Autor: Agusti Galbis
En la pagina 25 del llibre "Alfons de Borja y la ciudad de Valencia", referent al valencià Arinyo, llegim que "...en 1419, los jurats, advertidos de las intrigas de ciertos curiales que pretendían su destitución para que lo sustituyera el catalán Pere Margaf, actuaron con rapidez y contundencia en su favor, consiguiendo que permaneciese en la cancillería, precisamente por su condición de valenciano: aparte de él -alegaban- "de aquesta ciutat no y ha home de ploma en cort". Per esta volta, les intrigues dels catalans, no pogueren en els valencians. ¿Com acabaràn les continues intrigues que hui menegen catalans i catalanistes en contra de la personalitat valenciana?
El 1420, el Consell municipal valencià obtingué la revocació del nomenament de catalans per a l'alcaidia d'Oriola i la governacio de Valencia. Lo mateix succeí en la Vall d´Uxo, quan el rei nomenà a Gispert de Talamanca, ya que era "non valentinus sed pocius catalanus". En les Corts catalanes de 1420, es demanà la destitució del governador del Rossello, per ser valencià. Llegim en "Pensamiento político catalán que "en las cortes catalanas de 1420, al presentar al monarca el 10 de abril los capítulos de corte, hácese constar en el 23 como los valencianos no podrán ejercer oficios jurisdiccionales dentro del Principado". I ...els panques nos parlaran de la germanor i del amor entre valencians i catalans. ¿Quina millor demostracio?
El 10 de maig de 1440, els Jurats escriuen "Al molt reverent pare en Christ lo senyor bisbe de Valencia" ("Alfons de Borja y la ciudad de Valencia"), i li conten que: "lo venerable e religios frare Marti Trilles, provincial en la provincia d'Arago de l'orde de Frares Prehicadors, per esser natural de aquesta ciutat es maltractat e molestat en diverses maneres per alguns frares cathalans del dit orde, ab calor dels consellers de Barchinona...".
El mateix dia envien una atra carta al "Molt excellent princep e poderos rey e senyor" (Epistolari de la Valencia medieval II.), diguent-li que "En dies passats lo religios frare Marti Trilles, maestre en sacra theologia, de l'orde de frares prehicadors, per sa suficiencia, virtuts, vida e merits comendables, fon promogut a provincial del dit orde en la provincia d'Arago, e axi com a provincial ha residit per algun temps, e resideix de present, en lo monestir de la ciutat de Barchinona, vivint honestament e regint son offici virtuosament e sancta. Empero, perque es natural de aquesta ciutat, no plau ni poria plaure als frares cathalans....han cominat molestar e s´esforcen molestar e maltractar aquell en moltes maneres....."
Hi ha dos cartes mes sobre la questio, dirigides al bisbe de Lleida i conseller del rei, i a mossen Bernat Guillem Sabrugada, protonotari de la reina (f. 192r-v). Com podem comprovar, l´odi dels catalans aplega inclus al clero valencià. Es de destacar que el atac no partí nomes dels frares catalans. Com diuen els nostre Jurats, estos actuaven "ab calor dels consellers de Barchinona...".La conclusio es que ni els frares valencians poden estar tranquils si es troben prop de catalans. En valencià antic, germa es dia frare ("frares e germans nostres"), del llati frater. Vegem que si son valencians, els catalans no volen ni als frares. ¿Com anem a ser germans?.
Per a que comprovem que les "fraternals" relacions abraçen tots els aspectes de la vida, -hem vist politic i relligios-, anem a deixar constancia d´un eixemple de practica comercial deslleal. Es relata el 22 de giner de 1440. (Epistolari de la Valencia medieval II)
"....alguns mercaders de Barchinona e de Mallorques han scrit als dits moros que se´n vagen lla, offerint-los part en cascuna galera de les grosses, e que s´aturen en Barchinona o en Mallorques per fer la mercaderia en terra de moros, offerint-los, encara, que si lo dit senyor rey volia res d´ells, que ells ho pagaran tot......... E de bona equitat, los de Barchinona ni de Mallorques no deurien servar tals pratiques ab nosaltres, que son total destruccio nostra, per ço com, anant-se´n los dits moros del regne a onsevulla, hauria tan gran detriment e dan la ciutat que no.s poria bonament reparar, ans serien en cami de cessar la mercaderia e tot lo be en aquesta ciutat e regne, e, per consegüent, la destruccio total nostra staria apparellada"
Per acabar per a hui i com a curiositat, pase a reproduir lo que pot ser a modo de la "clausula Camps", en relacio al comerç, pero dictada per els catalans en les Corts de Barcelona de 1365. (Cortes de los antiguos reinos..... Vol. II.p. 395). Diu: "Declara empero la dita Cort quels blats de la exida de Cathalunya per portar en Arago o en Regne de Valencia no paguen sino aytant com los del Regne d´Arago e de Valencia faran pagar... E si los D´Arago o de Regne de Valencia feyen pagar mes avant per los dits blats e mercaderies quels deputats de Cathalunya puxen anedir als dits blats e mercaderies segons que a ells sera semblant." Curios ¿no?. Segur que hi haura bacores, que diran que si ho fan els catalans ¡ben fet esta!. ¿Raons? milanta mil, reals i inventades. Te igual. Trobaran totes les escuses del mon. Pero...¡Ausades, si ho fem els valencians! ¡Quina vergonya que els fa!. I la verdadera vergonya es que hi haja catalanistes per als qui, sempre, sempre, es aixina. Tot lo que fan els catalans ¡Ben fet! Tot lo que fem els valencians ¡Mal fet! ¿Realment son dignes de dir-se valencians?
El 1420, el Consell municipal valencià obtingué la revocació del nomenament de catalans per a l'alcaidia d'Oriola i la governacio de Valencia. Lo mateix succeí en la Vall d´Uxo, quan el rei nomenà a Gispert de Talamanca, ya que era "non valentinus sed pocius catalanus". En les Corts catalanes de 1420, es demanà la destitució del governador del Rossello, per ser valencià. Llegim en "Pensamiento político catalán que "en las cortes catalanas de 1420, al presentar al monarca el 10 de abril los capítulos de corte, hácese constar en el 23 como los valencianos no podrán ejercer oficios jurisdiccionales dentro del Principado". I ...els panques nos parlaran de la germanor i del amor entre valencians i catalans. ¿Quina millor demostracio?
El 10 de maig de 1440, els Jurats escriuen "Al molt reverent pare en Christ lo senyor bisbe de Valencia" ("Alfons de Borja y la ciudad de Valencia"), i li conten que: "lo venerable e religios frare Marti Trilles, provincial en la provincia d'Arago de l'orde de Frares Prehicadors, per esser natural de aquesta ciutat es maltractat e molestat en diverses maneres per alguns frares cathalans del dit orde, ab calor dels consellers de Barchinona...".
El mateix dia envien una atra carta al "Molt excellent princep e poderos rey e senyor" (Epistolari de la Valencia medieval II.), diguent-li que "En dies passats lo religios frare Marti Trilles, maestre en sacra theologia, de l'orde de frares prehicadors, per sa suficiencia, virtuts, vida e merits comendables, fon promogut a provincial del dit orde en la provincia d'Arago, e axi com a provincial ha residit per algun temps, e resideix de present, en lo monestir de la ciutat de Barchinona, vivint honestament e regint son offici virtuosament e sancta. Empero, perque es natural de aquesta ciutat, no plau ni poria plaure als frares cathalans....han cominat molestar e s´esforcen molestar e maltractar aquell en moltes maneres....."
Hi ha dos cartes mes sobre la questio, dirigides al bisbe de Lleida i conseller del rei, i a mossen Bernat Guillem Sabrugada, protonotari de la reina (f. 192r-v). Com podem comprovar, l´odi dels catalans aplega inclus al clero valencià. Es de destacar que el atac no partí nomes dels frares catalans. Com diuen els nostre Jurats, estos actuaven "ab calor dels consellers de Barchinona...".La conclusio es que ni els frares valencians poden estar tranquils si es troben prop de catalans. En valencià antic, germa es dia frare ("frares e germans nostres"), del llati frater. Vegem que si son valencians, els catalans no volen ni als frares. ¿Com anem a ser germans?.
Per a que comprovem que les "fraternals" relacions abraçen tots els aspectes de la vida, -hem vist politic i relligios-, anem a deixar constancia d´un eixemple de practica comercial deslleal. Es relata el 22 de giner de 1440. (Epistolari de la Valencia medieval II)
"....alguns mercaders de Barchinona e de Mallorques han scrit als dits moros que se´n vagen lla, offerint-los part en cascuna galera de les grosses, e que s´aturen en Barchinona o en Mallorques per fer la mercaderia en terra de moros, offerint-los, encara, que si lo dit senyor rey volia res d´ells, que ells ho pagaran tot......... E de bona equitat, los de Barchinona ni de Mallorques no deurien servar tals pratiques ab nosaltres, que son total destruccio nostra, per ço com, anant-se´n los dits moros del regne a onsevulla, hauria tan gran detriment e dan la ciutat que no.s poria bonament reparar, ans serien en cami de cessar la mercaderia e tot lo be en aquesta ciutat e regne, e, per consegüent, la destruccio total nostra staria apparellada"
Per acabar per a hui i com a curiositat, pase a reproduir lo que pot ser a modo de la "clausula Camps", en relacio al comerç, pero dictada per els catalans en les Corts de Barcelona de 1365. (Cortes de los antiguos reinos..... Vol. II.p. 395). Diu: "Declara empero la dita Cort quels blats de la exida de Cathalunya per portar en Arago o en Regne de Valencia no paguen sino aytant com los del Regne d´Arago e de Valencia faran pagar... E si los D´Arago o de Regne de Valencia feyen pagar mes avant per los dits blats e mercaderies quels deputats de Cathalunya puxen anedir als dits blats e mercaderies segons que a ells sera semblant." Curios ¿no?. Segur que hi haura bacores, que diran que si ho fan els catalans ¡ben fet esta!. ¿Raons? milanta mil, reals i inventades. Te igual. Trobaran totes les escuses del mon. Pero...¡Ausades, si ho fem els valencians! ¡Quina vergonya que els fa!. I la verdadera vergonya es que hi haja catalanistes per als qui, sempre, sempre, es aixina. Tot lo que fan els catalans ¡Ben fet! Tot lo que fem els valencians ¡Mal fet! ¿Realment son dignes de dir-se valencians?
No hay comentarios:
Publicar un comentario