L'IMPORTANCIA DELS NOMS

Autor de l'articul: Joan Costa

Valencia, tant territorial com historicament, es una part d'Espanya, com Espanya ho es d'Europa. Aixo no es una opinio, ni una expressio de voluntat politica. Es un fet. Que Espanya, l'antiga Hispania, o Iberia, o Hesperia, haja estat mes o menys dividida a lo llarc de l'historia en diversos estats, com ho ha estat Europa, no li lleva res a eixa realitat, fonamentalment geografica i conseqüentment historica, expressada pel nom.

Lo que Valencia, en canvi, no ha segut mai es una part de Catalunya, des de que Catalunya es Catalunya i Valencia es Valencia. Ser valencians implica automaticament ser espanyols i europeus, com ser marroqui, per posar un eixemple, implica automaticament ser magrebi i africà. Pero ser valencians no passa, ni ha passat mai, per ser catalans. Si som espanyols, ho som com a part d'un tot. Aceptar la denominacio de implicaria una relacio subordinada com a part de Catalunya, lo qual equivaldria, exactament, a lo mateix que si aceptarem la denominacio de , es dir, una part integrant de Castella; en un i atre cas, part d'una part equivalent, quan tant el Païs Catala com Castella son, a lo mes, els iguals de Valencia, no un tot al qual pugam pertanyer. Mentres es mantinga una unitat territorial i politica, som una part d'Espanya. Pero, si eixa unitat es trencara, deu quedar clar que no som ni catalans ni castellans, simplement valencians. Eixa es l'importancia dels noms.

Per aixo, dins d'una unitat de l'Espanya de les autonomies, es intolerable per a qualsevol valencià que, be siga Castella, be el pais catala, mantinguen pretensions de soberania, de possessio o de predomini sobre Valencia, encarnades en la prepotencia i manipulacio dels interessos valencians, siga des de Barcelona o siga des de Madrit. Qualsevol servilisme als poders factics provinents d'eixes dos instancies, en tant que catalana i castellana, es una traicio al poble valencià, a la seua historia i a la seua identitat.

Esta es la rao mes fonda del perqué la qüestio de la llengua ha resultat i seguix sent tan important i tan polemica. Representa el ser o no ser de Valencia i del poble valencià com a tal. Tant si nos castellamisem, com si nos catalanisem, haurem caigut en l'anulacio de la nostra personalitat i representativitat com a poble o nacio historica

Des de l'absolutisme borbonic, que suprimi per molt de temps la denominacio de regne per a Valencia i bandejà la llengua valenciana de tots els documents oficials, els valencians no solament perguerem els nostres furs i antics privilegis, sino hem patit les conseqüencies anuladores d'un centralisme que era, de fet, eminentment castellà i castellanisant. Practicament nos feren oblidar la propia historia i el paper important que Valencia tingue en el pas de l'Edat Mija a la Moderna, com a ciutat i territori mes poblat, mes ric i mes culturisat de tota Espanya. Prova d'aixo: un esplendoros sigle d'or, del que queden, com a monuments arquitectonics, la magnifica Llonja i el Palau de la Generalitat i, com a monuments lliteraris, les obres universals dels nostres classics. Primers en traduir la Biblia a una llengua romanç, primers en fundar un hospital psiquiatric, primers en tindre un Consulat de Mar, primers en instaurar una taula de canvis, primers en introduir l'imprenta, primers i unics espanyols en tindre dos papes en el curt espai de quaranta anys, primers en contribuir economicament a la presa de Granada, i unics en finançar l'expedicio de Colon al Nou Mon, per ma del valencià Lluïs de Santangel.

Per a la nostra desgracia, l'unica reaccio de certa entitat a la degradacio sistematica de la nostra personalitat historica com a poble, ha vingut inspirada de fora, acompanyada d'un intent descarat, igualment sistematic, d'incorporar-nos a un atre domini i a unes noves sumissions. L'arma que s'utilisa es igualment la llengua, una llengua que es declara per principi identica a la notra, s'adherix a ella com una planta parasita, li chupla i digerix totes les seues substancies i, despres de deixarla com una corfa buida de vida i contingut, es presenta al mon com a l'unica que representa llegitimament el nostre parlar i el nostre ser. Perque al tall de la llengua ve tot lo demes. Per aixo es important llevar-li el nom, que no siga mai reconeguda com a una llengua que ha vingut i te un nom propi. En este cas el nom ho es tot.

Els qui defenen i promouyen la catalanitat de la llengua valenciana estan contribuint, i a penes es pot dir que inconscientment, a un proyecte agressiu, cada volta mes clar i definit, de convertir Valencia en una sucursal, en una provincia, en el domini d'una regio, la qual te evidents pretensions de formar un estat independent, quan les circumstancies li siguen favorables, i que d'eixe estat siga part l'antic Regne de Valencia baix el nom de Pais Valencià. Una atra volta el nom adquirix un pes i una importancia determinants.

Als qui son curts de vista, o ignoren casi tot de lo que està passant, els pareix que aço no es mes que una qüestio de noms, una guerreta de simbols, un joc irrellevant que nos du a perdre el temps, una esgrima verbal sense importancia entre partits politics.

Pero estan somoguent-se tots els vells fonaments i les velles idees a un ritme acelerat. Europa ha canviat, Espanya ha canviat, i encara es mes lo que canviaran. I, en eixe canvi, hi ha nacions i regions, que volen eixercir un fort protagonisme, que l'estan eixercint fins a on les deixen. Valencia, pert, en canvi, no solament el TAV, sino practicament tots els trens del futur, mentres que d'un costat i de l'atre l'estironen com a peça de roba en rebaixes, la chafiguen i trocegen com a camp conquistat, com a boti de guerra.

I tot perque nos hem deixat posar noms i etiquetes de llengua, que nos han reduit al no res. En els ordenadors dels poders oficials el nostre nom no consta i, per tant, no contem, no existim. Uns atres prenen decissions sobre el nostre present i futur, nos usen sense empaig com si forem moneda de canvi, nos despullen la casa, nos neguen els diners que son nostres i que van a parar a fer rics als qui ho son ya prou mes que nosatres. ¡L'importancia de tindre i mantindre, en les ungles i dents si es precis, una llengua i un nom!.