|
A
|
l Ministeri d’Administracio
Territorial el correspongue una de les tasques politiques i de govern mes
dificils, a saber: la tranformació de l’Estat unitari Espanyol, vigent des de
1.833, en un “Estat autonomic” o com incorrectament se’l crida “Estat de les
autonomies”. Pero ¿en que consistix l’Estat autonomic? Creem oportu obordar
esta tematica perque existix una gran confusio al respecte. I aixi s’ha afirmat
que, en Espanya, l’Estat autonomic arranca de l’Estat compost, teorisat per Pi
i per Admirall, i de l’Estat integral, del que parlaren en l’hora constituyent
de la Segon Republica espanyola Jimenez de Asua i Sanchez-Albornoz; i tambe
s’ha dit que l’Estat autonomic seria un sistema politic en el qual la societat prevaldria
sobre l’Administracio, aço es, el poble dominaria al funcionari...
Es comet l’erro al voler entroncar
esta forma d’Estat en les teories federalistes i produnianes de Pi i Margall.
L’Estat autonomic no es ni Estat unitari ni tampoc se’l deu confondre en la
forma de l’estat federal o Estat d’Estats. Es tracta d’una formula intermija:
la Constitucio actual espanyola.
Si s’analisa detengudament la
Constitucio del 29 de decembre de 1.978 vorem que, facilment, es pot aplegar a
la conclusio de que l’oganisacio territorial d’Espanya en “nacionalitats” i
“regions” a tenor de l’articul 2º de la mateixa -prescindint ara de
l’organisacio territorial en provincies i municipis-, mos induix a la conclusio
de que l’Estat surgit de l’actual Constitucio Espanyola mereix el calificatiu
d’Estat autonomic. Pero, abans d’adentrar-mos a expondre sa naturalea creem
oportu indicar que la divisio d’Espanya en “nacionalitats” i “regions” tindra
escas relleu i importancia constitucional: es tracta, al nostre entendre, d’una qüestio mes be de prestigi que una real
diferencia “sustancial” entre el concepte de “nacionalitats” i “regions”. No
veem en claritat la diferencia entre “nacionalitats” i “regions” puix
abdos “comunitats autonomes”
s’integren en “la indisoluble unitat de
la nacio espanyola” (articul 2º). Una correcta i sistematica interpretacio de
l’articul dit, i posat en relacio en el Titul VIII (que tracta de l’organisacio
territorial de l’Estat, en ses articuls 137-158), mos induix a afirmar
l’analogia o similitut entre “nacionalitats” i “regions” en les “regions
especials”, respectivament, de la Constitucio italiana del 27 de decembre de
1.947, que inaugurá el cridat Estat Regional. I com a confirmacio del nostre
anterior asert, es dir, de que no hi ha diferencia “quantitativa” entre
“nacionalitats” i “regions”, he aci l’articul 138.2 de nostra Constitucio: “Les diferencies entre els estatuts de les
distintes comunitats autonomes no podran impicar en ningun cas, privilegios
economics i socials”. Les “nacionalitats” i “regions” se diferenciaran,
puix, per “el seu gra d’autonomia, es dir, de la mateixa manera a com es
diferencien en Italia les regions “especials” “Sicilia, Vall d’Aosta, Friuli,
Venezia, Julia, Cerdenya i Trento Alt Adigi) de les atre catorze regions “comuns”
pero mai, -i aci radica la diferencia en el cas italiá- estos possibles i
diferents graus d’autonomia vindran determinats per la “denominacio” de
nacionalitats o “regions”, entre atres, que pogueren adoptar les respetives i
futures comunitats autonomes espanyoles.
Per tot l’ades expost es per lo que
opinem que la Constitucio ha desembocat en la forma d’Estat que havem definit
com “Estat autonomic”. Este tipo d’Estat, intermig entre l’Estat unitari i el
federal, es semejant al que els constituyents de la Segon Repuiblica
denominaren Estat “integral” i els llegislaors i teorics de la Constitucio
italiana del 47 han denominat Estat “regional”. L’Estatut d’Autonomia, que es “la norma institucional basica de les comunitats autonomes” (articuls
147.1 de la Constitucio), subralla encara mes l’identitat dels tipos de Estats
aludits i subralla tambe l’inexistencia d’una
diferencia sustancial entre el concepte de “nacionalitats” i el de
“regions”, puix els estatuts autonomics de les corresponents entitats autonomes
posen de relleu l’independencia d’estes en relacio en la Nacio espanyola.
L’analisis de la regulacio dels
estatuts d’autonomia conduix a la conclusio ades apuntá, es dir, que no existix “diferencia sustancial”
-constitucionalment parlant- entre les “nacionalitats” i “regions”. ¿Per que?:
1) La carta que establix els drets, obligacions i competencies dels distints
orguens de les comunitats autonomes es denomina Estatut d’autonomia. 2)
L’Estatut es per a la comunitat autonoma lo que la Constitucio es per a la
Nacio o per a un Estat-membre d’un Estat federal. 3) Existix una supeditacio
dels estatuts a la Constitucio, lo que “reforça eixa unitat nacional”a la que
mos havem referit ades.
En conseqüencia, ¿qué es l’Estat
autonomic? Es aquell que te una “estructura interna” integrá per multiples
centres decisoris politico-llegislatius:
les entitats autonomes i el poder central. “Les comunitats autonomes” no gojen
de la competencia constituyent, com el poder sobira nacional o el dels
Estats-membres d’un Estat federal, per a donar-se ses constitucions. Sols
tindran Estatut (vid. Titul VII de la Constitucio) que seran producte de sa
competencia llegislativa ordinaria. La carencia d’un poder constituyent que
permitixca donar-se ses propies Constitucions, per part de les comunitats
autonomes, es la principal nota diferencial de l’Estat autonomic respecte de
l’Estat federal, de les Comunitats
autonomes en relacio en els Estats-membres d’un Estat federal.
A modo de conclusio digam: 1º Que el
“Estat integral” de la Constitucio espanyola del 9 de decembre de 1.931 i
l’actual “Estat regional italiá” o el “Estat autonomic” espanyol son una
mateixa forma d’Estat, que no es ni es pot confondre en la forma d’Estat
unitari, ni en la forma d’Estat federal. Es tracta -ho repetim una vegá mes-
d’una forma intemija entre les dos citaes formes juridiques d’Estat. L’unica
diferencia que existix entre Estat autonomic i les atres dos formes d’Estat
analogues es la que el subjecte de l’autonomia es o pot ser una “regio” o una
“nacionalitat”; i 2º denominem a l’Estat creat per la nostra Constitucio com a
Estat autonomic -i no Estat de les autonomies com solen dir els politics d’ara-
per la mateixa rao que al parlar de l’Estat federal no diguem Estat dels Estats
federals. I tampoc hi ha que confondre Estat autonomic (el terme autonomic
adjectiva a l’Estat) en Estat autonomo, puix tot Estat es per definicio
autonom, pero no autonomic.
Joan Ferrando i
Badia – Maig del 2.001 Catedratic
Emerit de Dret Constitucional i Ciencia Politica.
Universitat “Rei En Joan Carles” Madrit.
Doctor Honoris
Causa
No hay comentarios:
Publicar un comentario