HISTORIA DEL REGNE DE VALENCIA

 Breu Historia del Regne de Valencia

Per: Vicent Garcia

Valencia 1994

 NAIX UN POBLE

138 abans de Crist, naix un poble.

Junio Bruto el fundà aprofitant una illa en la conca del riu Tirius, cridat hui dia Turia, i fon quan creà una gran ciutat, puix en el gran assentament inclui ya cansaes tropes lusitanes que hi havien estat combatint contra Viriato. A la gran ciutat la batejà en lo nom de VALENCIA, o cosa de gran valor, i es a partir d’eixe moment de l’any 138 abans de Crist, quan ya podem parlar de la Ciutat de Valencia i de sa historia. No m’ha segut possible determinar ni el dia ni el mes. Alguns historiaors l’han situat entre giner i març d’eixe mateix any. Yo crec que el dia i el mes no importa, lo verdaderamt interesant, es que en l’any 2004 Valencia tindra 2142 anys d’existencia. Es pot triar un dia i mes qualsevol, lo mateix dona el 15 de juny que el 12 d’agost, o atre mes i dia, a soles importa que mos represente a tots l’any 138 abans de Crist, i que puga ser el simbol per a celebrar la creacio de Valencia com a poble, i a ses habitants com a valencians, en el romà d’aquella epoca.

Ya establit el naiximent del nostre poble, resumixc una part de la nostra historia escomençant per l’epoca de la “Edat del Bronze”.

Tenint com a integrants, primer als ibers, que alcançaren lo seu major apogeig durant el sigle III a C. S’organisaven en tribus, es dedicaven a l’agricultura i al pastoreig i tambe eren verdaders artesans, com ho demostra la figura de la Dama d’Elig, feta en pedra calcarea, que hui en dia es troba en Madrid, i que esperem que mos la tornen.Foren tambe grans guerrers, resistint durant sigles l’acoso dels romans. Donà la seua costum de viure en tribus, tambe ses llengües i costums eren distintes i en diferencies desiguals en els llocs d’assentament, destacarem que els Contestans, Edetans i Ilercavons, estigueren en la futura Valencia. Ya es vea clarament que eren distints els principis de la nostra forma de ser, i tambe les paraules que mos deixaren com a principi dels dos romançs i que no pogue ser molt, puix hem de pensar que estem parlant del sigle III a C.

En el sigle VII a C. escomençaren a aplegar els fenicis i els grecs. En lo sigle VIII aplegaren els cartaginesos.

No es tenen noticies dels assentaments efectius o de poca o mija influencia, per lo que a soles els resenye, comprenent que si no ho fera quedaria retallà l’historia.

Foren els romans els que desalojaren als anteriors dominants de la pell de bou. I foren els romans primer, i despres els araps, els que mes influencia tingueren en Espanya i, per tant, foren els que mes historia cultural mos legaren.

En l’any 219 a C. o siga, 81 anys abans de crear Valencia, fundaren Morvedre, l’actual Sagunt, quin nom es canvià en l’any 1868. Fon Sagunt o Morvedre molt volguda pels romans, donà sa llealtat ad ells, soportant l’asedi que tingueren dels cartaginesos, manats per Anibal, durant els huit mesos que durà l’acoso. En premi de sa llealtat fon Sagunt la perla bonica i la mes aprecià pels romans en l’Hispania, i quels saguntins han guardat, respectat i conservat mentres han pogut, pero que ya no ho han conseguit ultimament, perque politicament interessava anular l’historia del Regne de Valencia. I acollint-se a la frase de “cientificament” han soterrat l’historia en marbres, sense adonar-se de que la llogica es la conservacio de la nostra historia, com aixi es fa en lo mon sancer.

Els romans estigueren en Espanya aproximadament 600 anys, romaniçant-la per tots els puestos i influint, com es veu, en unes parts mes que en atres i Valencia fon majorment privilegià al crear nostra capital i Morvedre. Amen de deixar-mos infinitat de soterraments, que mos donen tambe una gran diferencia en la comparacio de l’actual Catalunya i que mos mostra la llogica, i no la “ciencia” o “cientificament”, com vorem despres.

Tambe els Visigots estigueren durant tres sigles. Fon en la zona de Barcelona, i dic en la zona, puix encara Catalunya, i ni tan si vol Barcelona, existien i n’hi ha que dir esta zona, puix fon en eixe lloc a on s’assentaren i centralisaren com si fora sa capital, o be el nucleu central, o lloc de reunio, no quedant gran influencia d’est assentament en lloc de puesto.

Ya en l’any 585 queden opinions autorisaes i oscures memories d’alguns concilis, de l’alçament de Valencia en pro d’Hermenegilt per a la defensa del Regne. Allo mos fa pensar que Hermenegilt, que era rei de Toledo, tambe fon rei de Valencia, perque Valencia era un regne o perque ell el va crear. Siga d’una forma o d’atra, com a tal i des d’eixa fecha, aixi se li pot considerar i donar-li categoria de regne com a tal, i com si la donaren els araps. Estos pocs datos, pero llogics, els he tret de la “Historia de Valencia“, de Francesc Danvila, edicio de l’any 1864, quan encara quedaven alguns datos que en el temps s’han anat perdent en l’ajuda d’alguns a quins no entenc com, siguent valencians, poden desijar la perdua total de l’identitat, personalitat i respecte. Pensen que molts dels llibres valencians que poden quedar i que donen alguna llum sobre la nostra historia, han segut arraconats en les mes profundes estanteries sense fiches.

Mentres, han proliferat les histories en els tituls de “Païs Valencià”, nom que mai ha segut titul, a soles ha segut el nom de batalla dels que volen incluir-mos en una nova formacio de govern, fent-mos perdre nostra historia, a canvi de canviar-mos d’amo, puix hi ha que comprendre que si hui s’aprofiten els del centro, si canviem, els atres s’aprofitaran tambe i ademes mos canviaran lo nom.  I aixi apleguem en pocs datos pero en un poc d’alegria per anar adonant-mos de la nostra historia, a soles un poc, puix el meu objectiu es el de recodar als valencians que existixen molts llibres escrits per i per a valencians, i que es una llastima que el valencià s’adone de la seua historia per lo que diuen els interessats en carnviar l’historia del Regne de Valencia per l’historia del Païs Valencià. Esta ultima frase o nom de l’historia, en una forma d’incloure-mos  en una opcio politica que, com es veu, a soles beneficia als que son premiats. Als que no mos dediquen ad allo i que res mes disponem del patrimoni que mos deixarem els nostres antepassats, a soles tenim que perdre-lo, i aixo no ho podem consentir.

I aixi apleguem al domini dels araps, que escomençaren a entrar en la peninsula en l’any 711, any que mos servira de base per a notar les grans diferencies entre les dos zones, sempre sense acritut, pero aixo si, tractant de donar al “Cesar” lo que es del “Cesar” i a Valencia lo que es de Valencia.

Es important dir que Valencia fon conquistà pel Cit en l’any 1094 i estigue en Valencia hasda la seua mort en l’any 1099, rodejant-se de valencians, castellans i araps.

Carlomagno creà la Marca Hispanica, territori al NE. de la peninsula, guanyat pels francs als musulmans, en les zones a les que el va impondre lo nom que direm a continuacio, com per eixemple: Ausona, Cardona, Caserras, Alto Segre, Urgel, Pallars, Ribagorza i Barcelona.

Diuen alguns historiaors que l’ultima si que fon tambe creà per ell, i potser  que aixi siguera, tota vegà que els anteriors mos parlem de la Marca Gotia.

Yo per la meua part ho done per bo, puix lo que mes em preocupa en l’historia de Valencia. Per allo lamente molt tindre que parlar d’atres en qui sempre hem estat junts, pero no rebolicats.

No tenim datos de que fora anteriorment Barcelona com a tal, i prenint com a base la fecha de 585 com a creacio del Regne de Valencia (no oblidem al rei Hemenegilt), no podem evitar, els valencians, el fer una chicoteta operacio matematica i cromprovar que Valencia ya era regne 216 anys abanas de que es creara Barcelona, i 673 anys abans que Catalunya.

Vejam tambe la diferencia de 534 anys que mosatros els valencians estigueren baix l’influencia dels araps, pero potser be atesos, puix mos consideraren Regne i com a tal mos tractaren. En canvi, Barcelona a soles estigueren 90 anys, ya que en en l’any 801 s’inclui en la Marca Hispanica baix el domini del rei franc Carlomagno. El comtat de Barcelona era el comtat de les  malees i els elms, en una sola missio, la de guerrejar en el fi de detendre als araps per a que no passaren a França. Durant tot els temps que estigueren els araps en Valencia, mos consideraren com a Regne i, com no, yo suponc que els francesos tractaren als barcelonesos com a mercenaris.

Els araps foren prou rentables per als valencians i per a Valencia, ensenyant-mos oficis dels que podem estar orgullosos,  puix fon el principi de la fama que hui hem conseguit durant tants sigles. Moltes coses mes mos ensenyaren i crearen, pero escomençare pel nom dels pobles que fundaren i que escomencen per “Beni”, que significa fill, com per eixemple, Benimamet, Beniferri, Benimodo, Benitachell, Beniopa, Beniparrell, etc...

El valencià, a traves dels sigles passats en els araps, practica sa politica de conviure en tot lo mon, unit pero no rebolicat, en lo que opte una tranquilitat. I per a confirmar que Valencia fon regne en l’epoca arap he triat alguns dels reis, reconeguts per les gents que tracten d’amagar l’orige del Regne de Valencia, per a donar-li lo seu naiximent en l’any 1238, que fon la rendicio del Regne Moro de Valencia al rei aragones Jaume I El Conquistaor.

                                  

Any 799-800, fon rei Leovigilt

                                    Any  800, fon rei Abdala I

                                   Any  985, Yterin

                                   Any 1002, Almanzor

                                   Any 1014, Viveca

                                   Del 1021 al 1065, Abdul Al-Alz

                                   Any 1076, Abubeca

                                   Any 1085, Al-Gadir

                                   Any 1114, Ibn-Mardanix “Rei llop”

                                   Any 1172, Ibn Mardanis

La fecha que apareix anteriorment es la de la seua mort. Atres, dels quals no he pogut determinar les feches, son:

Muza Yrsen-Abdel Mali, Abderraman III, Ofiman, Sulimar Abdala Maomete i Almandil.

Per supost que encara n’hi ha mes, pero no m’ha segut possible trobar, potser pel desig de que no apareguen, pero es lo mateix, en els sucrits ya sobren per al meu contingut.

No cap mes que una llogica, i es que la diferencia de cultura entre la de Barcelona d’aquella epoca i la del Regno de Valencia, està a favor del Regne.

No hem d’oblidar que el valencià es despert, sagaç, cordial, donant-li una ventaja gran per a mamprendre, en lo que han perfilat un romanç  que te mes força que el dels demes, per allo escomença trencant les normes del baix llati i alvança ya abans del 1238 en la creacio del seu romanç, el futur idioma valencià. Aço succeia entre els sigles VIII i IX. Atre tant el succeia al serrà en lo seu romanç i era mes dificil als barcelonesos, puix lo seu servilisme al rei franc, els obligava a crear un romanç entre barceloni i franc.

De totes maneres hi ha que pensar que era molt dificil poder adquirir en eixes condicions SU tan “cacarejà cultura” i que no podien estar preparats per a dur-mos als valencians lo seu idioma, la llengua o el romanç, basant-se en que mos reconquistarem.

¡Per favor senyors! La Reconquista fon del Rei d’Arago i fon apoyà per lleitadans, tortosins i atres, al remat, per tots els comtats de la Marca Hispanica, ademes de navarresos, en cantitat molt superior al numero conjunt d’aragonesos i el dels ara cridats catalans. Hi hague gents de tots els puestos, podriem dir del mon sancer.

Per ser la Reconquista religiosa, una disputa entre religions, els que lluitaren per les creencies catoliques, quan rematà la contenda tornaren a ses terres, cases o feudos, quedant-se a soles els que pensaven en lo seu lucre personal.

Per allo, si repasem el “Llibre del Repartiment”, pronte podrem endivinar a qui no els debem res, puix ya se lo cobraren als araps o als valencians d’aquella epoca. I aixi apleguem a l’any 1238, fecha en que aplegà el Rei En Jaume I d’Arago, de Mallorca, de Valencia i Comte de Barcelona. ¿No els extranya a vostes, meus volguts llectors, el fet de que hagen senyors que presumixen de que als valencians els catalans mos feren regne, i, no obstant, no foren capaços o no pogueren fer-se ells mateixa mai regne, i es quedaren a soles en contat?.