estrategies per a difondre-les que en definitiva es potenciar la base
electoral valencianista?

Es per aço que la resolucio a un tema tant greu i transcedental, l'han pres
i assumit unes poquetes persones ( 2 o 3) sense contar en ningu mes (per
molt "importants" que siguen eixes persones, la Llengua Valenciana no es
propietat de ningu d'élls, ni tampoc la defensa de la Mateixa). Lo que ha
generat una fractura entre els membres de l'Instancia que te compentencia al
respecte, la Seccio, si aço sumem el possicionament d'Ahuir junt als que
defenent la proposta que ha ixit, puix es facil compendre no ya que es
produixca un desencontre, si no un enfrontament en acusacions de traïcio i
pessebrisme. ( Aplegats ad este punt, vullguera dir que no conec a Artur
Ahuir, que me pareix frivol enjuciar a una persona que no se coneix, i que
no s'ha sentit les seues explicacions, pero d'igual manera me pareix
categoric enjuiciar a una persona pels seus actes probats, no vaig a anar d'
"inquisidor" (ya n'hi han prou de voluntaris) pero l'image d'Artur Ahuir,
com de les atres persones presuntament "valencianistes" que formen part de
l'AVLL es que es ficaren en contra del possicionament del Valencianisme,
manifestat en l'ocassio del XX aniversari de l'acte d'apoyo del V.C. a la
Gramatica de la Seccio, des d'eixe moment Normes d'El Puig, que per a mes,
Xavier Casp es retirà de l'AVLL denunciant-la, per a major evidencia dels
que alli quedaren, i perdoneu la simplea, pero resulta reveladora, de tots
els millons que cobren els "valencianistes" en l'AVLL ¿quants han repercutit
en el Valencianisme?

Tot asto acava derivant en el perillos terreny de lo personal, i ahi ya
comencem en pendre possicions tant simple com erroneament perque este es el
meu amic o el meu es l'atre.

Pero tornant, en serietat a la discussio, la critica mes forta que fa els
defensors de la proposta A als de la B, es la de que si ¿Té sentit
introduïr-se en una instancia a on s'esta en una intranscendent minoria per
decissio del constituyent ?

I per part dels que defenen la proposta B, plantegen ¿Estem garantint la
pervivencia de la Llengua Valenciana des d'una Gramatica i Lliteratura molt
minoritaria i desconeguda pel Poble?

Ara m'atreviria a introduir elements comuns o d'encontre, per ajudar a
paliar la manca de "Verständigung".

Les dos propostes ne tenen en comu, que entenen que el Moviment associatiu
valencianiste de l'ultim quart del sigle XX ha configurat un model que ha
devingut ineficaç, i que a arrosegat viccions que han debilitat mes encara
les possicions valencianistes davant de les antivalencianistes, resultant la
perdua de capacitat d'influencia del Valencianisme davant de la seua
Societat (de la perdua de prestigi en la Opinio Publica, s'han encarregat
TOTS els grups mediatics que aci actuen per mig de les seues conegudes
campanyes de desinformacio). Es per aço que cal un honest examen per a
enunciar eixos vicis i donar-los solucio, configurant un nou model
associatiu que tinga capacitat per a començar a recuperar terreny, i es mes
una ret associativa valencianista degudament vertebrada. Tambe les dos
propostes s'esforcen en trobar-ne noves vies al Valencianisme Cultura, Civic
i Politic, de forma oberta i des de plantejaments de rigor intelectual.

(Cal dir, i alguns ya ho sabeu, que este discurs començaren en el Sur fa 3
anys i mig, i des d'eixe moment estem treballar en eixe sentit en varios
ambits, i lo que nos confirma en que estem en el cami correcte es que nos
hem trobat a atres valencianistes del Nort i del Centre que tambe han
aplegat a les mateixes conclussions que nosatros.)

El Valencianisme Cultural-Civic i el Politic, estan estancats des de fa uns
anys, perque despres de la desparicio parlamentaria d'UV, es produï un
moment de reflexio per als que es donaren conter de la situacio. La
conclussio es clara, cal unir-se, pero lo que no s'ha resolt es el cóm ni
tampoc, per a on tenim que tirar.

A tot asto no oblidem, que el PP està esforçant-se en rebentar el
Valencianisme des de dins, que existix un divorç entre el V.C. i el V.P. Que
el V.E. desconec als anteriors. I que els antivalencianistes (d'un i atre
orige) continuen alvançant les seues possicions dins de nostra Societat.

Pregue a aquelles persones que estiguen en la Llista Blava i que al mateix
temps formen part de la Seccio de Llengua i Lliteratura, i tambe a aquelles
que puguen influir d'una o atra manera en éstes, que tinguen en consideracio
la proposta que pase a fer, ben entinguda des d'una altura de mires propia
dels gestors de la Gramatica de la Nostra Dolça Llengua Valenciana, en la
dignitat que l'amor ad Ésta i a Nostra Patria els te que inspirar sempre:

Els membres de la Seccio anularien ,en prova de bona fe, la votacio que
introduix el canvi normatiu. A continuacio, la Seccio nomenaria a un numero
nous de membres per a garantir que les dos possicions ne tenen el mateix
numero de defensors,( la justificacio d'esta mida está en garantir que els
treballs posteriors s'aprobaran per conviccio, mai per impossicio, aixina
qui te que ixir guanyant es l'Idioma Valencià), seguidament, la Seccio
encarregaria a les persones que defenen cada possicio que confeccionarem un
estudi documentat i motivat a on desenrollen i vinguen a provar que la seua
tesis es la mes optima per a la supervivencia de la Llengua Valenciana. Que
es presenten els dos informes, i que es discutixen punt per punt, baix el
compromis de tots els membres de la Seccio de tancar l'assunt, i
d'assumir-ho plenament siga qui siga la decissio final, entenent-se que les
votades i la resolucio final siguen presses de forma llegal (estatutaria i
reglamentariament) i llicita (sense viccions patents o ocultes).

Esta formula o atra millor que de segur es dona, nomes preten que ixca
guanyant i reforçada la Llengua Valenciana, i no per a on van ara mateixa
els tirs. Que el Valencianisme Cultural i Civic es reforce en esta convicci,
i no que es puga dividir -encara mes- que es per a on de seguir asto
passaria. Que es puga donar la possibilitat de reconciliacio a destacats
patriotes, i no que es facen enemics de per vida. I que el Valencianisme es
reforce davant de l'Opinio Publica i dels antivalencianistes, i no que donem
un atre llamentable espectacul.

Per ultim m'agradaria deixar una pregunta en l'aire que no tots la tenen
contestada ¿Qui es mes traïdor qui trenca esquemes i perjuïns per a trobar
solucions per a que triomfe el Valencianisme o qui s'empenya en que Éste
continue estancat i decadent?

Crec que ha quedat clar que este mensage ix des de la bona fe, per lo sols
te sentit si els passos que es donen es fan en este requissit de validea, de
lo contrari els dos grups proponents incurriran en la responsabilitat
impropia de debilitar allo que defenen, i de debilitar les possicions
d'aquells que nos esforcem en racionalisar i potenciar el Moviment
valencianiste en totes les seues dimensions.

Tambe es fa mes que obvi, que el correu electronic es el pijor mig per a que
les persones es comuniquen, i mes si no es coneguen. Per lo que suplique que
els directament implicats intenten fer uns primers contactes, en un terreny
neutral (per eixemple la seu de l'AELLVA, en l'intermediacio d'una persona a
l'altura de les circumstancies i aprovada pels dos grups).

No tingam por en confiar en nostres propies possibilitats.

Quede a vostra dispossicio, en l'intencio de ser util,

Josep Ballester Soler
Alacant (Valencia)

6 de decembre del 2.002