AUTOR: JAUME DE LA SERRA
(Nomes versio en Castellà · Solo versión en
Castellano)
- 1ª Part. La precaria situacio
del valencianisme politic.
- 2ª Part. Postulats impopulars
de diferents discursos valencianistes.
- 3ª Part. L'anti-catalanisme
necessari pera la construcció de l'identitat valenciana.
- 1ª Part. La precaria situacio
del valencianisme politic.
El valencianisme "de veritat" eixe
que alguns anomenen despectivament "blaverisme" pareix travessar un
moment "delicat".
Els atres valencianismes, els de
"mentira", o siga, els "tercerviistes" o
"catalano-valencianistes" i els "valencianistes en mija familia
catalana", o siga, els "panques de sempre", que diuen a boca
plena alló de "valencià es la meva manera de esser català" (i que
sembla que viuen casi tots en Vinaros o una miqueta mes amunt), estos
"pseudovalencianismes", com dic, tampoc pareix que estiguen com
"pera tirar coets".
Pot ser alguns d'estos "valencianistes de
mentira" estiguen prou contents per tindre una A.V.L. (Academia Valenciana
de la Llengua) que oficialisa una normativa catalanisaora, desnaturalisaora (i
ilicita) pera la Llengua Valenciana, mentres tracta de canviarli el nom a la
nostra llengua centenaria per el de "català-valencià" o similar
(sense haverne cap necessitat pera fero).
¡ Quina faena més bona que està fent la A.V.L.
! Si aixo es "velar, protegir i potenciar" l'idioma Valencià (tal i
com dictamina el seu reglament), no vullc ni imaginarme lo contrari.
Ara be, que ningun
"pseudovalencianiste" cante victoria. Ya sabem que la A.V.L. nomes es
producte de PP i PSPV i de les conveniencies coyunturals que tingueren estos
partits a l'hora de crear l'entitat (El PP tenia que ferli "la rosca"
als catalans de CiU pera governar en Madrit).
La A.V.L. es un
"montage" politic que acabarà anantse'n de la mateixa manera que ha
vengut, o siga, politicament.
I es que a la societat valenciana, la A.V.L. i
tot lo que fa, resol o dictamina, "se la bufa". Eixe
"pastiche" "catalano-valenciano" que reglamenta no s'ho
traga ningu i com a llengua forastera i estranya que es, s'estudia per
obligacio i pera aprovar els examens, pero ni s'utilisa, ni se sent coma
propia. (Cosa que a la A.V.L. li issiona tres pitos, perque en realitat lo que
ells volen aconseguir es que l'idioma Valencià acabe nomenantse
"català", per tot alló de posar les terres valencianes dins dels
"Països catalans", "gran catalunya",
"Eurorregió", etc..., (faena fantastica dels membres de la A.V.L.
pagada en sous millonaris, dels diners dels valencians)).
I de la mateixa manera que la societat
valenciana es impermeable a eixe "bodrio" llingüístic que mos vol
clavar de través la A.V.L., pareix que tambe ho es al "valencianisme"
(a la vista dels resultats electorals obtinguts pels diferents partits
auto-anomenats valencianistes).
¿ Com es possible que la societat valenciana
"passe" del valencianisme, quan hauria de ser al contrari ? (ya que
suposadament, els partits "valencianistes" defenen "lo
valencià" en més conviccio que els partits "espanyolistes").
Be, el cas es que pera que algu t'escolte li
has de dir coses que li interessen i li agraden (ademes de que siguen veritat).
Si no, temps perdut i saliva gastà. La moto no te la compren.
- 2ª Part. Postulats impopulars
de diferents discursos valencianistes.
¿ Son els mensages dels diferents
"valencianismes" interessants i sugestius pera la societat valenciana
?
¿ Les caracteristiques del producte que se
presenta com "lo valencià" son atractives i desijàes per als
valencians ?
¿ O acas s'està volent vendre un
"producte" sense atractiu, que a ningu li fa falta, ni li interessa ?
A continuacio s'analisen una serie d'idees i
conceptes presents en l'ideologia de diferents corrents valencianistes que pareix
tenen poc atractiu pera la societat valenciana:
1) "Unitat de la
llengua". El Valencià es català. El Valencià hauria de anomenarse català.
Els anteriors plantejaments no tenen res de
"valencianistes", ni son gens atractius (excepte per als catalans).
Els valencians haurien de estar "grillats" pera acceptar massivament
una cosa aixina.
2) "Països catalans"
(hui "Eurorregio"). Les terres valencianes formen part dels
"Països catalans". Els Valencians son catalans.
La mateixa resposta que en el punt anterior.
3) "Catalans germans, espanyols
adversaris". Catalans i Valencians cosins germans. Els espanyols
l'enemic a batre.
Una cantitat molt alta de valencians son
monollíngües castellans i els demes intercanvien l'us del Castellà i el Valencià
en tota normalitat.
Els valencians tenen instalà una
"espanyolitat" sense estridencies desde fa sigles (producte d'una
inmersio "pancastellanista" durant 500 anys i d'una concepcio
"hispana" (romana) molt més antiga). Tractar de "vendre"
ara mateix als valencians un sentiment "antiespanyol" es un producte
que no te eixida en la societat valenciana.
Per contra, el secular i generalisat sentiment
anticatalà que manifesta el poble valencià està molt arrailat i es molt facil
d'incentivar (i actualment més encara, a la vista de tota la manipulacio i
mentires que els catalanistes estan fentne servir en contra de "lo
Valencià" per tal d'aconseguir les seues ambicions politiques i
llingüístiques).
4) "Nacio Valenciana
Independent de Espanya". Els valencians no son espanyols.
En este punt mos situem mes especificament
dins de la corrent del "nacionalisme valencià".
Deixant a un costat les opinions pera dir si
es llegitima o no la demanda independentista del "nacionalisme
valencià", lo unic que en este moment mos interessa saber es si esta
proposta es, ara mateix, "vendible" o no, a la societat valenciana.
La resposta passa per lo que s'ha dit en el
punt anterior, "els valencians tenen instalà una "espanyolitat"
sense estridencies desde fa sigles", per lo que no tenen ninguna
necessitat d'independisarse d'Espanya pera complir les seues aspiracions
basiques i humanes (familia, treball, casa, seguritat ciutadana, etc...). Es
més, l'inmensa majoria de valencians no tenen ningun inconvenient en reconeixer
que son "valencians i espanyols" (per contra, molt pocs en hi ha que
diguen que son "valencians i catalans" o "valencians purs")
i pot ser, no creguen que independisantse d'Espanya vagen a viure
necessariament millor que ara.
Per atra part, molts valencians tenen memoria
historica i sentit comu (encara que alguns pensen que aixo ho tenen nomes ells)
i ningu te ganes de "jaleos" que mos puguen portar a alçaments
militars i guerres civils fraticides a on lo unic que s'aconseguiria seria destruir
el benestar que ara tenim (un privilegi molt delicat que no el tenen tots els
pobles del mon) i substituirlo pel patiment, la miseria i la mort.
N'hi ha que ser realistes i donarse conte de
que, ara mateix, la societat valenciana interpreta coma una agresio les
manifestacions independentistes del sector nacionaliste, ya que, de moment, la
nostra societat, de manera molt ampla, s'identifica plenament i sense rubor
coma una part constitutiva de Espanya.
Sinteticament se podria dir que, els següents
punts ideologics utilisats recurrent i insistentment per diferents corrents del
valencianisme no resulten gens atractius a la societat valenciana i més que
adhesions lo que fan es generar animadversio i rebuig en els valencians cap a
tot el que comulgue en eixos postulats (lo que més tart se veu reflectit en els
resultats electorals):
1) El Valencià es Català
("unitat de la llengua").
2) Els valencians i les terres
valencianes son catalanes ("Països catalans/Eurorregio").
3) Els espanyols son els adversaris dels
valencians (antiespanyolisme).
4) La Nacio Valenciana te que
separarse d'Espanya (independentisme).
Es possible que alguns no estiguen dispostos a
renunciar a les seues conviccions politiques. Evidentment cada u es lliure de
fer lo que considere convenient; lo mateix que la propia societat valenciana
que, segons la seua idiosincracia, acceptarà lo que li parega interesant i
atractiu, i rebujarà i deixarà de votar tot allo que no li agrade.
Arribats a este punt, lo logic es preguntarse qué
es lo que hauria de fer el "valencianisme" per tal de aplegar a la
societat valenciana i fer creixer en ella el sentiment identitari
valencianiste.
- 3ª Part. El anti-catalanisme
necessari pera la construcció de la identitat valenciana.
La clau de tot este assunt passa per denunciar
i informar constantment a la societat valenciana dels abusos que venim patint
els valencians per part de catalanistes i pancatalanistes (en molts casos en
l'apoyo d'institucions oficials catalanes), en tots els aspectes que conformen
el nostre patrimoni identitari coma poble Valencià .
No se tracta de fer un "anti-catalanisme
gratuit" i sense fonaments.
Se tracta de defendremos els valencians del
"acoso y derribo" real i constant del pan/catalanisme, i de tota la
manipulacio i mentira que, en els ultims anys i en molta intensitat, tota esta
gent està fentne servir, sense cap vergonya, per tal d'aconseguir les seues
ambicions politiques.
Els catalanistes mos volen absorvir i
desdibuixar als valencians, furtantmos les nostres senyes identitaries més
genuines i re-escrivint en mentires la historia. Coma eixemple tenim el cas de
la nostra Llengua Valenciana, que ells diuen que es Català i que hauria de
dirse "llengua Catalana". O el de la nostra historia coma nacionalitat
i regne sobirà, independent de Catalunya, que ara volen incluir en uns
inventats i ficticis "Països catalans" ("Eurorregio"),
negantmos el reconeiximent de "Nacionalitat Historica" que mos
correspon i les competencies adecuàes a tal "estàtus".
Diuen que pera que existixca "el
be", ha d'existir tambe "el mal", que lo "blanc" sense
lo "negre" no se pot concretar, que no sabriem que es la
"felicitat" si no coneguerem la "tristea", ni el
"plaer" sense el "dolor". De la mateixa manera, en este mon
a on moltes coses se reafirmen enfrontantse als seus contraris, la societat
valenciana trobarà i enfortirà la seua identitat valencianista mirantse i
comparantse en eixa estranya i forastera identitat catalana que alguns mos
volen clavar a la força i fermos creure que es la de mosatros.
Per tant es fonamental informar constantment a
la societat valenciana de tots els abusos i atacs que desde fa ya molt de temps
venim patint els valencians per part dels catalanistes, perque a traves d'eixe
coneiximent, la societat valenciana obrirà els ulls i pendrà consciencia de la
seua identitat valenciana diferencià.
Si se vol que la societat valenciana prenga
empatia i interes pel "valencianisme" éste haura d'abandonar tots els
postulats que, de manera general, els valencians no accepten i que fan que
s'acabe rebujant el proyecte valencianiste sencer. Ademes, se li hauran
d'explicar les coses molt be al poble valencia, pera que sapia diferenciar
entre el valencianisme "de veritat" i el "de mentira" (i no
acaben clavantmos a tots en el sac del pan/catalanisme).
Evidentment, la gent no viu nomes de
"Llengua Valenciana", "senyera en blau" o
"anti-catalanisme"; el valencianisme politic, ademes, tindra que
oferir moltes més coses a la societat valenciana pera que ésta considere que es
una opcio politica interesant i valida a la que donar el seu vot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario