IDENTITAT I NOM DE LA LLENGUA

Autor de l'articul: Joan Sancho i Gea

El valencià es una llengua perque aixina ha tengut sempre consciencia el nostre poble i els nostres escritors, tant en les epoques passades com actualment. I per aixo nomes hem de recordar a Ausias March, Bonifaci Ferrer, Jaume Roig, Isabel de Villena, Antoni Canals com a mostra de l’epoca classica, Josep Nebot i Perez, Carles Ros, el pare Lluïs Fullana, Miquel Adlert en el passat mes o manco recent, o actuals com Artur Ahuir, Voro Lopez, Manolo Gimeno, Chimo Lanuza, Antoni Fontelles, Joan Costa i Catala, mossen Josep Maria Guinot i Galan, mossen Alminyana o Xavier Casp. I de tots ells nomes vullc recordar que el mateix Joanot Martorell en el prolec de l’inmortal Tirant lo Blanch expon que l’escriu en llengua vulgar valenciana per a que el poble d’on ell es natural es puga alegrar i molt ajudar.

¿Poden haver mes mostres d’una consciencia colectiva de tot un poble de parlar una llengua, encara que pareguda, diferent i diferenciada que qualsevol atra i en un nom comu a tots ells i en totes les epoques com es el de LLENGUA VALENCIANA?

Actualment, i des de la decada dels anys 80, estem sofrint un atac des de les escoles forjat a partir de l’adestrament d’un grup de mestres realisat en la mateixa Universitat de Valencia en l’epoca en que Ramón Lapiedra era el rector, que en lloc d’ensenyar estan adoctrinant.

El poble valencià no te res en contra del poble catala, pero tot el soport tant economic inicial, com l’infrastructura pancatalanista en Valencia te un orige i un fi comuns i que no es atre que l’afa imperialiste en metodos mes propis del mes pur estil d’adoctrinament fasciste que una atra cosa

Crec que he dixat ben clar la consciencia de llengua i de cultura propia que este poble valencià ha tengut a lo llarc dels sigles i en ningun cas comparables ni al cas andalus, mexica, argenti, etc., respecte del castella, puix mai han tengut ni consciencia de llengua propia ni lliteratura diferent i diferenciada de la castellana, cosa que si hem tengut els valencians. I per si aço no fora prou encara, recordare que l’ordenament juridic actual aixina ho testimonia tant en el diari de sessions de les Corts Generals del 31 d’’ctubre de 1978 quan estes ultimes aprovaren la Constitucio Espanyola i al referir-se a la disposicio final que diu que sería traduida a les llengües oficials d’Espanya i entre elles consta la llengua valenciana, tambe està l’articul 7 de l’Estatut d’Autonomia i la Llei de 1983 d’Us i Ensenyança del Valencià que com a nom de la nostra llengua unica i exclusivament es el de LLENGUA VALENCIANA.