INVESTIGAR ES REVOCAR

Entrevista a Ricart García Moya:

Una calorosa vesprada d un mes de Juliol, vaig assistir a una reunió en El Palamo, un barri de la Ciutat d'Alacant. Allí hi havia un home, que intervenía de tant en tant d'una forma breu pero brillant. No l'havia vist mai i no sabia qui era. Quan finalisá aquella reunió, m'endugui a banda al meu amic Josep Ballester, qui era l'amfitrio, i li ho pregunti. Me mirà en sorpresa, es ficà serio, i usant un to de veu reverent i respectuos pronuncià el seu nom ... Ricart García Moya.

Despres, en la conferen­cia que donà en el Grup fa uns mesos, me doni conte que Ricart no era nomes un desconegut per a mi. Tots coneguem la seua llavor pero ...

La persona no es important. ¿Qué mes dona a on he naixcut o en qué treballe? Soc un guerriller, com tu, com atres. Gent que realisa una llavor perque els que haurien de fer-la, la gent de les Universitats o de la Generalitat nomes fa catalanisme. La personalitat d'u no te interes. No importa si eres jove o vell. Yo aporte lo que se fer: hores de busqueda entre llibres, la docu­mentacio. No aporte idees. Reconec que, per eixemple, Chimo Lanuza te escrits en els que aporta un cos ideologic, pensaments, una doctrina de com ha d'actuar el valencianisme, pero yo no. No se. Nomes aporte proves, documentacio.

Lo que no acabe d'entendre es cóm una persona tan valencianista com tu, no escriu en valencià

"Si que escric en valencia ... lo que passa es que este valencià en el que es­cric ....tu t´assustaras. (esglayaras)"

Yo ya no m'assuste (esglaye) de casi res, li dic.

"Per eixemple, este llibre ha d'eixir ara i esta parcialment escrit en valencià. Pero es el valencià meu"

M'ensenya un llibre titulat "Historia del Idioma Valenciano", que sera publicat dins de poc i en el que se recopilen estudis i articuls elaborats per Ricart.

"Están dividits per epoques: de l'epoca migeval al renaiximent, en temps dels austries, borbons...

"Me conta que hi ha un llarc apartat en el que aporta documentacio de l´influencia de l'idioma valencià en Catalunya.

"Desafortunadament, despres aple­garen mals temps:"

Les llengües tenen un proces evolutiu natural propi, pero a voltes se veuen influenciades per atres llengües, com son les veïnes. El valencià, a finals del sigle XIX, començá a vore's influenciat pels Jocs Florals de Barcelo­na i açó inicià un proces de desviacio de lo que sería 1'evolucio natural. S'incoporà la geminacio, els apostrofs, els guionets enclitics, ... Yo intente enllaçar en eixe valencià que hi havia a principis de sigle i com seria sino haguera patit eixes influencies de les que parlava ades. No m'invente res. Soles do­cumente les paraules per escritors que no estaven baix 1'influencia catalana.

Conta-nos algo mes sobre el llibre

Es una contestacio, per eixemple a Lazaro Carreter (qui fon director de la RAE) que te un diccionari que es en el que estudien tots els filolecs i en el que diu que el nom de llengua valen­ciana ya no apareix documentat a par­tir del sigle XIV, en el que es substituíx per llemosi o catala. Com Alminyana estudia en "El Crit de la Llengua" fins a 1530 he buscat des d'eixa data. I hi ha molta documentacio. En este lli­bre demostre que hi ha gent que dogmatisa sobre la llengua valenciana quan, en realitat, no saben res. Tam­be hi ha un atre assunt important que tracta sobre la primera gramatica que diuen "catalana", Regles d'esquivar vocables, i que pressuntament fon escrita en el sigle XV. Aporte proves de que es una falsificació de 1920 ... la gent que lligga el llibre sabra, a mes, qui es el falsificador. Es, a lo manco, curios.

¿I que li diries a la gent que t´acussa d'indisciplinat?

Puix que tenen rao. Yo respecte les Normes d'EI Puig i espere que, poquet a poquet, vagen eliminant cata­lanismes del sigle vint que s'han introduit en elles com els guionets en els pronoms enclitics; o la conjuncio i en conte de y; ademés de paraules i for­mes com "vegà" o "vesprà". En el moment en el que una academia o institut autorisa una paraula deixa de ser una "espardenyà" per a passar a ser d'us normal.

¿Saps que estas creant esco­la? La gent te cita per a no se­guir la normativa.

Res mes llunt de les meues intencions. L'unica intencio que tinc es aportar do­cumentacio i ajudar a la gent a rebatre les teories i invencions catalanistes.

¿Cóm entrares en el valen­cianisme?

Sempre he tengut el sentiment de que els valencians som valencians i no castellans ni tampoc catalans. Estigui molts anys vivint fora del Regne de Va­lencia, tornant fa uns vinticinc anys. En aquells moments me junti en la gent que estava en ADIA. En eixa época estava de moda negar les Armes Reals Valencianes. Casi casualment, trobi un dibuix en el Louvre en el que apareixia Alfons el Magnanim en les barres, la Corona i el Rat Penat. Era un dibuix que no es coneixia i, a partir d'ahí comenci a investigar i a investigar en archius, biblioteques i resultava que hi havia un camp de treball grandissim. I aixina fins ara.

¿Cóm es ser valencià en Alacant?

Lo que no entenc es que algu que siga valencià no se senta valencià. Pe­ro aci, en Alacant, la gent ya no son valencians. Son castellans o "alicantineros". Els diaris, els mijos de comu­nicacio fomenten 1'antivalencianisme i sempre culpen de tot a Valencia. No importa que la Generalitat en els ultims anys s'haja volcat economicament en Alacant: universitat, carreteres, ofici­na de patents. I la gent que pressumix de valencianistes son, en realitat, ca­talanistes.

Hauras recibit pressions o amenaces:

Be, algo hi ha hagut ... pero preferix passar pagina i quedar-me en la gent que m'ha recolzat personalment, encara que no compartiren la meua ideologia.

Tot el temps que ha durat l'entrevista ha estat ple d'anecdotes:

"Esta semana he anat a l'Archiu de la Basílica d'Elig per a buscar docu­mentacio sobre una paraula que no ha­via sentit mai: "chuques" o aquella volta que "trobi un llibre en que apareix un frare valencià que els parla valencià als indios de California"o atra en la "re­fute la teoría que diu que Alacant no formava part del Regne de Valencia ni era valenciaparlant, per mig d'escrits de Judeus d'Amsterdam."

Tambe recorda una nit viajant des de Alacant fins a Sa­lamanca per a donar al sendema una roda de prensa en l´Ajuntament de Salamanca

"Que es a on està l'Archiu Nacio­nal de la Guerra Civil perque els cata­lans estaven demanant que els torna­ren la seua documentacio. Denuncí que lo que volien fer alli no era res en comparança en lo que ya havien fet en l'Archiu de la Corona d'Arago, que se'l que­daren i lo que havien de fer era tornar als valencians, aragoneses i vascs la documentacio que havien furtat." En 1993 "vaig trobar i fon publicat, un incunable del sigle XV en el que se dia que la llegenda de les barres de sanc era castellana, en contra de la versió que donaven els catalans. En l'any 2000 Martín de Riquer trau una investigació en la que diu lo mateix que yo, pero set anys despres. A mi no me feren ni cas i ad ell li dedicaren un suplement en El Mundo, en ABC ¿Per qué? Perque el primer descobriment el feu un blaver i no li donen importancia. Es la condena a l'ostracisme, tecniques fascistes."

No se si als llectors del SOM els ha ajudat esta entrevista per a coneixer un poc mes a Ricart. Yo, per la meua part, he d'afegir que ademes d'inferessant, la conversacio en Ricart fon molt divertida. Sap ficar una nota d'humor en tot. Pero tambe he de reconeixer que no fon capaç ni de que me confessara el seu lloc de naiximent:

"Soc del Regne de Valencia", insistix.

Maria Jose SOM de mayo 2004  nº 230