La majoria de
l’historiografia valenciana coincidix en presentar el “Quatrecents” com un
segle de prosperitat i esplendor de la ciutat i Regne de Valencia. La ciutat de
Valencia es convertirà en un dels grans centres mercantils i una de les
principals capitals, en el concert economic, politic i cultural de l’Occident
Europeu.
El "Cap i casal
del regne" disposarà d´una organisacio politica dinamica, una gran
activitat cultural i creativa, i presenta una image d´urbs on s´erigixen
numeroses edificacions, de caracter public o privat, que adornaven els seus
carrers i ens proporcionaven una idea d´una ciutat arquetip europea. Una
metropoli que va conseguir un alt grau d´autonomia i autoconsciencia que
rivalisava en Genova, Florencia, Venecia, Napols, Bruges, Nuremberg o Lübeck i
que les seues abundants places estaven plenes de vida. Es construien edificis
publics, palaus, hospitals i numerosos convents en l´interior del perimetre
urba de la ciutat, i les seues portes d´acces eren orgull i simbol de l´unio
entre els ciutadans i la seua ciutat.
En la vida ciutadana de
la "urbs" participaven, activament, les institucions publiques i
gremials, donant gran realç a les celebracions de festivitats, en
extraordinaris cerimonials i rituals, com els que tingueren lloc en les
entronisacions o visites de reis o en motiu de la canonisacio del pare Vicent
Ferrer en 1456.
En la primera mitat del
segle XV es crea un nou marc que favori les visites d´estrangers i l´afluencia
d´idees. Valencia era una ciutat de intens comerç i punt neuralgic de rutes
internacionals. Es va erigir en centre financer on afluien capitals de
Barcelona, Sevilla, Napols, Venecia, i s´establiren relacions comercials en
Avinyo, Lió, Genova, Florencia, Bruges i atres ciutats importants.
El Regne de Valencia
viu un periodo de plenitut mentres Occident passa per una fase de relativa
recessio general. L´estabilitat en el camp i les noves energies impulsades per
les activitats artesanals i industrials, el florent comerç i l´existencia d´una
moneda forta son factors que definixen la prosperitat de la Valencia del
"Quatrecents".
A lo llarc d´esta
centuria es configura i consolida una societat bigarrada, en exigencies i
necessitats diverses, que exigia una perfecta organisacio de govern i de
l´administracio de la "cosa publica". L´estructuracio de funcions, en
designacio o eleccio de carrecs i funcionaris, marcaren un periodo de madurea
de les institucions valencianes. L´analisis de l´organisacio dels carrecs donen
testimoni de l´esplendor i importancia de Valencia en el transit de l´Edat Mija
a la Moderna.
Valencia assumix
l´hegemonia en els aspectes demografics, socioeconomics, culturals, etc. Les
institucions politiques alcançaren un alt grau de madurea, i es un fet,
inqüestionable, la consolidacio de la seua personalitat juridica i
llingüistica. Este context significa la reafirmacio del particularisme de la
personalitat valenciana.
El desenroll del Regne
de Valencia es manifestarà en tots els ordens de la vida ciutadana. La
menestralia impulsarà el comerç, l´incipient mercantilisme creixerà
notablement, l´economia travessarà un periodo prosper i la banca privada
invertirà en els mes diversos negocis. La poblacio creixerà i el gust per la
cultura i noves formes de vida presidiran moltes activitats socials.
Gran pes de la societat
valenciana del segle XV recaia en els comerciants burguesos, que despres
d´haver-se enriquit en l´eixercici de la seua activitat, aspiraven a entroncar
en la noblea local i conseguir els mateixos privilegis reals que posseien els
que tenien la condicio de nobles. Algunes de les seues reivindicacions es van
vore materialisades quan el monarca Alfons el Magnanim, el 15 de març de 1421,
otorgava la condicio de cavallers a tots els ciutadans honrats, doctors i
llicenciats, jurisperits, i als ciutadans que hagueren eixercit o eixerciren
d´ara endavant els oficis de justicia criminal o civil, jurats o mustaçaf. Poc
despres, l´escritor, Jaume Roig, que fon mege de cambra de la reina Maria, dona
del rei Alfons el Magnanim i "conseller" de la ciutat de Valencia
l´any 1456 satirisava en la seua famosa obra Lo libre de les dones o Spill les
distintes classes socials. En
el dit text novelistic redactat en vers s´expon una visio dels grups socials
representats i reglamentats des dels Furs. Lo libre de les dones, e de concells
donarts per Mossen Jaume Roig, a son nebot En Balthasar Bou senyor de Callosa
ve a representar una lloa a l´ascens de la classe social burguesa que junt en
els cavallers ostentaran el poder politic i s´havien constituit en classe
dominant. En estrats inferiors estava la classe treballadora:
"escuders", "cuiners", "cambrers",
"lanterners", "pagesos", "jueus", etc. i en
escalo inferior la numerosa classe somesa, composta per "esclaus",
"alemanys", "sarraïns", "negres", etc. En
sintesis, l´obra suposa el rebuig del codi cavalleresc i una aposta per la
praxis de la vida burguesa.
La ciutat i Regne voran
estructurades les classes socials de finals del "Medioevo" i del
Renaiximent. L´aument d´habitants, sobretot en la ciutat de Valencia -no aixi
en atres poblacions- originà l´eixamplament del recinte urba i la creacio de
nous nuclis de poblacio.
La riquea natural de
part de les terres valencianes, la benignitat del clima, l´instalacio
d´industries menestrals, el dinamic moviment mercantil, el desenrollament de
les confraries i gremis i l´impuls del patriciat urba i la noblea alçaren la
Valencia foral a un nivell de prestigi no conseguit fins al moment.
La ciutat de Valencia
es convertirà en una urbs cosmopolita, oberta a tota classe de visitants, de
manifestacions i corrents culturals. Era una gran ciutat no sols en l´ambit
peninsular sino tambe de reconegut prestigi en l´ambit europeu. Fon una de les ciutats
artesanals, mercantils, financeres mes actives del Mediterrani. D´aixo donen
testimoni les institucions publiques, el montant de les transaccions
comercials, l´activitat cultural, l´urbanisme, l´art, l´indumentaria i les
manifestacions ludiques i recreatives.
No hay comentarios:
Publicar un comentario