Autor: Valencia d’Elig
La llengua Valenciana, per evolucio propia i orige diferenciat, es una llengua distinta i independent de la llengua Catalana. Es cert que son dos llengües vehines molt semblants, pero en ningun cas se pot dir que siguen la mateixa llengua, ya que es impossible unificarles baix una mateixa ortografia i/o gramatica sense desnaturalisar o corrompre alguna d'elles (en concret la Valenciana, per al cas que mos ocupa).
La "unitat" de les llengües Valenciana i Catalana es una falacia inventà pel nacionalisme independentiste català en l'objectiu de donarli mes força politic-social al delirant proyecte decimononic de la "Catalunya gran(sic)" (batejat mes tart com "Països catalans" i recentment tambe com "Eurorregio"). Proyecte neo-colonialiste que preten subordinar els historics reines de Valencia i Mallorca a Catalunya argüint la falacia de que perteneixen a una (inexistent) "nacio catalana" perque - supostament - en eixes comunitats autonomes se parla llengua Catalana i no les corresponents llengües propies Valenciana i Balear.
En base a dites manipulacions argumentatives, els nacionalcatalanistes no tenen empaig en tergiversar la realitat i mentir descaradament dient que son "onze" els millons de persones que parlen Català - quan la poblacio de Catalunya gira en torn als sis millons d'animes i no totes parlen, ni saben parlar eixa llengua. Es evident (aixina heu declaren obertament estos neo-colonialistes), que tant la poblacio de les Balears, com la de l'historic Reine de Valencia, han segut afegides pels catalanistes, en tota la desvergonya del mon, a la sifra dels "teorics" "onze" millons de "catalaparlants".
Es en este punt a on trobem la verdadera rao que mou al nacionalisme català a promoure la (falsa) "unitat" de les llengües Valenciana i Catalana, que en ningun cas es per articular una "defensa" conjunta de la suposta "llengua comuna" (Catalana) tal i com enganyosament volen fer creure, sino que obeix a la necessitat que els nacionalcatalanistes tenen de presentar a l'opinio publica o institucional de dins i fora d'Espanya, una "nacio catalana" lo mes gran possible, tant en numero de catalaparlants com en extensio territorial, que justifique i llegitime les ambicions independentistes de Catalunya respecte a Espanya, o al manco li aprofite als politics/institucions catalanes/catalanistes per a, per mig del "chantage reivindicatiu", obtindre mes dines de l'estat espanyol o fondos europeus comunitaris en els que omplirse les bujaques (i viure en "grandola", fentse les "victimes", encara que siga a costa de minvarli o negarli als ciutadans d'atres comunitats autonomes lo que en dret a éstos ultims els correspon).
Els nacionalcatalanistes estan fent creure a molts valencians de bona fe que acceptant una "unitat" entre la llengua Valenciana i la Catalana, o lo que es lo mateix, dient que Valencià i Català son la mateixa llengua, hauran mes possibilitats de potenciar la (suposta) "llengua comuna". L'argumentacio que fan es molt simple i sugestiva (encara que erronea): "juntantmos els parlants de les dos llengües baix una "unica" llengua ésta sera "més forta" perque n'hi hauran més persones (i mijos) per a defendrela".
En teoria l'idea pareix bona, pero en la practica es extremadament nociva i contraproduent per a la supervivencia de la llengua Valenciana. I es que com en la vida real no existix dita "llengua comuna" o "unitat" de la llengua Valenciana en la Catalana, la estan tractant de fabricar artificiosament en els laboratoris pseudocientifics de la catalanista AVL-c (Academia Valenciana de la Llengua - catalana); una academia que per llei i reglament està obliga a "determinar i elaborar la normativa llingüistica de l'IDIOMA valencià", pero que en la practica, degut a que està integrà per majoria d'academics catalanistes/catalanisants, seguix les directrius que mana l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adoptant, en poquets canvis, el model de llengua que el IEC oficialisa per a la llengua Catalana. Aixina, per a recolzar la falsa "unitat" de les llengües Valenciana i Catalana la AVL-c ha fabricat un hibrit artificial de llengua normativa tremendament pareguda a la Catalana ("Català avalencianat"), a base d'eliminar i censurar formes propies i genuines de la llengua Valenciana (per no coincidir en les de la Catalana), al temps que ha introduit en ranc de norma, catalanismes que en absolut formen part de la llengua Valenciana general. Tot este cumul de desproposits ha donat com a resultat una artificiosament catalanisà "llengua comuna" que volen impondre als chiquets en el sistema educatiu valencià i en la que l'inmensa majoria de valenciaparlants no s'identifica, ni considera com a llengua propia, ni li pareix que siga "comuna".
La conseqüencia inmediata del greu divorç existent entre la falsa "llengua comuna" fabricà per la AVL-c i la genuina llengua Valenciana parlà pels valencians es que éstos, degut a la confusio, la inseguritat i l'auto-odi que els ocasiona l'imposicio d'un model catalaniste de llengua, estrany i foraster al que de manera natural parlen, preferixen, en la majoria de situacions, abandonar la seua llengua materna Valenciana en favor de la Castellana (una llengua que no els genera cap problema normatiu o identitari), quedant en evidencia que l'estrategia catalanisant de la AVL-c en conte de servir per a pujar el numero de valenciaparlants per a l'unic que aprofita es per a fer que baixe.
Queda patent que la "unificacio" de la llengua Valenciana dins de la Catalana no servix en absolut per a fer una llengua (Valenciana) "mes forta" sino mes be tot lo contrari. El model catalaniste de "llengua comuna" que vol impondre la AVL-c es del tot estrany i alie per als valenciaparlants, algo que fa que éstos no tinguen ningun interes en parlar o defendre dita "llengua comuna" (Catalana). Com ya s'ha dit, una conseqüencia inmediata del greu divorç entre l'artificial i catalanisà "llengua comuna" i el Valencià parlat pels valencians es l'abandó de la llengua Valenciana en favor de la Castellana per part dels valenciaparlants autoctons (tal i com hu han vengut demostrant els diferents estudis socio-llingüistics fets a lo llarc dels ultims anys).
Ham de ser plenament conscients que lo que realment importa a l'hora de mantindre viva la llengua Valenciana (o qualsevol atra) es que existixca una colectivitat de parlants que s'identifique plenament en el model de llengua que se'ls oferix, el reconeguen obertament com a llengua propia i el gasten sense rebuig. Dita sintonia entre la llengua parlà i la normativisà es clau per a fomentar l'us de la llengua a tots els nivells i ambits, especialment, en lo tocant a la transmissio de la llengua de pares a fills, punt fonamental i imprescindible per a la supervivencia de la llengua Valenciana (o la que siga). En cas contrari (i fent referencia al cas Valencià), donarà lo mateix els millons de "catalàparlants" de la llengua "comuna" que l'aparat propagandistic catalaniste puga donar, ya que l'inmensa majoria de valenciàparlants incorporats per qüestions de "marketing" al "sistema llingüistic català" continuaran sense reconeixer a la llengua "comuna" (catalana) com a propia, la rebujaran, no la parlaran, no la dignificaran, no faran us d'ella, ni manco encara la passaran de pares a fills; en definitiva, l'abandonaran a la seua sort, al seu oblit i a la seua mort.
Eixa sera (si ningu heu remedia) la (mala) sort que patirà la llengua Valenciana - essencia del poble que li ha donat vida a lo llarc dels sigles - per culpa d'una catalanista Academia Valenciana de la Llengua-catalana (AVL-c), encabotà en impondre, fora de tot rigor cientific, un model de llengua artificios i catalaniste a tots els valencians.
No hay comentarios:
Publicar un comentario