Per Xavier Gimeno Alonso
Extraído de Internet
3. Apunts biografics d´Ausias March
3.3 Casament d´Ausias
Es casà tart, tenint quaranta anys – edat alvançada per a l´epoca -,
contraent matrimoni per primera volta ab Isabel Martorell i Montpalau (1437),
filla del cavaller de Gandia, Francesc Martorell, que havia segut Jurat de
Valencia i cambrer del rei Marti d´Arago. Isabel era germana d´un atre
important escritor valencià, Joanot Martorell, l´autor del famos Tirant lo
Blanch. El seu primer matrimoni fon molt curt, Isabel mori en 1439, sense
deixar descendents. Als quatre anys (1443), contrau novament matrimoni ab Joana
Escorna i Castellà, de vella familia valenciana, filla de mossen Bernardo, que
fon Jurat i Justicia civil de Valencia i senyor de Pedreguer, aportant una
considerable dot en importants interessos en Denia, Ontinyent i Ayora. En 1450
es traslladaren a la ciutat de Valencia, a on havien adquirit una casa, en el
carrer de les Avellanes, hui carrer de Cabillers, pero a finals de 1454 mori sa
dona Joana, fent hereu universal al seu marit, pero sense haver tingut un fill
en els onze anys de matrimoni; sent soterrada, com Isabel, en el monasteri dels
flares de Sant Jeroni.
De les seues dones poca cosa se sap, a no ser que siga per documents
oficials, com actes notarials. La vida amorosa d´Ausias March està envoltada de
misteri, ya que es casà dos voltes i tingué cinc fills, pero illegitims, de
diferents dones (Francesc, Joan, Joana, Pere i Felip).
Dels cinc fills borts, el primogenit, Francesc, es creu que fon el seu fill
predilecte. Fullana diu que possiblement el llegitimara, ya que apareix un
document oficial ab el titul de “Mossen” que naixeria segurament abans del seu
primer matrimoni, sent Ausias fadri, puix en 1444, es a dir, set anys despres
del seu segon matrimoni li encarrega a Francesc algunes responsabilitats i li
delega mes tart, algunes qüestions com percebre els emoluments per
l´assistencia a Corts. Es creu que mori abans de son pare ya que no el nomena
en el seu testament, en canvi nomena als atres fills no llegitims donant
condicions a Joan; propietats a Joana i diners a Pere. Tambe nomena a Felip,
dient que es fill d´ell i d´una esclava de sa propietat de nom Marta,
revocant-li cap llegat, a soles per a aliments. No volent que els seus bens
foren a parar a la rama dels March de Catalunya, nomena al donzell Jofre de
Blanes (nebot de Joana Escorna i Justicia de Valencia, fill de Castellana
Escorna), el seu hereu universal; deixant tambe diners als seus sirvents i
esclaus, distints llegats als seus escuders i d´otorgar la llibertat als seus
esclaus.
La seua mort fon el 3 de març de 1459 en la ciutat de Valencia, als
xixantados anys, Ausias va ser soterrat en el cementeri de la Catedral de
Valencia, en la capella dels March, dient el document: “en la claustra de la
Seu, prop lo Capitol”. Tambe vullgué que es traslladaren les restes de la seua
dona, Joana Escorna, del monasteri de Sant Jeroni de Gandia “on yo vull esser
soterrat” i tambe que figuraren els escuts d´ell i de la seua dona. Les seues
despulles descansen baix una artistica llosa proyectada per En Manuel González
Martí i realisada a expenses de l´Ajuntament de Valencia i de Lo Rat Penat en
1950, emplaçada als peus de l´antiga capella dels March.
No hay comentarios:
Publicar un comentario