El deliri dels
catalans no té fi, i això fa que les seues megalomanies es multipliquen dia
darrere dia.
La parla
catalana, ha tingut moltes dificultats per a poder arribar a ser una llengua, i
encara no crec que siga una llengua, sino una variant del valencià recolzada en
molts diners.
Allà a mitat
del sigle XX l'encomanaren a Pompeu i Fabra que fera un idioma d'a on hi havia
a soles una forma grossera de parlar.
So Pompeu, feu
lo que pogué puix ell no era filòlec ni res que si li pareguera, era químic,
aixina que l'home en tota la seua bona voluntat, omplí de punts i grafies
rares, tot un sistema ortogràfic que per a alluntar-se de l'occità, s'acostà
perillosament al valencià.
Després d'eix
invent de laboratori, al que li digueren, català, començà la frenètica injecció
de diners i l'adoctrinament de la joventut, ensenyant català en totes les
escoles catalanes com a primera llengua, deixant en alguns casos al castellà
com a llengua estrangera.
Després
començaren, (els diners manen) a ensenyar-lo en el nostre Regne de Valéncia i
en el Regne de Mallorca i darrerament en el Regne d'Aragó. D'eixa manera, als
chiquets jóvens que no saben tot lo que porta el tema darrere d'ell, accepten
al català com lo que li diuen que és. O siga, estan utilisant el potencial humà
que són els chiquets, com arma de futur, dient-los totes les mentires que
poden. ¡Que ne són prou!
En l'actualitat, (agost de 2004), en l'actual govern
central socialiste, en So Zapatero encapçalant al govern del PSOE, han trobat un
caldo de cultiu favorable per ad ells, els catalans, i les seues ànsies de
grandea, puix els socialistes deuen de pagar el recolzament que els
nacionalistes catalans estan fent al seu govern.
En açò arribem
a que una llengua de laboratori, feta en el sigle XX i recolzada en molts
diners i molta, molta política, volen els seus creadors, els catalans, que siga
llengua d'estat en el territori espanyol, junt al castellà. ¡Quina vergonya,
després d'escriure açò vaig a netejar-me les mans!
Pero no s'han
conformat en açò, sino que a més volen que l'Unió Europea reconega al català
com a llengua oficial en Europa, i per a que allò puga ser possible, s'han
apoderat de tots els clàssics valencians i mallorquins, de tota la cultura
valenciana i mallorquina, de tots els valenciaparlants i els balearparlants.
El català creat
per Pompeu, deu de quedar-se a on li toca, en la gent que voluntàriament, i no
a la força com acostumen a fer els catalans, vullguen parlar-ho, i si això fora
aixina, de segur que no arribarien ni al mig milló de catalaparlants, puix de
les quatre províncies catalanes, hi ha més gent que vol parlar en castellà que
en català.
O siga; El català, ¿Llengua d'Estat?, ni a soles
llengua de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario