LA LLENGUA NO SE PACTA, SE DEFEN

Autor: Manuel Latorre Castillo  Vegen els titulars que d'un temps a esta part esta donant la Real Academia de Cultura Valenciana pel seu mes que sospitos acostament a la AVLL, m'enrecordava de la campanya que des d'el GAV varen fer en contra del dictamen que Les Corts Valencianes, en el vot a favor del diputats de UV, havien encomanat el 17 de Setembre de 1997 al Consell Valencia de Cultura. Durant el proces de consulta que se va obrir, el GAV va ser l'unica entitat convidada que se nega a participar en lo que intuïen no era mes que una farsa orquestada per tal de llegitimar la traïcio. Una traïcio sense parango possible que culminà en la creacio de la Academia Valenciana de la Llengua el 16 de Setembre de 1998. Varen ser els unics que se manifestaren davant de la seu del CVC obligant a eixir als academics en furgons policials. En l'acte solemne de constitucio de la AVLL celebrat en el Palau de la Generalitat ya se va vore qui estava dins del palau i qui fora protestant. Juan Gª Sentandreu, llavors president del GAV, va ser el primer en eixir al mijos a denunciar lo que se mos venia damunt. En la reintroduccio unilateral dels accents en les Normes de El Puig en Juliol de 2003, la RACV donava el primer pas d'un acostament antinatural, innecessari i no mes comprensible atenent a necessitats economiques. En l'expulsio dels mes destacats i historics membres de la Seccio de Llengua i Lliteratura, Chimo Lanuza, Toni Fontelles, Leopolt Peñaroja, Manolo Gimeno i Josep Giner, i en la mort del pare Costa, el maquiavelic colocador d'academis en la AVLL, Boro Lopez quedava com a unic filolec en la casa. En la participacio del Decà de la RCV, Vte. Simó Santoja, en un simposium sobre el Llibre dels Fets organisat per la AVLL , s'obria una etapa de normalisacio de relacions entre ab dos academies. A lo que ajuda des d'el primer moment en entusiasme Enric Esteve convidant a Abelart Saragossà del Institut Interuniversitari de Filologia a donar una conferencia en al mateixa seu de Lo Rat Penat o enviant a Marta Lanuza a participar en un acte en la Universitat a favor de l'acostament. Pareix ser que en la presencia de Simó Santonja i Enric Esteve en l'acte de nomenament de Ramon Ferrer com a president de la AVLL i les posteriors declaracions d'ab dos a on no amagaren la seua predisposico per arribar a acorts en l'academia catalanista, se tanca un nou circul de traïcio. Circul que si no l'impedim mosatros termina per convertir-se en la soga que aforque a la Llengua Valenciana, pot ser que definitivament. La gravetat de la situacio deuria de ser suficient per a que tot lo que queda del moviment valencianista fora de l'ombra del PP s'unira com en atres temps. Per a que junts i en previsio de que els indicis se convertixquen en fets, anaren buscant un nou ent de referencia per a les Normes de El Puig. I si ni en la que pot ser l'ultima batalla en defensa de la Llengua Valenciana som capaços de conseguir-ho, tal volta mos mereixcam tot lo que os esta passant. Lo que si es segur es que el Grup d'Accio Valencianista va a lluitar-la, encara que siga a soles, perque hui, com ahir ¡¡LA LLENGUA NO ES PACTA, ES DEFEN!!