L´absencia de llimits de
l´egocentrisme catalaniste, fa que, erigits en el melic del mon,
s´autoconcedixquen la potestat d´inventar-se el passat historic, encara que
tinguen que anar a calbots en els fets reals. Com vorem, s´atrevixen en tot,
sense deixar rama verda. I lo mes penos es vore als acatalanats valencians
fet-los el caldo gros.
Entrem en faena. Sabem que la denominacio “Corona d´Arago”, es el nom historic que
es va consolidar, per a nomenar a un conjunt canviant de pobles, que per
diverses raons compartien monarca, cada u dels quals, contava en institucions
d´autogovern i lleis propies. Valencians i catalans, entre atres, formarem part
de la Corona
d´Arago.
Pero el nom historic de “Corona d´Arago”, no
els fa gens de gracia als catalans. El nom deixa erm el seu ego. ¿Com pot ser
que en el nom del conjunt no aparega Catalunya? ¿Perque “Corona d´Arago” i no
“Corona de Catalunya”?
Joan Corominas, en la p 27 de “El
que s'ha de saber de la llengua catalana”, escriu: “Aquestes terres pertanyien a l'anomenada Corona d'Aragó (de fet s'hauria hagut de dir Corona de
Catalunya, país dominant en la Confederació i identificat amb aquesta en terres
estrangeres)”. Comprovem com, amollant la mentira de que en terres
estrangeres, la Corona
d´Arago, era identificada en Catalunya, Corominas, deixa constancia de la
confabulacio del passat en contra dels catalans. I ¿qué fer si la Historia real no els
agrada? ¡Se n´inventen una atra i es queden mes amples que un palloc! Vegem
que, com escampar lo de “Corona de Catalunya”, podria ser perillos, per que mes
d´un aniria a bacs de riure´s, s´introduix sutilment una atra mentira ya mes
estesa: la famosa “Confederació”.
Anem a vore, com una de les
estrategies del catalanisme, per a evitar el nom historic, es intentar el seu
descredit. I tornem a trobar-nos en el nostre “il.l.lustrissim” Ferrando, que
en el seu llibre “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians” diu: “L'expressió “Corona d'Aragó” només es
generalitzà a partir del segle XVI. Abans fou utilitzada molt esporàdicamént a
Valéncia i Mallorca, i molt rares vegades a Catalunya”. Anem a demostrar,
que eixa afirmacio, no es mes que un atra, de la tira de falsetats i mentires
que componen el llibre citat. Anem a vore, com ya en el s.XIII, s´usa
l´expressio “Corona d´Arago”, sent les cites del s XV, innumerables.
Del sigle XIII, les trobem en
l´articul“Fuero de adscripción por Jaime
II de las villas de Orihuela y Alicante a la corona de Aragón” de Juan
Manuel del Estal. L´any 1296, Jaume II es compromet, a no separar mai Alacant de la seua
Corona: “...a Corona regni Aragonie et a dominio nostro”. Del mateix any, es
la provisio per a Oriola: “De non
separanda villa d'Oriola a Corona
Aragonum”
Corresponents al sigle XIV, en
l´“Arxiu virtual Jaume I”, trobem, de l´any 1310, un document paregut als anteriors, respecte de
Vila-real: “…quod dictus locus sive
popula Villeregalis, sit semper de corona
Aragonum,…non possit a dicta corona
Aragonum aliquatenus separari” De 1380 i “dados para los catalanes en Grecia”, segons la “Colectánea
paleográfica de la Corona
de Aragón” son els “Capitols d´Atenes”. El text consta en “Los navarros en Grecia y el Ducado catalán de Atenas en la época de su
invasión”, de Rubió i Lluch. En la p.243 llegim: “…sacra reyal magestat de la sacra
corona daragó que li placia a la sua reyal magestat que al dit Notari
dimitri rendi…”. Tambe trobem l´expressio “sacra sancta Corona d´Arago”.
Com vegem, no es que els catalans no parlaren de la corona d´Arago, ¡la feen
sacro-santa!
I del XV, aportem eixemples
catalans: Pel llibre “Colección de
documentos inéditos del archivo de la
Corona de Aragón”, sabem que a 19 de juny de 1411, “lo
parlament general del principat de Catalunya”, escriu al rei de Castella, “sobre lo fet de la successio dels regnes e
terres de la corona reyal Darago”.
El 23 de Febrer de 1412, “Lo parlament general del principat de Catalunya”
escriu “Al reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb”, parlant de “lo pretes dret del dit don Frederich en la
succesio dels regnes e terres de la dita real corona Darago”. Los “diputats del General e consell
representants lo Principat de Cathalunya”, escriuen el 25 de Febrer de 1461: “Nosaltres e nostre consell aquest Principat
representants inseguints e imitants los vestigis dels predecessors nostres qui
res pertinent a la fidelitat de la real corona
Darago…”. A 8 de juliol de 1462, els “deputats del General del
Principat de Cathalunya”, escriuen: “…e
procurar bona unitat e repos en aquest Principat a lahor de Nostre senyor Deu servey
de la real corona Darago” En el
llibre “Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempo de don Juan II” llegim que
l´onze de juny de 1462, “los consols e concell general de la vila de Guissona”,
escriuen a “los diputats del General e consell lur representants lo principat
de Catalunya, parlant de “La constant
fiducia e innata fidelitat dels cathalans la qual ab los ilustrissims senyors
Reys Darago…”, aixina com de “los
innumerables serveys que lo Principat en ampliacio de la reyal corona Darago…”
Eixemples valencians del XV, ne trobem a
manta, fullejant el llibre “Epistolari de la Valencia medieval” i el “Llibre de memories”: “…Realmes e terres de la Corona de Arago, puix lo Senyor Rey En Marti
era pasat de la present vida en laltra”, “…drets de justicia que la Corona
Darago havia del dit Realme de Sicilia”, “…lo qual lo
General Parlament dels Regnes e terres de la Corona
Darago …”, “…mossen sent Vicent, patro singular de la
ciutat de Valencia, e a exaltacio de la precellent Reyal Corona Darago…” “…bo e necesari servar fealtat e guardar la ciutat
a la Corona Real
de Arago…”, “… exalçament de la gloriosa corona de Aragó… unit tot, empero, a la fidelitat de la real corona de Aragó.”
Hem comentat, que l´intencio del
catalanisme intentant el descredit de l´expressio “Corona d´Arago”, no preten
mes que justificar, la seua substitucio per la ahistorica e interessada
“Confederacio Catalano-Aragonesa”, de la qual parlarem mes extensament.
I per a acabar per hui, denuncie per segon
volta, que en la pagina web de les Corts valencianes, entrant en “Coneix les
Corts”, s´accedix a “Passeig per la
història”. Ahi es parla d´un “regne de València…dins de la confederació
catalano-aragonesa”. Vegem que, els qui haurien d´actuar com a
representants del poble valencià, es venen a lo mes cerril del catalanisme (ni
Ferrando s´atrevix a gastar l´expressio en el seu llibre, parlant nomes d´“una "federació" de quatre
entitats jurídiques sobiranes -Aragó, València, Mallorca i Catalunya”). I
es que el sentiment valencianiste dels irresponsables que manen actualment, es
mes fals, que l´existencia historica de la dita “confederacio”. Es de supondre
que, algun dia, les urnes els faran pagar tot el mal que fan i deixen fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario