Autot: Desconocido
20/09/2005
Tot començà fa ya algun temps. En aquella época de guerres fraticides, el poble va conèixer la notícia. Pel nort, guerrers cristians començaren una carrera endemoniada per conquistar la taifa de Valéncia. Corria l’any 1232 i Blasc d’Alagó havia pres Morella i Ares i el monarca d’Aragó va partir cap a les terres valencianes. Després d’apoderar-se dels territoris conquistats per Blasc i tornar-li’ls com a senyoriu, posà l’ull en noves conquistes. Borriana anava a ser el seu pròxim objectiu i des d’allí batalla a batalla, pacte a pacte va fer-se en gran part del nort del nostre país, arribant al cor mateixa de la Nació, Valéncia Ciutat.
Abans de continuar en la història, seria convenient fer un repàs a la vida del Rei Jaume per a entendre lo que supongue la mampresa valenciana per al monarca aragonés. Jaume va accedir al tro d’una forma un poc extranya. Son pare Pere II d’Arago no es duya be en la seua muller, Maria de Motpellier, per lo que la descendència al tro no tenia cap ocupant fins que, en 1208, naixqué el Conquistador. El princep, ignorat per son pare, quedà totalment orfe en 1213. Educat pels templaris no pendrà possessió del tro d’una monarquia molt endeudada fins als 12 anys. En este panorama, un rei molt jove i fàcilment manipulable i una economia mala, els nobles veuen la posibilitat de guanyar poder. Esta tònica crea tensions dins dels territoris de Jaume per lo que el monarca acaba com a un porrito en mans de la noblea. La seua sort canviara després de prendre Balansiya, una empresa que li supongue convertir-se en un dels reis mes famosos de l’època. Aixina puix, ya podem reprendre el relat dels fets.
Jaume, després d’aprovar en les Corts de Monzón la conquista de Valéncia, arribà a les rodalies del Cap i Casal en 1237. S’establix en el Puig ab una host molt reduïda i refà una fortalea destruïda pel rei musulmà, Zayan. Després de deixar al càrrec d’ella a son tio, Guillem d’Entenza mou pels seus territoris en busca dels mijos necesaris per a dur a bon terme la presa de la capital.
Arribem aixina a la Pascua de 1238, data en la que estava prevista que els reforços arribaren al Puig. Després de reunir a totes les seues tropes tot estava preparat per a sitiar la ciutat i en eixa intenció fixa el seu campament en Russafa. El siti havia començat. Era el 22 d’abril de 1238, ya no hi havia volta arrere.
Mentrimentres, Zayan, al vore's pressoner dins de la ciutat intenta comprar la retirada de Jaume, pero l’aragonés a soles te en ment fer-se en la ciutat més important de la sharqia. Desesperat el sarrai demana ajuda al rei de Tunissia que envia una flota de galeres. Front ad açó conta una història que Jaume mana omplir les plajes de la ciutat de fogueres per a fer creure als tunisians que són un major número de lo que realment són. Siga veritat o mentira açó, lo cert es que els barcos musulmans no s’atrevixen a desembarcar.
Zayan ya no sap que fer, tot lo que havia intenta fracassava. Front ad açó, a soles li queda una eixida, la rendició. La capitulació de la ciutat se dona el 28 de setembre i ya des del 30 podem vore al conquistador en la Ciutat de Valéncia. A pesar d’açó l’entrada oficial se feu el dia 9 d’octubre, dia que els valencians hem pres com a dia nacional.
Abans de continuar en la història, seria convenient fer un repàs a la vida del Rei Jaume per a entendre lo que supongue la mampresa valenciana per al monarca aragonés. Jaume va accedir al tro d’una forma un poc extranya. Son pare Pere II d’Arago no es duya be en la seua muller, Maria de Motpellier, per lo que la descendència al tro no tenia cap ocupant fins que, en 1208, naixqué el Conquistador. El princep, ignorat per son pare, quedà totalment orfe en 1213. Educat pels templaris no pendrà possessió del tro d’una monarquia molt endeudada fins als 12 anys. En este panorama, un rei molt jove i fàcilment manipulable i una economia mala, els nobles veuen la posibilitat de guanyar poder. Esta tònica crea tensions dins dels territoris de Jaume per lo que el monarca acaba com a un porrito en mans de la noblea. La seua sort canviara després de prendre Balansiya, una empresa que li supongue convertir-se en un dels reis mes famosos de l’època. Aixina puix, ya podem reprendre el relat dels fets.
Jaume, després d’aprovar en les Corts de Monzón la conquista de Valéncia, arribà a les rodalies del Cap i Casal en 1237. S’establix en el Puig ab una host molt reduïda i refà una fortalea destruïda pel rei musulmà, Zayan. Després de deixar al càrrec d’ella a son tio, Guillem d’Entenza mou pels seus territoris en busca dels mijos necesaris per a dur a bon terme la presa de la capital.
Arribem aixina a la Pascua de 1238, data en la que estava prevista que els reforços arribaren al Puig. Després de reunir a totes les seues tropes tot estava preparat per a sitiar la ciutat i en eixa intenció fixa el seu campament en Russafa. El siti havia començat. Era el 22 d’abril de 1238, ya no hi havia volta arrere.
Mentrimentres, Zayan, al vore's pressoner dins de la ciutat intenta comprar la retirada de Jaume, pero l’aragonés a soles te en ment fer-se en la ciutat més important de la sharqia. Desesperat el sarrai demana ajuda al rei de Tunissia que envia una flota de galeres. Front ad açó conta una història que Jaume mana omplir les plajes de la ciutat de fogueres per a fer creure als tunisians que són un major número de lo que realment són. Siga veritat o mentira açó, lo cert es que els barcos musulmans no s’atrevixen a desembarcar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario