IMPERIALISME CATALA

Autor: Ferrer

Lo dels catalans es una cosa malaltuça. Yo pense que en el fondo –i per molt que la desprecien- senten un gran complex d’inferioritat cap a Espanya. En el sentit de que Espanya fon una superpotencia fa sigles, dispongue en el passat d’un imperi de dimensions planetaries a on mai es ponia el Sol. I clar, els catalans, que son envejosos per naturalea, no volen ser menys i tracten de fer un colonialisme de Monopoly, de construir un imperi de mig pel. El proyecte ya ha canviat de nom tres voltes (Catalunya, Països Catalans, Eurorregio) i el resultat es zero. Ara i ades vejem una actitut imperialista cap a Valencia. Catalunya veu a Valencia com a la seua particular Cuba.

Primer Pasqual Margall amenaça en portar al tribunal a José Luis Rodríguez Zapatero per dur a Brusseles una versio de la Constitucio Europea traduida al “valencià”. Despres Josep Lluïs Carod-Rovira amenaça en retirar el recolzament d’ERC als presupostos si ZP no retira eixa “traduccio” o aclarix que l’Idioma Valencià no existix. Despres, Jordi Pujol confesa lo que tots sabiem: que arribà a un acort en Eduardo Zaplana per a fer oficial el català en el nostre païs, a canvi de donar la governabilitat d’Espanya a José Mª Aznar. I es que tant “mireusté” que parla català en l’inmitat, com “Zapatitos” i el tripartit nacional-socialiste odien Valencia a mort.

“Son els catalans el lladre de tres mans”, ya ho va dir Francisco de Quevedo. Mos neguen l’aigua, mos diuen que som catalans del Sur i damunt no volen que el Valencià siga una llengua europea. Despres vindran en el rollo de sempre: “que si som germans, que cal cooperar, estar tots junts, que som el mateix poble...” ¡Puix sort que som el mateix poble perque si no ho arribem a ser no m’imagine lo que mos farien! Si alli en el Nort creuen que a base d’agredir a Valencia, conseguiran la nostra amistat es que estan tocats de l’ala. Els catalans son aixina; imperialistes, llops, pirates, lladres la mentalitat dels quals es “lo meu es meu i lo teu es meu tambe”.

Pero totes estes humiliacions mos passen als valencians per votar a les coalicions catalanufes com a PSOE-ERC o PP-CIU que sols veuen en Valencia una moneda de canvi entre Madrit i Barcelona. Tot aço es resol fent tres coses.

1er. Votant en massa a una Plataforma Valencianista per a que entre a les Corts.

2on. Fent un referendum a on els valencians deixem claret que volem una Llengua Valenciana independent del catala.

3er. Fent exactament el mateix tipo de politica chantagista que està fent CIU i ERC, de tal modo que els sociates i peperos s’hagen d’agenollar front a la Plataforma Valencianista. Si ells juguen brut, mosatros tambe. En l’amor i en la guerra tot val.