Els toponims valencians que hem
vist fins a este moment, corresponen a noms de fenomens topografics. I estos
fenomens topografics, tenen uns noms particulars que els donen els habitants de
cada poble. Anem a comprovar com els noms dels fenomens topografics valencians
son valencians i no catalans. Ya tenien noms quan el rei en Jaume reconquistà
Valencia, i els catalans que pogueren vindre, no varen tindre mes remei que
respectar-los. Es hui, quan el catalanisme -que funciona a base de diners i
poder- esta posant-los en perill, intentant impondre´n uns atres.
Escomençarem pels elements fisics
que sobreeixen del territori
Parlant en valencià, en general solem
tindre “Montanyes”, i no “Muntanyes”. Àngela Bujalafara en “El Tortosí a través d´un assaig...” (p.737
del Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes) afirma: “En valencià predomina montanya”. Documentada en els Furs: “...e en Eslida, e en tota la sua montanya”.
Tambe tenim “Serres” i “serrades”,
“Serradals”, “Serrelles” i “Serratelles”
Coromines diu respecte de “Serratella”:
“...nom molt repetit en la top. Val. possiblement
de data mossàrab i almenys en la part d´ells és segur”
En la p. 149 de “Toponímia,
geografia i cartografia” de Vicenç M. Rosselló i Verger llegim: “Tossal
és un altre genèric -molt valencià-
per a altures que pot significar, tant un puig de categoria (Tossal del
Mondúver, 840 m ),
com turons ben humils” El trobem documentat en la “Carta del departiment del terme de Cervera e de Peniscola”. (1326)
“...entro en la serra prop lo toçal appellat
d'en Morató....”. Hui nos frigen a la catalanada “turó”, que ¿sabeu des de quan esta documentada? ¡des de 1803! La
paraula tossal, ve del “toç” valencià que en català diuen “clatell”. Toç, es
troba documentada en el Consolat del Mar: “...
deu esser mes en un pal per la natura e que l´isca per lo toç.” “Clatell” es troba documentada ¡tambe en 1803! ¿No vos
aborroneu, per paraules catalanes tan vererables? Els valencians, ni tenim
“tosses” ni “turons”.
De “Lloma” diu Corominas, “...terme
propi del domini valencià” Documentada en un protocol d'un notari de
Vilafranca de 1465: “fonch fitat e mudat
lo camí cegador que ix del pla e va a la lloma
del Rebollar” Tambe tenim el toponimic “Llom”.
Des del “Puntal de les Cambrelles” en Adzeneta del Maestrat al “Puntal gros” de La Romana, passant pel “Puntal dels Cucons” en Alzira, la
paraula “Puntal” fa referencia a una
montanya que sobreix de les atres. Ni existix en diccionaris catalans. Tambe “Punta”. Corominas diu que “l´he sentida sovint per les muntanyes
d´Almeria”, encara que es paraula extranya al castellà. Es demostra que res
te que vore en els catalans.
Una montanya significativa, mes
be aïllada, es pot dir en valencià “Cabeç”,
“Cabeço” “Cabecet” o “Cabeçó”. Es tracta d´un atre grup de paraules estrany
al català. En la sentencia de divisio
i amollonaments dels termens de Picassent i Montserrat de 1307 trobem: “…et ordenat baix en lo Puig Vas o Cabeç apellat de la Corca …”. Diu Corominas: “L´us topografic de cabeç, és sobretot
valencià...es pot donar per segur que pertot és supervivència de la toponimia
mossàrab...”
De la paraula “Alter” diu Vicenç M. Rosselló en el
llibre nomenat: “...típicament valencià”.
La tinc documentada en 1438. (ARV, Gobernació, 2262, 2ª ma, fol. 37r): “...que en e de la dita cequia de muncada han
molts alters. . . los quals no poden
regar... los dits alters han e poden
haure rech de aquella”. I junt a “Alter”, tenim “Alteró”, paraula tambe exclusivament valenciana.
Si parlem de “ports de montanya”,
els toponims “Portell”, “Portí”, “Portichol”, i “Porticholet”
nos dona conte de que els catalans tampoc tingueren res que vore.
Si atenem a l´orientacio de les
montanyes respecte del sol, els valencians tenim “Solanes” o “Cara-sols”,
no “Solàns” ni “Solells”, i “Ombries”,
no “Bacs”, “Bagues”, “Obacs” i “Obagues”.
Continuant en les depressions
dels territori, es curiosa l´afirmació de Rosselló, quan parlant de la paraula prerromana
“barranc” diu: “...el concepte ha estat
usurpat en aquest tros del País Valencià per la veu barranc...”. I es que
en valencià, en general, tot lo que no son rius son barrancs, mentres catalans
i castellans, coincidixen en restringir-ho ad aquells que son fondos,
estrets, i encaixats entre roques. En valencià,
no es prodiga l´arabisme “rambla”. I per a barrancs menuts tenim la paraula “Barrancada”.
Respecte de la paraula “Clot”, Badia Margarit en “Les regles d´esquivar vocables...” diu:
“...sabem que clot era propi de terres
valencianes al tombant dels s. XV i XVI, i que sot (paraula catalana), es trobava al nord-est del territori. La
documentació de clot que ha recollit el DCVB rebla el clau, per tal que tots
els exemples antics que hi cita son de fonts valencianes...” I per a clots grans, tenim la paraula “Clotada”. Per a clots menuts, en les
roques, tenim “Clocha”, paregut a “Codolla”, que no “cadolla” que es en castellà. Per cert, els valencians no
tenim “Bòfies” catalanes.
Anem a per una atra paraula
valenciana “Foya”. No entenc la rao
per la qual, molesta especialment als catalanistes, front a unes atres. En el
llibre de Eugeni S. Reig “Valencià en perill d´extinció” 2ª ed, consta que “...segons
Joan Coromines, és d´origen mossàrab, pero segons Emili Casanova és un
aragonesisme del segle XV” ¿Qué diu l´“il·l·lustrissim” Casanova? ¿aragonesisme
del XV? Que, ¿qué? Anem a vore-la ¡en els Furs!: “Si alcu en les terres laurades, o en vinyes fara foyes, o cijes per pendre besties saluatges... per aquelles foyes, o cijes dan haura... Aquell qui
fara foya, o cija en aquell loch on
es publicament carrera...”. I es que Jaume I sabia que escrivia els Furs
per als valencians, en valencià. La trobe, aplicada a un toponim en 1307, en la
“Sentencia de divisio i amollonaments
dels termens de Picassent i Monserrat”: “…que
es en lo Puig Acebiat, damunt la foya de
Millerola en la alqueria de Picaçent...” ¿No es cansaran mai els
nostres catalanistes d´intentar desacreditar la llengua valenciana?
I seguim en la familia “Fondo”,
“Fondó”, “Fondada”, “Fondalada”...
No crec que hi haja ningu que discutixca la seua exclusiva valencianitat.
Es demostra facilment per l´atac que patix actualment, substituint-se
sistematicament “fondo” per “fons”. Jaume Roig en “Lo Spill” escrivia: “en hun clot tou / ffondo com pou”. Tant
Al Udri, (1003-1085), com Al-Idrisi (1100-1172), citen “al-F.ndun”.
I per a tallar per hui, no queda
mes que constatar que segons els propis catalanistes, els fenomens topografics
dels que hem parlat fins ara, son: “de
data mossàrab”; “molt valencià”; “supervivència de la toponimia mossàrab”;
“típicament valencià”; “propi de terres valencianes”; “d´origen mossàrab”. I ne tenim alguns, que
ni es troben en els diccionaris catalans. Es la rao per la qual yo em pregunte
¿A on recollons esta la toponimia catalana que no la trobe? I com hi haura
“espaviladets” que es pensen que he anat a triar-la, ¡voran com no! ¡Aço no
s´acabat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario