Joan Ignaci Culla 26.06.11
Les eleccions del 22-M demostren que el valencianisme politic s'enfronta a un final de ciclo. Les forces estrictament valencianes han obtingut un rotunt fracas. Els ciutadans han donat l'esquena a UV i la seua aposta per una tercera via tendent a establir llaços en el catalanisme, com el d'assumir l'autoritat de l'AVLl. Pareguda desfeta ha patit CV, en un discurs arnat i a la dreta del PP. Lo que demostra que, per a copies ya estan els originals. En quant a UV que dir, pareix que el carrec va lligat a la traïcio i l'afonament mes si cap del partit. L'ultima, gracies al seu president Miralles, va ser la de no presentar-se als comicis per a major gloria del seu nou protector: Camps.
Aixina i tot seguix sent cert que la Comunitat Valenciana necessita un partit valencianiste, mes si cap en una Espanya que camina en la practica cap a una federalisacio. Perque no es cert que formacions que se travestixquen de valencianistes ho siguen. I eixa ha de ser la primera missio: desemmascarar-los.
Es el cas del PP, que despres d'haver creat una Academia que renega de la nostra principal senya d'identitat, despres de permetre que els mijos de comunicacio publics apunyalen fins a dessagnar la llengua valenciana, i despres d'afavorir la dogmatisacio catalanista en la escola, no dubte en embolicar-se en la senyera o en reinagurar per enesima vegada la seu de Lo Rat Penat en la equiescencia del seu solicit president.
Es el cas tambe de Campromis, la 'marca blanca' del Bloc, un partit criat en les faldes de CiU. Ha conseguit el seu major exit ara, aixo si, a costa de mostrar un discurs orfe de mensages catalanistes per no espantar als votants. La seua verdadera cara la mostraren en la mateixa nit electoral, alliberats ya pel resultats, rodejats de banderes que no son precisament les de nostra terra.
Pero no n'hi ha prou en llevar els caraces als impostors. No tot pot ser culpa dels atres. El valencianisme politic te que fer autocritica i vore a on ha fallat. Per a escomençar, necessita urgentment una reunificacio, de la que han de quedar al marge personages que han demostrat en el seu passat que estan disposts a canviar el seu ideal per una nomina. I es necessita tambe un proyecte que done respostes a la societat valenciana, en financiacio, en infraestructures, en politiques d'ocupacio, en defensa del mig ambient, en drets socials..., que formen, igualment, part de les nostres senyes d'identitat com son la Senyera o la llengua. Un proyecte clar i revindicatiu, autonom, que ilusione i que reemplace a eixos atres proyectes que enarbolen els que consideren que la Comunitat Valenciana ha d'estar al servici dels interessos de Madrit o Catalunya.
Ha de ser un proyecte en el clar proposit de govern. S'ha d'acabar lo de servir de clossa per a que els que sempre han governat continuen fen-ho. S'ha d'acabar lo d'actuar com clau per a que atres obriguen la porta, la seua porta, eixa que no mes conduïx a la fustracio i a l'engany.
I te que ser un proyecte que transmeta honestitat i professionalitat, alluntat dels 'Bigotes' i els 'Eliseus'. En definitiva, un proyecte que recupere la consciencia de poble i nos faça sentir orgullosos de ser valencians.
Molt de treball queda per fer per a revertir la situacio. Hi ha qui creu que el valencianisme politic ha entrat en una estacio d'arribada. Hi ha qui el veu en via morta. Pero eixe valencianisme en el que creem i al que aspirem conta hui en un actiu com mai havia tingut abans: una generacio de jovens preparats i ilusionats per a regenerar-lo, per a corregir els errors que atres hem comes en el passat. Ells son la locomotora que demana pas i que posa les coses en el punt de partida. El valencianisme politic ha mort, es veritat. ¡Vixca el nou valencianisme politic!
No hay comentarios:
Publicar un comentario