Per Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d.)
Cal substituir la denominació ara tan usada de País Valencià per la de Regne de Valéncia o Valéncia simplement, o, en últim cas, Regió Valenciana. Sobre la denominació País Valencià, topònim defés pel pancatalanisme, cal extendre´s perqué no és una simple catalanisació idiomàtica de lèxic, sinó que té una potència catalanisadora superiorissima a qualsevulla (sic) catalanisació de la llengua, els límits de la qual rebasa.
La finalitat que busca l´interés pancatalaniste én el topònim País Valencià és l´anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l´afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels Països Catalans. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d´un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d´un comtat.
Per al pancatalanisme d´abans de la guerra civil els topònims eren Regió Valenciana o Sudcatalunya per al Regne de Valéncia, Catalunya Gran o Gran Catalunya per a lo que ara li diuen Països Catalans, i Catalunya estricta per a lo que ara li diuen Principat, que, en realitat, no ho fón Catalunya en quant a la titularitat de la sobirania, puix que les titulacions de sobirania sobre les terres catalanes usades pels reis eren comte de Barcelona, del Rosselló i de la Cerdanya. I el primer que tingué la dignitat de príncep fón Ramon Berenguer IV per ser rei consort de la reina d´Aragó i per això era Princep d´Aragó i no de Catalunya. I ací no cal extendre´s més sobre esta qüestió del principat referit a Catalunya.
El nom País Valencià, el pancatalanisme el juga a la confusió, que comença per les elàstiques fronteres que li asigna, segons li convinga, sobre tot ara politicament. Dins del confusionisme que dóna a dit topònim, la versió més genuïna és, com figura en els mapes dels Països Catalans, el territori del Regne de Valéncia on es parla valencià. Açò supon la segregació en un 38,54 per cent de terres valencianes respecte a les que constituïen el Regne de Valéncia; i en un 42, 52 per cent respecte al conjunt de les províncies d´Alacant, Castelló i Valéncia, Regne de Valéncia ampliat. Territori valencià segregat que serviria a Catalunya com a preu per a anexar-se terres aragoneses. I és inevitable una pregunta: ¿els catalans, de veres prescindirien de la comarca de la Vall d´Aran per no ser de parla catalana?
Pero quan convé al pancatalanisme -ara, políticament, moltissim- la versió del País Valencià és la totalitat de les terres de les províncies d´Alacant, Castelló i Valéncia, puix que, davant de les comarques segregades per la versió genuïna, li interessa molt amagar l´autèntic sentit desmembrador del Regne de Valéncia.
I en ocasions arriben a dir País Valencià al Regne de Valéncia foral, inclús al reduït del Rei Don Jaume el Conquistador.
Pero cal que es sàpia per tots que l´autèntic sentit que té la denominació de País Valencià és la d´un tros català, u dels Països Catalans, com ho diuen els citats mapes i Joan Fuster en sos llibres, dogmatisadors en Valéncia del pancatalanisme minimisador del Regne de Valéncia que arriba a designar-se en escrit per les lletres P. V.
No hay comentarios:
Publicar un comentario