Chimo Lanuza
20 de setembre del 2004
Despres de tants anys reclamant i
reivindicant la llibertat d’expressio, de manifestacio, d’eleccio, de
pensament, de sentiment...; la llibertat de creacio, la de participacio, la
d’integracio, la de decisio...; la llibertat de ser i d’estar, la de conviure,
la de viure i viure’m, la de moure’m... Despres de tants anys de reivindicar la
llibertat, observe en tristea que no soc –no som- lliure –no som lliures-.
Perque, certament, no som lliures d’expressar-nos
obertament. Aixina, els valencianistes, segons com, quan, a on i en qui, nos
veem obligats moltes voltes a “suavisar” (ocultar, reprimir) la nostra condicio
de valencianistes. No es politicament correcte.
No som lliures, per tant, de manifestar-nos
clarament valencianistes –cosa que no passa en els catalanistes, no saben la
sort que tenen-. Els valencianistes no podem elegir lliurement les nostres
llectures –estan perseguides, ocultades, minimisades-. Tot aço nos impedix
integrar-nos, participar obertament en la societat i, per tant, no podem viure
ni conviure pacificament com a valencians en Valencia. En conseqüencia, no
podem ser valencians en llibertat. Perque l’unic “isme” natural per als
naturals de Valencia hauria de ser el de “valencianisme”. Puix no, no es
aixina. En termens generals, els valencians son qualsevol cosa: catalanistes,
espanyolistes, barcelonistes, madridistes... del Valencia CF... pero no
valencianistes.
A uns atres nivells. Per ser
valencianistes, els valencianistes tenim menys oportunitats que els
catalanistes, els espanyolistes o, simplement, els que no son res. Aixina, en
Valencia, si eres catalaniste, espanyoliste, minusvalit, d’alguna minoria
etnica, d’una ONG; si eres un desvergonyit, un lladre o un assessi; si eres
qualsevol o si simplement no eres res, ya eres mes que si eres valencianiste,
tens una serie de “privilegis” que el valencianiste no els te.
¿Aço te trellat? No vullc que el
valencianiste siga mes que ningu –aixo es mes propi de catalanistes i/o espanyolistes-.
A soles vullc ser com tots, com qualsevol; o, per lo manco, tindre
les mateixes oportunitats i els mateixos drets.
Vaig a posar-ho mes dificil encara. Si vullc casar-me,
dificultats; si vullc separar-me o divorciar-me, mes dificultats encara; si
vullc abortar, dificultats; si reclame la dignitat de l’eutanasia, a fotre’s;
si vullc adoptar un chiquet, problemes, temps i diners; si no vullc que
l’iglesia catolica i determinada elit interferixquen en la meua vida privada,
apanyat estic; si vullc anar a ajudar a llocs a on puc fer falta, problemes
(està monopolisat); si vullc casar-me en un/una del mateix sexe que yo,
problemes; si, simplement, no vullc casar-me en el sentit estricte de la
paraula, problemes; si vullc banyar-me nuet en la plaja, problemes; si vullc
fer-me un porro, problemes; si vullc vore per televisio pelicules porno, les he
de pagar (vore com maten a uns bous es gratuit... i, damunt, considerat com un
espectacul festiu); si vullc una cadena que emitixca en una llengua que no siga
el castella, o he de tragar-me el catala o he d’acudir al satelit per a agarrar
emisores en italia, frances, angles...; si no vullc que li ensenyen catala als
meus fills, problemes; si no vullc que em governen assessins i/o etnicides,
problemes; si no vullc que ideologisen als meus fills en l’escola, problemes;
si no vullc que els rics –o uns quants- vixquen a costa meua, problemes; si
vullc treballar en dignitat, problemes; si vullc compartir el meu mon i el meu
espai en els immigrants, problemes; si vullc que els imposts que paguem tots
els ciutadans revertixquen en beneficis per a la societat –i no en proyectes
faraonics per a benefici del politic de tanda-, problemes...
Son massa problemes per a poder afirmar
que soc lliure. I yo vullc ser lliure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario