LES BANDERES NO REPRESENTAVEN ESTATS

 

Per: Josep Boronat Gisbert

Una atra ficcio s’està afegint a les falsetats historiques d’una Confederacio entre Arago, Valencia i els comtats catalans, i sobre l’orige catala de les barres d’Arago, ya comentaes.

Est atre erro –conectat als anteriors- es la suposicio o asseverament de que, en algun temps, Arago, Valencia i Catalunya han tingut la mateixa bandera. Es este un assunt que conve tindre clar: durant l’existencia juridica del Regne de Valencia, les banderes NO EREN SIGNES REPRESENTATIUS de regnes, nacions, comtats o imperis.

Les banderes s’usaven com a insignia “personal “ o “familiar” del rei, senyor feudal, marques, comte o princip, o com a distintiu de les ciutats o viles, i d’unitats d’eixercit. Pero no s’usaven representant l’entitat juridica o politica que tenia per senyor una determinà persona: i molt manco quant este senyor ho era simultaneament de varies d’estes entitats independents. Es aclarior, per a comprendre esta mentalitat migeval, un fragment de “Las Siete Partidas” (1625) del Rei Alfonso X el Sabio, gendre de Jaume I: Partida 2ª, Tit. 23: estandarts, pendons, banderes, senyeres, tot son insignies que poden usar determinaes persones, pero no ensenyes territorials o nacionals.

Com a signe representatiu d’entitats politiques, lo que en l’actualitat denominem Estats, les banderes son de creacio o adopcio relativament moderna.

En França, el rei portava la blanca de la familia borbonica. La ciutat de Paris tenia els color blau i grana, i en 1789 v’afegir el color blanc del rei, quan Lluïs XVI realisà la famosa visita a “l’Hotel de Ville”. I esta bandera de Paris fon mes tart, en el sigle XIX, la que es v’adoptar definitivament com a ensenya nacional de França per Lluïs Felip I (1773-1850).

En Espanya, fon el rei Carles III (1759-1788) qui va crear la bandera nacional, per Decret de 28 de maig de 1785. No l’havia tinguda ni en temps de Felip II.

Pero d’este fet conve coneixer algunes circunstamcies que son alliçonaores per a allumenar criteris actualment  com el seu antecessor Felip V usava la bandera blanca de la familia dels Borbons, igual a la del rei de França, sense mes diferencia que la poc visible –segons son de bon criteri- de l’escut; i com aço podia donar lloc a confusions llamentables, Carles III determinà que s’estudiara be l’assunt i que li proposaren diferents models de banderes en les que entrara el blanc del seu llinage. D’entre els diferents models inressats, v’elegir el que tenim actualment, adoptant-los com a simbol d’Espanya. No es que la duguera de Napols.

Notem que, abans del Decret, Espanya i França no tenien bandera. Uns reis d’Estats diferents usaven la mateixa bandera, la blanca dels Borbons. Les banderes no representaven al Regne, sino al Monarca. Lo mateix que en els regnes de Valencia i Arago en temps de la seua existencia juridica.

Adonem-mos tambe de que l’implantacio d’una bandera nacional diferent de la del rei, la fa Carles III, precisament perque portava a confusions llamentables el fet de que dos banderes tingueres per unica diferencia la poc visible de l’escut. Aço hauria de fer reflexionar als que ara pensen que es prou un escut per a diferenciar la bandera de Valencia de la de Catalunya.

El Regne de Valencia i els Comtats de Barcelona no havien tingut bandera. No te sentit dir que tenien la mateixa. I ara, la de Valencia no pot ni deu de ser igual a la de Catalunya. Un escut no diferencia.