UN POC D’HISTORIA

 Autor: Desconocido

Extraído de Internet

Un poc d'història

Al morir Alfons I el Batallador, tenia que complir-se el testament que fera en 1131 i ratificara dos anys després en Sarinyena, puix davant la falta d'hereus, establí en ell que el regne deuria ser entregat a parts iguals, a les órdens militars internacionals de l'Hospital (Cavallers de Sant Joan de Jerusalem), El Temple i el Sant Sepulcre.

Aragó prengué com a rei a un germà del monarca fallit, Ramir, que en aquells moments professava com a monge en un monasteri de Saint Pons de Thomieres, prop a Narbona.

Ramir II acceptà la proposta i es casà en N'Inés, filla dels comtes de Poitiers, la qual li donà una chiqueta, Petronila, abdicant en el seu favor la Corona d'Aragó, després d'haver-la desposat en el comte de Barcelona, En Ramon Berenguer, per a retirar-se a Sant Pere el vell de Huesca, a on es creu que vixqué fins a l'any de 1154.

Dos anys contava Na Petronila quan heretà del seu pare la Corona d'Aragó i es desposà en En Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, que governà en nom de la seua dòna a soles en el títul de príncip regent d'Aragó. (1137).

En Ramon morí en el poble de Sant Dalmau, prop de Girona, el dia 7 d'agost de 1161. Deixà al seu primogènit En Ramon tots els seus regnes i senyorius, a excepció dels de Cerdenya, Carcasona i Narbona, que llegà al seu fill segon Pere, i donà a la seua dòna les viles de Besalú i Ribes.

Després de la mort d'En Ramon Berenguer IV, la reina convocà Corts Generals en Huesca (1162), aprovà en un tot les disposicions del seu difunt espós i abdicà els seus drets en el seu fill En Ramon, a qui feu nomenar en avant ALFONS.

Alfons II (1162-1196)

Heretà de la seua mare el regne d'Aragó, del seu pare el comtat de Barcelona, després el de Provença, any de 1166, per haver mort sense fills el seu cosí l'últim comte en Ramon Berenguer, més tart el de Roselló (1187), com successor del seu posseïdor el comte Gerart, i fallí en Perpinyà el dia 25 d'abril de 1196.

De la seua segon dòna na Sancha, filla d'Alfons VIII de Castella, deixà a en Pere, que li succeí, a en Alfons, a qui senyalà els comtats de Provença, Ancillá, Gavalda i Roda, i a en Ferran, que fon monge en Poblet.

Pere II es casà en na Maria, filla i hereua del so de Montpeller, deixà a en Jaume, que li succeí.

(Informació extreta en gran part de la Uep Aragó és aixina)

El fill de Ramon Berenguer IV i Petronila, Alfons II, es convertí en rei, este és el que diuen els nacionalistes catalans que fon el primer rei catalo-aragonés.

Puix be, en l'història d'Aragó contada sense el filtre català, no apareix per a res la corona catalano-aragonesa, simplement, perque mai no ha existit.

El pare d'en Ramon de Berenguer IV quan governà en nom de la seua dòna, la reina Petronila que era la hereua del regne, Mai no lo feu baix el títul de rei sino de príncip regent.

Alfons II heretà un regne, Aragó i un comtat, Barcelona, i com és natural i obvi, sempre es pren el títul en més 'bombo', en este cas rei d'Aragó, i no pogué ser rei de Catalunya perque esta mai no ha segut regne. Que en Ramon de Berenguer IV governara durant uns anys el regne d'Aragó no implica que açò convertixca a Catalunya en regne.

En Pere II, fill d'Alfons II i na Sancha, fon rei d'Aragó, encara que fon dels nomenats de la casa de Barcelona. Simplement perque el seu yayo naixqué en Catalunya.

Conclou dient que Catalunya mai no ha segut regne, per lo tant NO pot haver una corona catalano-aragonesa, tot és producte de la megalomania nacionalista catalana.

Vullc afegir que el superlatiu d'esta megalomania lo fica el seu nom; lo regne era Aragó, pero el nom que l'han donat no és regne arago-català, sino catalano-aragonés.