viernes, 1 de julio de 2016

L'ETAPA FEUDAL

Autor Desconocido

Despres de la victoria cristiana, la poblacio musulmana va ser expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, de la qual cosa queda testimoni en el Llibre del Repartiment. Jaume I va atorgar a la ciutat unes noves lleis, els Furs, que anys després va fer extensives a tot el regne de València. Començava així una nova etapa, de la ma d'una nova societat i d'una nova llengua, que va establir les bases del poble valencià tal com el coneixem hui.

La ciutat va passar per greus compromisos a mijan sigle XIV. D'una banda, la peste negra de 1348 i les successives epidemies d'anys següents, que van fer molt de mal la poblacio. Així mateix, la guerra de la Unio, una revolta ciutadana, encapçalada per Valencia com a capital del regne, contra els excessos de la monarquia. Finalment, la guerra contra Castella, que va obligar a alçar molt de pressa una nova muralla per a contindre, per dos vegades --al 1363 i 1364--, l'atac castellà. En premi, Pere el Ceremonios li va concedir el títul de "dos vegades lleial", representat per les dos "L" que té el seu escut.

La convivencia entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, va ser conflictiva al llarg de tota l'edat mijana. Els jueus, instalats entorn del carrer de la Mar, havien progressat econòmicament i socialment, i el seu barri va anar ampliant progressivament els límits a costa de les parroquies contigües. Per la seua banda, els musulmans que van continuar a la ciutat despres de la conquesta van ser instalats en una moreria al costat de l'actual mercat de Mossen Sorell, contigua a l'aleshores barri menestral del Carmen. Al 1391 una torba descontrolada va assaltar el barri jueu, la qual cosa va suposar la practica desaparicio de la comunitat i la conversio forçosa dels seus membres al cristianisme, encara que molts van seguir practicant la seua religio en secret. Al 1456, una vega mes un tumult popular va conduir a l'assalt de la moreria, encara que les seues conseqüencies van ser de menor transcendencia.

A l'acabament del sigle XIV van adquirir especial virulencia els conflictes entre les diferents families del patriciat local. Alineades en dos bandos antagonics, van jugar un paper destacat en el conflicte dinastic que es va produir a la mort sense descendents de Martín l'Huma, que desemboca en el Compromis de Casp i en l'entronitzacio de la casa de Trastamara en la corona Aragonesa. En la sentencia van jugar un destacat paper els germans Ferrer, Bonifaci i Vicent, este ultim canonitzat per Calixt III l'any 1455.

Al segle XV Valencia va viure una etapa de gran desenrotllament economic i esplendor cultural i artístic. Es va crear la Taula de canvis, una banca municipal en suport de les operacions comercials la indústria local -que tenia els teixits al capdavant- va aconseguir un gran desenrotllament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A l'acabament del sigle es va construir la Llonja de mercaders, centre de transaccions i un verdader temple del comerç.


Este auge economic te el seu reflex en el pla artístic i cultural. S'alcen ara alguns dels edificis més emblematics de la ciutat, com les Torres dels Serrans (1392), la Llonja (1482), el Micalet o la capella dels Reis del convent de Sant Domenec. En pintura i escultura es deixen sentir les tendencies flamenques i italianes en artistes com Lluís Dalmau, Gonçal Peris o Damia Forment. En literatura, davall la protecció de la cort d'Alfonso el Magnànim florix la producció escrita, de la ma d'autors com ara Ausias March, Roïç de Corella o Isabel de Villena. Cap al 1460 Joanot Martorell escriu el Tirant lo Blanch, una innovadora novela de cavalleria que va influir en nombrosos autors posteriors, des de Cervantes a Shakespeare.