Autor: occità
----------------
Els catalans sou uns secesionistes que no voleu aceptar que EL CATALÀ ES UN DIALECTE DEL OCCITÀ (en concret del "Languedocien") i no feu mes que trencar la UNITAT DE LA LLENGUA OCCITANA.
¿ O ES QUE A CAS NO ENTENEU ALS OCCITANS QUAN PARLEU EN ELLS ?
Clar que els enteneu, per tant TENIU LA MATEIXA LLENGUA QUE ELS OCCITANS (Languedocians).
El que el català tinga unes quantes diferencies sonores, lexiques o gramaticals ab el Occità no vol dir que no siga una variant del Occità i per tant: Occità.
Ademes, està perfectament demostrat que la llengua occitana arribà desde el sur de França durant la Alta Edad Mijana a les terres dels condats francs de la "Marca Hispanica" (condats desunits que molt mes tart s'aglutinarien formant catalunya). Va ser en eixa epoca i durant la "Reconquista" quan eixos condats se ompliren de occitans que parlaven el Occità i del que naixqué el dialecte Occità del sur, conegut popularment com a català.
El punt diferencial entre la Llengua Valenciana i el català estriba en que el "català" va rebre un aport molt important de parlants occitans damunt de un substrat de caracter també occità (encara que mes antiu), mentres que el Valencià va rebre, damunt de un substrat mossarap que parlava un romanç valencià, un aport mes heterogeni de parlants entre els que se trobaven una quantia reduida de occitans i un atra molt mes gran de caracter propiament hispanic (aragonesos, navarros, castellans...). Este fet diferencial entre Valencià i català es el que determina que siguen dos llengües diferents, ya que al observar els inicis de les dos llengües queda clar que el Valencià no naix com a un simple dialecte del català, sino com a una transformació de un romanç valencià autocton baix la influencia de atres parlars romanics superpostos a éste.
Totes estes coses fa molts anys que se van donar a coneixtre, pero els catalans, en un pes politic, economic i social infinitament superior al del poble occità (subyugat per els francesos), les venen amagant i vilipendiant perque li trauen força als seus projectes politics de catalanisme separatista.
La prova de esta actitud es que l'IEC (Institut de Estudis Catalans) ha fet una ortografia apropanse a la Valenciana i ha oficialisat unes paraules també valencianes que no tenen tradició catalana, tot per allunyarse lo mes possible de la ortografia i lexic occità i aixina amagar que català i occità son una mateixa llengua (en les seues variacions, per supost, pero sense deixar de ser la mateixa llengua).
Per tant:
EL CATALÀ ES UN DIALECTE DEL OCCITÀ Y EL NOM CORRECTE DE LA LLENGUA CATALANA ES LLENGUA OCCITANA.
----------------
Els catalans sou uns secesionistes que no voleu aceptar que EL CATALÀ ES UN DIALECTE DEL OCCITÀ (en concret del "Languedocien") i no feu mes que trencar la UNITAT DE LA LLENGUA OCCITANA.
¿ O ES QUE A CAS NO ENTENEU ALS OCCITANS QUAN PARLEU EN ELLS ?
Clar que els enteneu, per tant TENIU LA MATEIXA LLENGUA QUE ELS OCCITANS (Languedocians).
El que el català tinga unes quantes diferencies sonores, lexiques o gramaticals ab el Occità no vol dir que no siga una variant del Occità i per tant: Occità.
Ademes, està perfectament demostrat que la llengua occitana arribà desde el sur de França durant la Alta Edad Mijana a les terres dels condats francs de la "Marca Hispanica" (condats desunits que molt mes tart s'aglutinarien formant catalunya). Va ser en eixa epoca i durant la "Reconquista" quan eixos condats se ompliren de occitans que parlaven el Occità i del que naixqué el dialecte Occità del sur, conegut popularment com a català.
El punt diferencial entre la Llengua Valenciana i el català estriba en que el "català" va rebre un aport molt important de parlants occitans damunt de un substrat de caracter també occità (encara que mes antiu), mentres que el Valencià va rebre, damunt de un substrat mossarap que parlava un romanç valencià, un aport mes heterogeni de parlants entre els que se trobaven una quantia reduida de occitans i un atra molt mes gran de caracter propiament hispanic (aragonesos, navarros, castellans...). Este fet diferencial entre Valencià i català es el que determina que siguen dos llengües diferents, ya que al observar els inicis de les dos llengües queda clar que el Valencià no naix com a un simple dialecte del català, sino com a una transformació de un romanç valencià autocton baix la influencia de atres parlars romanics superpostos a éste.
Totes estes coses fa molts anys que se van donar a coneixtre, pero els catalans, en un pes politic, economic i social infinitament superior al del poble occità (subyugat per els francesos), les venen amagant i vilipendiant perque li trauen força als seus projectes politics de catalanisme separatista.
La prova de esta actitud es que l'IEC (Institut de Estudis Catalans) ha fet una ortografia apropanse a la Valenciana i ha oficialisat unes paraules també valencianes que no tenen tradició catalana, tot per allunyarse lo mes possible de la ortografia i lexic occità i aixina amagar que català i occità son una mateixa llengua (en les seues variacions, per supost, pero sense deixar de ser la mateixa llengua).
Per tant:
EL CATALÀ ES UN DIALECTE DEL OCCITÀ Y EL NOM CORRECTE DE LA LLENGUA CATALANA ES LLENGUA OCCITANA.
Valencià de Elig
http://www.valenciadelig.cjb.net
Editado por valenciadelig, Jueves, 3 de Junio de 2004, 06:24
http://www.valenciadelig.cjb.net
Editado por valenciadelig, Jueves, 3 de Junio de 2004, 06:24
No hay comentarios:
Publicar un comentario