|
E
|
ls ajuntaments socialistes de Xativa
i Benissa han solicitat de les Corts Valencianes l’incoporacio del “penó de la
conquesta” en l’articulat de la cridà Llei de Simbols, en la finalitat de que
el citat “penó” siga tambe declarat Senyera oficial de la nostra Comunitat i,
per tant, que es declare que siga possible el seu us en els actes oficials.
Considerem que les Corts Valencianes
fasen una vegà mes us de sa sabiduria i prudencia politica i eviten reobrir
“guerres de banderes” afortunadament passaes, i ademes, eviten tambe cometre
erros contra l’historia del nostre poble i vulnerar la llegalitat
constitucional i estatutaria.
Pero ¿qué es el “penó de la
conquesta”? i ¿Son les Corts Valencianes competents per a deliberar sobre el
tema? Vejam estes qüestions.
El “Penó de la conquesta”.
Referix el capitul 282 del “Llibre
dels Feyts” que, quan el 28 de setembre de 1238, al redir-se els moros de la
Ciutat de Valencia, en objecte de fer publica sa capitulacio, hissaren la
bandera de les quatres barres en la torre d’Ali Bufat, en el sector
septentrional de la muralla contigua al riu, el rei Jaume I no pogue reprimir
s’emocio... Es tracta del peno real de les quatres barres roges sobre fondo
groc o, parlant en termens heraldics, els quatres pals de guls en camp d’or.
La cridà vulgarment badera
quatribarrà fon simbol d’identificacio, primer, del Regne d’Arago i mes tart
servi per a identificar a la Corona d’Arago, en quant a tal. Pero el fet de que
la bandera de la Corona d’Arago fora la que servira per a identificar a la dita
entitat politica (constitucionalment parlant) ello no implicava, de cap manera,
que cadascu dels regnes, comtats o senyorius que estaven vinculats per la
mateixa dinastia (per aixo la Corona d’Arago es una “unio real” i no una
“confederacio” com diuen els catalanistes), no tingueren lo seu propi simbol
d’autoidentificacio. L’historic Regne de Valencia tingue i te com a simbol
representatiu la tradicional Senyera que esta composta per quatres barres roges
sobre fondo groc i corona real.
Que la Ciutat de Valencia i lo seu
Regne, des del sigle XIII, tenia sa propia Senyera es historicament
indiscutible com es prova pel fur consignat en el “Codiç del sigle XIV” de
l’Archiu Historic Municipal, en la fulla XCVII. Esta Senyera a la que en temps
de Pere II, de Valencia i IV d’Arago (el Cerimonios) se li va concedir en 1345,
l’us de la corona desplegà sobre la franja blau junt al fust. En cuant a l’us
del color blau sobre els quatre pals guls en camp d’or era un costum dels
monarques de la casa Real d’Arago a l’afegir el dit color a les seues banderes
“vencedores” com a senyal de victoria (Cfr. Privilegi Real del 12-III-1348).
L’estandart de la Reasl Senyera
coronà representava no a soles a la ciutat sino tambe al Regne ya que lo que
era privatiu de la ciutat, en quant encarnacio
sobirana del Regne, era tambe aplicable al Regne. Ciutat i Regne eren
dos conceptes que s’implicaven entre si: d’ahí la tradicional formula foral de
“ciutat i Regne” i tambe la de “Regne de la Ciutat de Valencia” (Vid. “Els
Furs”, pagina 23).
El cridat “Penó de la conquesta” no
pot ser considerat com a Senyera del Regne –hui Comunitat Autonoma de Valencia-
ni tampoc ser equiparat en ella. De fet, segons fonts hidtoriques mai ho ha
segut, entre atres, per les següents raons:
1. El peno dels quatre pals rojos
sobre fondo groc, estava originat en l’escut que com a senyal obstentava la
dinastia regnant en la Corona d’Arago.
2. Este peno era una reproduccio
del “penó real”, que pintaren els araps valencians sobre un bast teixit blanc
(no groc) i que despres fon hissat en la torre d’Ali Bufat, com a senyal de
rendicio de la Ciutat musulmana de Valencia a En Jaime.
3. Aleguen els catalanistes que
esta fon la senyera que dugue Jaime I i que es l’unica en potestat per a
representar al Regne i no a soles a la Ciutat, lo qual supon una aberracio tant
historica com juridica.
4. De lo narrat en la Cronica del
propi Conquistaor (Vid. Ed. Barcino de Mª. Casacuberta, 1, Barcelona 1926), es
despren que el “penó” no fon dut per Jaume I, puix que fon confeccionat pels
musulmans valencians i hissat per ells en senyal de que la ciutat es rendia. O
siga que el dit “penó” l’unic que pot representar es el “signe de rendicio” de
la Ciutat de Valencia a les tropes cristianes d’En Jaume d’Arago. Dificilment
pot representar al Regne, puix que ses terres no hi havien encara segut
conquistaes en sa totalitat, i el dit Regne careixia encara de forma juridica,
per tant no podia representar a algo llavors inexistent.
5. El dit “penó” estigue retirat
en el Monasteri de Sant Vicent de la Roqueta a on va permaneixer semiocult
hasda el sigle passat quan, en temps de la desamortisacio de Mendizabal (1837),
fon traslladat a l’Archiu Historic Municipal a on hui es troba.Poc representaria
i en poc d’apreci el tindriem, si fon condenat a tants sigles d’ocultisme, i
des de alli mai fon tret per a encapsalar les hosts valencianes, puix que aço
era competencia exclusiva de la Real Senyera, que podem admirar en el mateix
“Archiu” junt al “Penó de la Conquesta” colocà en artistica vitrina.
Prova del poc us a que fon sometit el
peno es lo seu excelent estat de conservacio que constrasta en el llastimos
estat en que es trova la Real Senyera, degut al seu constant us durant l’epoca
foral per tots els itineraris corresponents a la demarcacio del Regne de
Valencia, i fora d’ell en excepcionals ocasions, cumplint els tramits oportuns
relatius a les eixides de la Real Senyera fora del Regne.
Si el “Penò de la Conquesta” no
representà mai a la “Ciutat i Regne” de
Valencia, si el “Penó” no pot ser equiparat a la Real Senyera ¿A que ve ara el
solicitar que siga incluit en la Llei de Simbols de la Comunitat Valenciana?
¿Qué es perseguix en allo? ¿No seran acas els ajuntaments socialistes de Xativa
i Benissa instruments inconscients dels pancatalanistes? ¿No han pensat els ajuntaments socialistes
dits que el pancatalanisme en l’alineacio del poble valencià en quant que este
implica la catalanisacio de l’historia, cultura i llengua valenciana i la
sucursalisacio del nostre poble al comtat de Barcelona? ¿Es aço ser
progressistes? ¿Qui vinga Carles Marx i que me ho explique!
Pense que els socialistes –els
ajuntaments socialistes de Xativa i Benissa- farien molt de be a la causa del
socilisme si defeneren una interpretacio autoctona de l’historia del poble
valencià. Puix allo supondria la supresio de tot tipo d’alineacio o explotacio
del nostre poble. Lluitant per a que el nostre poble conseguixca sa propia
identitat lluitarien per la supressio de tot tipo d’alineacio del nostre poble
per un atre.
En atre articul plantejarem el
problema de si les Corts Valencianes ne son competents per a deliberar sobre el
tema de l’equiparacio del “Penó de la Conquesta”, en la Senyera en orde a ser,
en identic dret, emblema oficial de la Comunidad Autonoma de Valencia.
Joan Ferrando i
Badia – giner de 1985
Catedratic Emerit
de Dret Constitucional i Ciencia Politica.
Universitat “Rei En Joan Carles” Madrit.
Doctor
Honoris Causa
No hay comentarios:
Publicar un comentario