lunes, 16 de mayo de 2016

LES HARCHES VALENCIANES

Definicio:
Estrofes en romanç valencià insertades dins de texts araps religiosos, per a fer comprensibles dits texts al poble.
Foren descubertes pel filolec Stern (i els seus colaborados) en 1.948, i estudiades -entre uns atres- pel eminent arabiste no valencià
J. Ribera. Pertanyen als sigles X, XI i XII.
Son de 5 autors mossaraps de les localitats de Bocairent, Denia (2) i Morvedre (2).
Es de destacar la llavor d'investigacio, estudi i conclussions publicades per:
El catedratic de l'Universitat de Sarragossa, Sr. Ubieto Arteta.
El catedratic de l'Universitat de Santiago, Sr. Manuel Mourelle de Lema.
El catedratic Sr. Lleopolt Penyarroja.
I pels historiadors:
Sr. José Vicente Gómez Bayarri,
Sr. Ricardo García Moya,
Sr. Ramón Ferrer,
Srta. Mariví Ferrandis Olmos
Sr. Alfonso Vila.
Estos testimonis poden ser acallats pels pancatalanisme i pels seus secuaços, pero mai negats: son proves escrites.
Per cert: ¿A on estan les harches catalanes?
Cartes de mossaraps
-Ibn Sida, sabi musulma mort en Denia (1066), va escriure textualment:
"Excuse el meu mal arap, puix he de conviure diariament en gent que parla "algarabia".
¿Està o no està clar el bilingüisme (arap i romanç neollati) dels habitants de la Valencia prejaumina?
Per molt que els partidaris de l'imperialisme llingüistic pancatalaniste intenten minimisar este text, queda clar que sigles abans de la conquista ya existia el romanç neollati ("algarabia") que donà pas a la nostra llengua valenciana.
Jaume roig
El mateix Jaume Roig, en la seua obra fa referencia a "la algemia e parleria iatina dels antics homens de Paterna, Torrent i Soterna".
Estem parlant d'un proces de sigles. Fa mes de 400 anys que els valencians mes cults deixaren d'escriure en la seua llengua materna, 300 anys que el castella fon impost com a llengua oficial.
Tots els escrits oficials, tota l'ensenyança, tota la liturgia, tots els llibres i mijos de comunicacio oficials eren en castella.
...¿Havia mort per aixo la Llengua Valenciana?
Encara hi han poblacions sanceres que s'han expressat i s'expresse


DIFERENCIES BASIQUES ENTRE EL VALENCIÀ I EL CATALA
Distincio formal de genero per a el sufix -iste/-ista
Per eixemple:
Un futboliste, i no un futbolista.
Un valencianiste o una valencianista.
Formacio del plural de les paraules acabades en -st, -sp, -xt, i -sc afegint una -s
(i no afegint -os, com ho fan els catalans.
Per eixemple:
Bocs, i no boscos.
Focs, i no foscos
Utilisacio de la -n llatina etimologica en el plural d'algunes paraules; es a dir: formacio del plural afegint -ns (i no tan sols -s com ho fan els catalans) quan correspon etimologicament.
Per eixemple:
Homens, i no homes.
Jovens, i no joves.
Us de les preposicions "ab" i/o "en", en lloc de la catalana "amb".
Us de l'articul neutre "lo", i no "el".
Per eixemple:
Lo Rat Penat, Lo mati, Lo carrer, Lo millor.
Us de les formes no reforçades per als demostratius.
Per eixemple:
Est o este, i no aquest.
Construccio de les oracions impersonals per mig del pronom "se" (i no per mig de hom...)
Us de les grafies -g- i -j- (i no -tg- i -tj-) per a representar el fonema prepalatal africat sonor del valencià.
Per eixemple:
Plaja, no platja
Us de la grafia -s- per a el so lingu-alveolar fricatiu sonor del sufix -isar (en conte de -itzat)
Utilisacio de la "ch" per a representar el fonema prepalatal africat sort. Distincio de so "ch" del so "x" (no aixina en catala).
Per eixemple:
Marcha, i no marxa.
Chiquets, i no xiquets
<> (Tirant Lo Blanch. Joanot Martorell. Siglo XV)
Utilisacio de paraules, conjuncions i conectors autoctons i actuals.
Per eixemple:
Vesprada, i no tarda.
Yayo, i no avi.
Giner, i no Gener.
Atres, i no altres.
Bou, i no brau.