Per: Ramon Garcia i Hernandez
Valencia 1990
¿QUÉ SUCCEIX EN VALENCIA?
Succeix que poderoses forces socio-economiques i politiques, des de les institucions que controlan, actuant obertament unes vegaes, atres com a poders factics, estan creant uns acondicionaments previs per a conseguir que en un futur, mes o manco llunta, Valencia trenque el “cordo umbilical” que durant sigles, material i espiritualment, l’ha nugat a Espanya al ser part d’ella i pase a ser un membre de un fals concepte (los països catalans) que no resistix el mes minim analisis a la llum de l’Historia ni de la politica. Terme este, que per allo de que, una mentira dita un millo de vegaes es popularisa, al divulgar-la, pero no per allo es convertix en veritat. ¡¡SEGUIX SIGUENT MENTIRA!!
DIGUEU-LI CATALUNYA
Est es l’objectiu que es preten per part d’estes forces ades aludides. Crear un “imperi de boljaca” a on la capitalitat estaria ubicà en Barcelona. Puix es des d’eixe punt del quadrant hispa d’a on part la pressio, d’a on es sufraguen, monten i dirigixen quants actes en programen en este sentit. No es puix casualitat encontrar-mos en el llibre “Digueu-li Catalunya”, qui autor, Josep Guia, exvirector de l’Universitat de Valencia i membre actiu del PSAN, partit este que aboga per la “lliberacio” de Catalunya –decidit partidari de la lluita armà per a lliberar a Catalunya de l’aporesio d’Espanya y França-, insta a que es denomine aixi: “Catalunya”, al conjunt de terres formaes per l’antic Regne de Valencia, les Balears, Catalunya, la franja occidental que pertany a Arago i la “Catalunya nort”, que perteneix a França, tampoc obliden en l’inventari nomenar a la ciutat de l’Alguer, en l’illa de Cedenya. I es en este llibre a on l’autor mos descobrix lo seu pensament i mos marca la pauta a seguir per al logro de ses proposits. A dir veritat, en el contingut no hi ha res original. Esta es la norma que ha seguit sempre el nacionalisme catala en la seua estrategia.
LA UNIVERSITAT DE VALENCIA AL SERVICI D’UN MIT: ELS “PAÏSOS CATALANS”
Ni es tampoc casualitat que este membre destacat de nostra (¿) Universitat (Josep Guia), nostra ”alma mater”, siga precisament qui abogue per a convertir a la Comunitat Valenciana en un apendix de Catalunya. Repetim, no es casulitat. Siguent esta institucio un centre neuralgic i important de la Cultura, a on es formen, humana i culturalment, nostres jovens universitaris, que al remat seran en el futur els dirigents de la societat, llogic puix, que el “punt de mira” del nacionalisme catala es centrara i apuntara com a objectiu primordial, la catalanisacio d’esta institucio, portà a terme en matineres feches; en la decada dels anys cinquanta, per professors catalans destinats aci (Regla, Tarradell, Giralt, etc.) ajudats per algu natiu (Sanchis Guarnes, Joan Fuster, etc.). La llabor impartida arraigà pronte en aquells jovens, hui dirigents de partits politics, quins efectes estan siguent acusats per la societat valenciana, omplint-la de confusionisme.
FILOSOFIES MARXISTES I FILOSOFIES NACIONALISTES BURGUESES. MARXISME I CATALANISME
Tant si es seguixen les directrius filosofiques marxistes, com les nacionalistes burgueses, abdos ne son coincidents en els mijos i fins. He aci, puix, els consells per a conseguir el poder segons els marxiste italià A. Gramsci: “La conquista del poder cultural es previ a la del poder politic i aço es llogra mediant l’accio concertà dels intelectuals cridats organics, infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expresio i universitaris
No hay comentarios:
Publicar un comentario